Quin país volem

Temps de lectura: 4 minuts

 

TERRITORI I PAISATGE

El territori i el paisatge, juntament amb la llengua i la història, són elements bàsics de la nostra identitat com a país, són el seu suport físic però també sensorial, estètic i emocional.

L’espai físic és el nostre espai existencial, el lloc viscut: els paisatges configuren la nostra memòria col·lectiva i constitueixen una part fonamental del concepte de país (pagus, entorn rural, unitat geogràfica i territorial romana).

Els pobles i ciutats i la seva relació amb el territori i el món rural eren la identificació de Catalunya com a país mediterrani. Aquesta imatge s’ha desfigurat ja que el creixement dels últims anys no s’ha produït com una taca d’oli a l’entorn dels nuclis urbans, sinó com moltes taques d’oli envaint gran part del territori.

La dicotomia d’urbà i rural està desdibuixada, s’ha desenvolupat una progressiva ocupació i urbanització dels espais rurals, així com de les àrees de muntanya, d’interior i de costa, i d’altra banda, la construcció d’habitatges a les ciutats intermèdies està originant una munió d’àmbits d’expansió de la urbanització a tot arreu.

Urbanització dispersa. L’ocupació contínua del territori està generant un paisatge intermitent amb la urbanització dels espais propers a les àrees més densament poblades, així com la construcció dels espais lliures entre ciutats. Aquesta ocupació extensiva s’ha produït fonamentalment amb habitatges unifamiliars, àrees industrials i zones de serveis. Últimament, a més, la digitalització i el teletreball, així com la gentrificació a les ciutats, han propiciat un increment en la demanda de nous creixements. 

Aquests processos han acabat donant forma a un paisatge suburbà, dispers, desequilibrat, repetit i de baixa qualitat, a més d’insostenible, ja que ha de suportar importants despeses per mantenir els mínims serveis (neteja, seguretat, aigua, escombraries, enllumenat, mobilitat, etc.).

 

POLÍTICA TERRITORIAL

Durant dels anys del «desarrollismo» franquista, sense cap sensibilitat respecte al territori, els ecosistemes ni els paisatges, es va produir la destrucció d’entorns i paratges mitjançant una forta expansió de la urbanització sense planejament clar i una construcció descontrolada. Després, en els anys posteriors, amb procediments democràtics i teòrica política territorial, el resultat en molts indrets ha esdevingut igual o pitjor, urbanització expansiva i entorns amb gran valor ecològic i paisatgístic alterats o destruïts, i sembla que seguim igual.

Cal una mirada global i de país o seguirem en la mateixa dinàmica de degradació i depredació. Necessitem una regulació efectiva dels límits del creixement i la gestió del territori.

Per aturar aquesta degradació progressiva del país hem de repensar i definir una nova política territorial, potent, reequilibradora, renaturalitzadora i valenta, consensuada amb les diferents visions i sensibilitats polítiques i comptant amb tots els sectors culturals, econòmics i locals, perquè cal prendre decisions clares i globals, destriant i consensuant prioritats per protegir tot el que calgui i, si es pot, revertir els perjudicis ja causats recuperant espais i zones amb danys reversibles.

La política territorial amb les seves eines, que són l’urbanisme i el planejament, ens ha de permetre planificar i organitzar una nova realitat. Actualment es segueix promovent el desenvolupament d’un creixement basat en l’enriquiment a curt termini i l’explotació del sector turístic sense límits, i aquesta falta de límits és la que porta a la saturació total que ja hem vist en altres indrets, on es perd tant la identitat del territori com la viabilitat de viure’l, i   no s’obté cap benefici com a societat ni com a país.

El neoliberalisme econòmic, fonamentalment de tipus financer, no pot ser la clau per a l’ordenació del territori, no enriqueix el país, sinó que el destrueix i en conseqüència l’empobreix a mitjà termini. Només pot haver-hi creixement si aquest és sostenible i no fa decréixer el patrimoni, el nostre capital natural. L’activitat econòmica ha d’internalitzar els costos ambientals i socials en els seus balanços.

La preservació del patrimoni mediambiental no és una mirada romàntica o bucòlica sobre el paisatge. És el que configura la qualitat del país, el que veritablement esdevé un reclam turístic, juntament amb la cultura i la societat. El contrari comporta consum de recursos, producció de residus i destrucció del medi ambient.

Existeixen moviments reivindicatius d’associacions ecologistes arreu que defensen aquesta preservació i intenten contenir processos d’urbanització i construcció iniciats, però difícilment podran aturar-los, ja que en la majoria dels casos estan legalitzats pel planejament actual aprovat. El planejament vigent preveu encara l’ocupació de moltes àrees per a serveis, segones residències i per al turisme, i crea zones sobreexplotades i impactes mediambientals. La manera de canviar-ho és modificant el planejament que li dona cobertura.

 

QUIN PAÍS VOLEM

Necessitem fer una reflexió de país, decidir quin país volem en lloc de continuar justificant l’ocupació indiscriminada del territori. 

Mitjançant la política, la gestió territorial i el planejament hem de definir i ordenar el creixement. Cal una política territorial i mediambiental integrada, cal millorar una administració burocratitzada i fragmentada mitjançant unitats de gestió i acció eficients i en xarxa que superin l’organització i les limitacions territorials actuals.

El creixement necessari s’ha de consensuar i s’ha de basar principalment en la rehabilitació de teixits obsolets, omplir buits urbans, recuperar i rehabilitar habitatges buits i consolidar la ciutat compacta i habitable. La ciutat no ha de créixer només en extensió, sinó transformant, reciclant i regenerant els teixits que ja existeixen.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Perich i Duran

      Arquitecte i Director Tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell). 1999-2021 Desenvolupant la promoció, projectes i obres d’habitatge social i equipaments, rehabilitació d’edificis i gestió de sòl. Col·laborador com a ponent, jurat i professor invitat en jornades, ponències i cursos en administracions i universitats. Obtenció de diferents premis a nivell [...]