«D’ara endavant aquest seria el meu món. Una jungla on les persones es comporten com animals. M’havia submergit en el cantó més obscur de la vida…i encara hi camino.»
Canales & Guarnido són els pares de Blacksad, un detectiu mig home mig gat negre que viu en un món d’animals antropomòrfics sorgit de la seva imaginació, tot i que, potser, no és tan diferent del nostre. L’aspecte és animal, però el comportament es típicament humà. Els autors van crear un detectiu sense pistola, un justicier íntegre, malcarat i honrat, una rara avis que recorda els clàssics de la literatura nord-americana, un Philip Marlowe amb bigotis i urpes que treballa sol i abraça causes individuals, no col·lectives.

Juan Díaz Canales, com a guionista, i Juanjo Guarnido, com a dibuixant, acumulen per aquesta novel·la il·lustrada, traduïda a 27 idiomes, tretze premis nacionals i internacionals des de la seva aparició. A França, el capítol 7, publicat al gener de 2025, va ser el tercer llibre més venut després de l’Astèrix d’aquell any i de l’últim premi Goncourt, fita gens menyspreable en el país europeu on més es respecta i es consumeix el novè art. Quin és el secret del seu èxit? Els autors expliquen que la idea era maridar la faula amb la novel·la negra, un experiment iniciat el 1990 que en principi havia de ser en blanc i negre. Guarnido havia dibuixat unes quantes pàgines amb la intenció de presentar-les a revistes com El Víbora, amb un disseny molt diferent del definitiu. Aquestes imatges van ser la llavor del món de John Blacksad. L’any 1996 van fer el primer guió i, quatre anys després, es publicava a l’editorial Dargaud (França). Norma Editorial el portaria a casa nostra en català i en castellà.
Els casos que investiga John Blacksad passen en una ciutat que no pot ser una altra que Nova York, a la qual s’afegeixen en altres entregues Las Vegas i Nova Orleans. L’ambientació és superba, els dibuixos són un meravella estètica i transmeten la idea de moviment; els colors, els plans, les cares, les mirades, l’enquadrament, l’ambientació, fan que els personatges semblin reals. Gavines, cocodrils, rates, guineus, falcons, porcs, gossos, goril·les, morses, ànecs, i un llarg etcètera, caminen, parlen i es mouen en una societat que recorda la dels anys 50 per la seva estètica. Les històries podrien ser ben bé del segle XXI, perquè les passions, l’ambició, els abusos dels poderosos, el crim, no canvien mai:
«M’agrada imaginar-me un món just on fins i tot els poderosos paguen per les seves culpes. En el fons soc un ingenu.»
Ingenu o no, el detectiu es mou a ritme de jazz, de blues, amb diàlegs plens d’ironia i d’humor (negre, com si no), en un total de set capítols: Algun lloc entre les ombres, Artic-Nation, Ànima roja, L’infern, el silenci, Amarillo, Tot cau —primera i segona part— i, fora de la col·lecció, Blacksad Integral (edicions en castellà i en català), La historia de las acuarelas, La historia de las acuarelas 2, Blacksad 3 i Cómo se hizo… Blacksad.

En el primer capítol, el detectiu afirma que ningú pot viure sense passat, mentre investiga què va succeir amb una antiga parella, una cotitzada actriu de Hollywood que apareix assassinada. L’atmosfera és pròpia del gènere negre, colors grisos i apagats, i les reflexions del protagonista recorden les d’un diari personal. Al segon capítol, John juga amb la idea d’escriure les seves memòries, mentre es veu embolicat en un cas de racisme amb referències al Ku Klux Klan i al Black Power. La tercera entrega està ambientada a Las Vegas i té com a fons la cursa armamentista i la caça de bruixes contra el comunisme en el marc de la investigació de l’assassinat d’un republicà espanyol exiliat als EUA. La quarta arriba cinc anys després, ambientada a Nova Orleans, on la desaparició d’un músic addicte a l’heroïna i la música d’Ella Fitzgerald ens regalen vinyetes acolorides, plenes de vida, magnífiques, com és la desfilada del Mardi Gras. En la cinquena entrega, la cita d’Antonin Artaud «No ha quedat demostrat, ni de bon tros, que el llenguatge de les paraules sigui el millor possible» encapçala la història d’un poeta boig i un novel·lista, en què el protagonista es mostra cansat i decebut de la seva professió. Als dos últims capítols, la història es divideix en dues parts, necessàries, amb més espai narratiu i més secundaris. Corrupció, abusos de poder, homenatges als quadres de Hopper, una última entrega que ens deixa desitjant més teca.
Al voltant de Blacksad es mouen una bona colla de secundaris que aniran apareixent en diverses entregues, com el comissari Smirnov, el periodista Weekly i l’escriptora Alma Mayer, amb qui el detectiu mantindrà una relació. Altres secundaris de luxe són Jake, la professora Grey, Ivo Statoc, Hans Karup, Otto Liebber, Solomon o el músic Junior Harper, entre d’altres.
Els autors, que ja tenen una llarga carrera a les seves esquenes, diuen que la relació amb el seu personatge és de passió. Deixar-lo aparcat uns anys per centrar-se en altres projectes només serveix perquè tornin amb més ganes. Les trames negres són el vehicle ideal per exposar la seva mirada sobre l’ésser humà, una mirada social, existencial, que va més enllà de la mateixa història i que suscita en el lectors múltiples reflexions sobre la condició humana. Volem ser individus de ple dret, però hem de saber que perquè la convivència funcioni hem de renunciar a moltes coses, insisteixen els autors:
«Crec que un no sap si ha estat afortunat a la vida fins que mor. I aleshores ja és massa tard.»
Gaudim del nostre gat detectiu, que té més de set vides i a qui li queda corda per estona. Com deia Robert Louis Stevenson, els malvats no descansen mai, i John Blacksad tampoc.
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Graziella Moreno GrauperaGraziella Moreno Graupera, (Barcelona, 1965). Escriptora i magistrada, ha publicat les novel·les, Juegos de maldad (2015, Grijalbo), nominada a millor novel.la del festival de Cubelles Noir del mateix any, El bosque de los inocentes (2016, Grijalbo), Flor seca (2017, Alrevés), Invisibles (2019, Alrevés), premiada el 2020 per la Fundación QSD





