Camps Mundó, Carles

Carles Camps Mundó
Carles Camps Mundó (1948). A finals de la dècada dels 60 i a començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica 2014 (2013), Cap nom del món (2015), Elegia de l’origen (2017) i El rastre d’uns escrits, Premi Octubre de poesia Vicent Andrés Estellés 2017 (2018). A finals del 2018, va aparèixer la seva obra poètica reunida: La mort i la paraula. Obra poètica (1988-2018). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit. En el gènere assagístic ha publicat La figuració del(s) sentit(s) (2011) i Memòria de la inquietud (2017), dos volums d’aforismes i reflexions breus sobre societat, llengua i creació. El 2015 es va publicar al Brasil una antologia de poemes seus, Instante após o tempo. A més a més, té publicats textos en espanyol, francès, hongarès i anglès.