Vint anys d’agroecologia escolar a Catalunya

Tenim notícia que des dels anys 80 al Maresme es treballaven horts escolars amb la intenció que infants i adolescents no perdessin el contacte amb l’origen dels aliments, com a altres llocs de Catalunya. A l’inici del mil·lenni aquestes iniciatives escolars havien desaparegut parcialment.

A partir de 2005 ja hi havia diverses iniciatives a Catalunya, Madrid, Sevilla… Aquesta vegada l’evolució va ser diferent: l’agroecologia estava impactant des de l’inici del mil·lenni i del segle XXI. De la promoció i implantació d’horts escolars en l’àmbit educatiu es va passar a l’agroecologia escolar, que considera que tot el sistema alimentari escolar (producció, transformació i consum, és a dir, hort, cuina i menjador) ha de ser transformat per l’alumnat, amb criteris agroecològics. Es consideren així diversos factors ecològics i socials, amb una mirada més àmplia que inclou aspectes de justícia global, interculturals, de pau i de gènere.

Avui dia, el camp de l’agroecologia escolar avança amb passes decidides. A l’Estat, s’ha posat en marxa la Red de Agroecología Escolar, amb diverses entitats socials que promouen programes educatius. La Red de Universidades Cultivadas (una agrupació estatal) fa uns anys que funciona i promou l’agroecologia escolar, especialment en les facultats d’Educació, perquè el futur professorat pugui arribar a escoles amb horts amb els coneixements necessaris.

Posant el focus al nostre país, la xarxa catalana té diferents actors que la promouen. Per exemple, les institucions: el grup de treball Agroecologia Escolar i Sistemes Alimentaris, promogut per la Generalitat, però amb la implicació d’altres institucions i entitats, dinamitza el premi anual Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica. Aquest any s’han presentat al premi 55 projectes de centres escolars i entitats. El grup també ha organitzat quatre edicions de la Jornada d’Agroecologia Escolar (dins de la Fira Biocultura), que es fa al maig a l’Hospitalet del Llobregat. Alguns ajuntaments posen a disposició dels centres escolars infraestructures municipals, de manera que poden fer activitats amb el compostatge municipal, instal·lacions, cuines comunitàries, etc. Els centres de recursos pedagògics, en col·laboració amb grups de recerca universitaris i amb entitats, promouen formació docent.

Una dotzena d’entitats catalanes amb acció educativa, que reben suport econòmic de diferents institucions, desenvolupen projectes d’agroecologia escolar amb centres educatius i animen els diferents actors a col·laborar per fer-los possibles. Fan formació docent, activitats amb infants i joves i materials didàctics.

També cal considerar l’aportació significativa del món pagès. Aquest sector proposa un contacte directe amb la realitat de la producció. L’alumnat pot comprometre’s amb iniciatives reals, fent seves les problemàtiques del sector primari i la necessitat imperiosa de tenir un bon ecosistema de treball de proximitat. Granges, finques o equipaments públics s’orienten cap a l’agroecologia i reben moltes visites escolars; complementen els projectes escolars amb activitats que no es poden fer als centres, com per exemple la collita d’olives a can Monmany (Valldoreix) durant el novembre, la recuperació de varietats agrícoles en perill d’extinció o la incorporació als menús de iogurts ecològics de La Selvatana (Gironès).

Per altra banda, cada cop més, entitats gestores de menjadors i temps lliure als centres escolars s’estan orientant cap a l’agroecologia (per exemple, les agrupades a Ecocentral). Aporten elements pràctics i vitals per als projectes escolars d’agroecologia escolar, com ara la capacitat d’educar en la cuina, la participació d’adolescents en la cura de la comunitat infantil que es queda a menjar, o la possibilitat que l’alumnat transformi el menú amb opcions més ecològiques i amb una mirada de justícia social. Darrere dels menjadors i dels horts escolars hi ha les famílies, que sovint sostenen econòmicament aquests serveis. Algunes comencen a organitzar-se per fer aportacions que estan començant a sorprendre’ns, com les cooperatives de consum agroecològic als centres escolars: les famílies contacten amb una iniciativa productiva agroecològica propera que setmanalment els porta cistelles amb productes, que recullen quan a la tarda recullen els seus fills i filles.

Aquest camp educatiu tan participatiu i complex permet que l’alumnat i els centres siguin un actor viu i actiu en l’agroecologia: un actor que vol transformar el sistema alimentari, fer-lo menys dependent del petroli, menys globalitzat, més vegetal o menys basat en el consum i exportació de porc.

Des de Vía Campesina, el sindicat més gran del món, es promou la sobirania alimentària dels pobles i dels camperols i camperoles. L’agroecologia escolar promou la sobirania alimentària de l’alumnat, que ha de reconnectar amb la cuina, amb el cultiu, amb el consum conscient, i fer-ho en clau de transformació econòmica, social, política i cultural.

La suma d’aquestes accions fa que els aprenentatges siguin molt diversos: des de com creix una planta o com entendre el sòl en l’agroecosistema, als conflictes de justícia ecosocial del món relacionats amb l’aliment. La nutrició, la transformació química, les cultures alimentàries… L’aprenentatge s’ha de fer de forma activa, en relació amb les transformacions socials; d’aquí que el sistema alimentari escolar sigui un camp experimental perfecte. És tremendament complex, però ple d’agents que col·laboren perquè el menú es faci més proper, que l’hort recuperi varietats autòctones o que els diferents orígens geogràfics de les famílies del centre aportin receptes.

L’agroecologia escolar aporta una connexió entre el coneixement del capital natural i l’acció pràctica transformadora, un pont entre la situació del món i allò que podem fer amb les nostres mans.

Els centres, a més, són un dels mecanismes més potents de comercialització directa dels productes de les iniciatives agroecològiques del país. La venda directa a escoles dels iogurts de La Selvatana, per exemple, permet que les pageses controlin tots els elements clau que poden fer possible i forta l’agroecologia catalana. Ben al contrari del que passa amb els intermediaris potents («eco» o no), que fan que l’alimentació sigui dominada i posada al servei d’un sistema que buida el camp i només alimenta el món de les finances. El programa Alimentem Collserola promou la col·laboració entre l’associació Collserola Pagesa i el projecte de menjadors escolars Paidos-Fundesplai, amb la qual aconsegueixen que s’alimentin diàriament, des de fa deu anys, uns tres mil infants i adolescents amb productes ecològics de Collserola i el Baix Llobregat. El diàleg que es dona entre aquests actors no persegueix la negociació dels preus, sinó la planificació conjunta: quan plantar perquè el menú sigui divers, com ajustar les quantitats i la qualitat desitjada, quines varietats ajuden a recuperar patrimoni genètic sense resultar massa cares, com organitzar el menú perquè sigui compatible amb la temporada de les verdures (i com ajustar-lo als canvis imposats per l’escalfament global), etc.

Ara cal animar els centres de tot el territori català a ser agroecològics. Per això, cal un model d’escola agroecològica. Ja tenim exemples de projectes en fase inicial com l’escola Diputació de Barcelona, La Immaculada de Vilassar, o els centres públics de Sant Cugat. Cal una formació docent que acompanyi, la qual es comença a oferir de la mà del grup de treball Agroecologia Escolar i Sistemes Alimentaris. En l’àmbit territorial, ja tenim un espai anual de trobada a les Jornades d’Agroecologia Escolar que ens permet conèixer els projectes, les persones, i crear complicitats i col·laboracions concretes.

Davant d’un ecosistema educatiu afectat per preus alimentaris a l’alça, la pesta porcina que limita i condiciona l’activitat educativa ambiental exterior i un conflicte sectorial entre els docents i les institucions educatives, l’agroecologia escolar pot servir d’eina de cohesió per vertebrar l’arrelament (personal i social), tant de les persones com de les organitzacions. Perquè als centres educatius no se’ls ha de deixar sols en aquesta transició agroecològica necessària: institucions, entitats, pagesia i famílies han de fer possible allò del camp al plat, i del plat al carrer, passant per l’aula.

 

• 

  German Llerena del Castillo

  És educador ambiental a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i professor de la UAB. Va estudiar Biologia i el doctorat interuniversitari d’Educació Ambiental. És membre actiu del Seminari d’Educació & Decreixement de la UAB; del grup de treball entre la Generalitat, la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya

  Llegir més