No es deixin enganyar pels seus preciosos retrats de grans i petits, d’àvies desconsolades, de joves soldats morts, de nens amb un somriure perdut, de paisatges a ple sol, fumejants de calor i pols, o blancs gelats, inhabitables, trufats de forats de bombes de morter o d’un imaginat soroll infernal
Cal llegir Ralf König, siguis o no gai, perquè tindràs l’oportunitat de riure’t de tu mateix/a i de comprovar de quina pasta estàs realment fet/a. König, alemany de seixanta-cinc anys —que no aparenta—, ha construït la seva carrera com un dels millors autors de còmics del món a força de
Zerocalcare és el pseudònim de Michele Rech, un dels autors de còmic més importants de l’actualitat i el més internacional d’Itàlia, amb milions de còpies venudes arreu del món i una popular sèrie a Netflix. Zerocalcare va néixer a Cortona, es crià a França, i s’establí al llarg de la
Un avís, un simple recordatori: el dibuix és la primera expressió humana —molt anterior a l’escriptura— per a totes les edats i condicions, genuïnament universal. A partir d’aquí, parlem. Amb il·lustracions es pot explicar tot, també qüestions tan alambinades com els significants quotidians dels més salvatges trasbalsos polítics, les enigmàtiques
Amb els autors d’èxit acostumem a tenir un problema: sovint els valorem només pel seus triomfs i no acabem d’analitzar-los prou bé com a artistes. Talment sembla que tenir èxit sigui incompatible amb la possibilitat de fer una obra plàsticament valuosa o narrativament admirable. Si, a més a més, l’obra
Barcelona a finals dels anys quaranta era una ciutat encara marcada per la postguerra. Els tramvies grinyolaven sobre les vies, el fum dels cotxes es barrejava amb l’olor de menjar dels restaurants i les cartilles de racionament vivien els seus últims dies d’esplendor decadent. La gent caminava pel carrer amb
Reservoir Books edita en un únic volum integral la sèrie sencera de Paracuellos, el còmic amb el qual Carlos Giménez passava comptes amb el seu passat en les terribles llars de l’Auxilio Social franquista, i que projectava al seu autor com un dels grans inductors de la modernitat en la
La Wikipèdia defineix així la Nova Escola Valenciana: «Nova Escola Valenciana és el nom amb què es designa una generació d’autors de còmic valencians sorgida als anys vuitanta del segle XX, per comparació amb l’escola valenciana clàssica dels anys quaranta a setanta. […] Els seus màxims exponents són Mique Beltrán,
Fins i tot aquells que no són lectors habituals d’historieta il·lustrada coneixen el còmic francobelga. Coneixen Tintín, Astèrix, i alguns, fins i tot, els barrufets, Sergi Grapes o Lucky Luke. Darrere d’aquestes sèries hi ha uns grandíssims autors: Hergé, Goscinny i Uderzo, Peyo, André Franquin i Morris. Lamentablement, els seus
Encetem a Quadern de les idees un nou cicle temàtic dedicat al còmic europeu: la seva història, la seva transcendència, i alguns dels seus artistes, títols, personatges i escoles més singulars. També la seva actualitat. Un recorregut pel novè art concebut i plasmat en el Vell Continent que ens ajuda
