Ricard Estrada i Arimon
Publicat a Quadern el 29/04/2019
La Xarxa de Custòdia del Territori va organitzar el passat mes de gener (2019) el debat «Natura és salut. Reptes de futur per a Catalunya». D’aquesta trobada n’ha sortit un manifest-declaració sobre el qual val la pena fer un comentari, atesa la rellevància del tema, que relaciona dos eixos estructurals per a la qualitat de la vida de les persones: la natura i la salut.
Imatge de capçalera de Berta Tiana.
És en aquest marc que el document de referència es desplega sobre la base de quatre apartats:
1.- Es reconeix que la natura ens aporta beneficis insubstituïbles per a la salut i el benestar integrals.
2.- Es constata que a Catalunya el 95% de la població viu en el medi urbà i que el 90% del territori és rural amb una gran riquesa natural i de paisatge. No s’obvia el fet que la població catalana cada cop envelleix més i augmenten les malalties de civilització no transmissibles: cardiovasculars, immunitàries i degeneratives (càncers, Alzheimer…), i augmenten els problemes de salut mental (estrès, angoixa, depressió…).
El document fa un pas més, un cop feta una diagnosi de la situació:
3.- «Ens comprometem» a impulsar iniciatives estables de diàleg entre organitzacions que treballin per la salut de la natura i per la salut de les persones, com la Taula intersectorial «Salut i Natura» de Catalunya. Per treballar preferentment sobre set objectius estratègics i línies de treball identificats en la declaració. M’escau ressaltar-ne els dos primers sense deixar de banda els altres cinc.
El primer fa referència a promoure un model de salut basat en la prevenció, l’apoderament de les persones i en la salut comunitària.
I el segon diu que cal integrar la salut en els plans territorials, urbanístics i d’infraestructures.
4.- Finalment, es convida a totes les entitats públiques, socials i privades interessades en la declaració a adherir-s’hi públicament i a sumar esforços per desenvolupar sinergies positives per a la nostra salut i la de la nostra terra.
Algunes consideracions que haurien estat positives si s’haguessin tingut presents a l’hora del debat o en la redacció de la declaració i que, al meu entendre, cal considerar és que la natura i el seu capital són un bé públic, tot i que de propietat privada en bona part de Catalunya. Per exemple, la superfície forestal ho és en un 78% i qualsevol apoderament social sobre el recurs natura-paisatge ha de considerar aquest element com a fonamental, o altrament es produirà un conflicte d’interessos entre les parts.
És positiva, també al meu entendre, l’aportació sobre el tema de la concurrència de professionals per l’establiment de plans i programes, fet que valoro com un encert, atès que massa sovint hi ha un magma d’opinions i comentaris desdibuixats quan es planteja una infraestructura que és necessària però surt llavors aquella dita: «al meu pati no».
Recomano la lectura reflexiva del document.
Imatge de Ricard Estrada: Suro de Mas Perxés (arbre monumental).
Ricard Estrada i Arimon
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ricard Estrada i ArimonEnginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]
L’Agència Forestal del Japó disposa de 48 centres oficials on s’ imparteixen sessions de “Teràpia del Bosc” (Shinrin Yoku). Cada anys, hi acudeixen de 2-5 milions de japonesos afectats per l’estrès, la hipertensió i l’ansietat pròpies de l’actual vida urbana. Submergir-se en una atmosfera de bosc comporta beneficis per la salut científicament demostrats