On som i on volem anar amb el nostrat antropocè

Temps de lectura: 4 minuts

Carles Folch

 

Imatge Forest de Filip Stepien (Flickr, 2017). Imatge de capçalera, Forest de Udo Schröter (Flickr, 2014).

Els mitjans de comunicació no paren de donar informació sobre la sobirania alimentària i sobre el preu de l’energia, dos elements clau per a la vida i per al desenvolupament. Però la nostra vida és molt més complexa i resulta que les ofertes informatives també giren a l’entorn de la industrialització, de l’oci i, com no, de la sanitat i l’educació, sense poder deixar de costat la seguretat i les qüestions financeres, que —quasi sempre— són les que fan girar aquest món que hem fabricat els humans.

La complexitat i la diversitat no es gestionen com una equació de primer grau. Segurament hem de recórrer als algoritmes o plantejar escenaris previsibles de futur. Que ves a saber…

Així les coses, també hem pogut veure, recentment, com els esdeveniments naturals surten molt sovint difusament a les informacions diàries. No cal alarmar la població. És el cas dels incendis naturals, les explosions volcàniques, les pertorbacions meteorològiques i, com no, l’escalfament global causat pel malbaratament energètic i la sobrepoblació humana, la qual és la causant que en els darrers 150 anys s’hagi trencat l’equilibri ambiental de l’ecosistema terrestre. Per això els científics ens diuen que hem entrat en la nova era de l’antropocè.

Davant d’aquest escenari, ens veiem obligats a aplicar el principi dels malfeiners, que és el «correm-hi tots», per mitigar, no aturar, el desgavell. Per resumir, podem dir que s’han obert dos corrents de debat:

A) El debat dels que parlen i parlen, els que escriuen manifestos i els que legislen la transició energètica.

B) El debat dels que segueixen com si no existís cap problema ambiental, i l’única fixació és el capital, els mercats i el control financer.

Això sí, tant els del grup A) com els del grup B) ens diuen sempre que cal ser sostenibles, eco-no-sé què…, circulars, eficients, utilitzar energies verdes i no utilitzar bosses de plàstic.

Ah! Ens recorden també que tot depèn que cadascú de nosaltres compleixi amb el seu compromís personal amb el planeta.

Què hem de fer? Com es pot veure, el dia a dia no és gaire favorable a fer canvis. Tot recau en la persona, perquè la governança global això no ho encarrila i no s’espera que ho faci, a menys que un «tsunami salvador», que de moment no se l’espera, trastoqui l’estabilitat geopolítica general. Mentrestant, les estadístiques i els estudis dels científics proclamen un escenari molt difícil per a les pròximes generacions, que hauran de viure en un entorn diferent al que estem ara.

Així les coses, hem d’emprendre un nou camí, per poder viure amb una certa dignitat, i per això potser és assenyat incorporar en la nostra ment el transcendent, la fe, la filosofia, els valors, i sobretot, aprendre a separar el que és indispensable i el que és prescindible. Altrament, tenim el perill de caure en una depressió o viure amargats, i això no és bo. La salut també és important.

Aquest és un moment històric de transició general. Els paràmetres de la vida al món estan en fase de pertorbació climàtica, i els responsables de la governança no donen instruccions clares. Ara estem en un món global que és líquid i coral. Això és nou.

Hem de reflexionar com transitem ràpidament del sistema antic a la nova edat de l’antropocè. De fet, ja hi som. Tot va molt accelerat, com veurem. Recordem que les etapes en què es divideix la història de la humanitat, en el nostre entorn, aproximadament, són:

 

Clica la imatge per descarregar el PDF

Així, ara que ens hem vist immersos en un fet no previst com ha estat la pandèmia vírica de la covid-19, que ens acompanya globalment, i disposem de les dades dels estralls de vides i de les afectacions de dolors i molts maldecaps que ha generat, i que també ens ha fet protagonistes a cadascú de nosaltres de decisions personals que no havíem previst i que no se’ns havien advertit fins ara, hem constatat que quan quasi tot s’atura, hi ha uns sectors que han sobreviscut i que són els imprescindibles: a) l’alimentació i b) l’aixopluc.

Vet-ho aquí, que hem de ser àgils. Ens queda molt camp, potser massa, si s’ha de revertir la dinàmica actual del model social i econòmic; altrament, la força de la inèrcia ens porta al principi de l’autodestrucció. Que Déu no ho vulgui!

De moment la Unió Europea ha presentat Els boscos, una font d’energia per al futur (https://youtu.be/H1h1yRW-tJw), el tercer documental sobre projectes catalans que contribueixen al Pacte Verd Europeu.

El documental Els boscos, una font d’energia per al futur mostra el projecte europeu Forest4Local, el qual abasta tot el sistema d’economia circular que va des de la gestió forestal dels boscos del Pirineu de Lleida fins a la transformació de la biomassa forestal en estella per tal d’aplicar-la a les calderes dels equipaments públics.

No cal fer cap reflexió. Cal escoltar i decidir. No defallim!

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Carles Folch

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Carles Folch Castell

      Enginyer Tècnic Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, treballa al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Durant 23 anys en la certificació de llavors i planters, actualment en temes de desenvolupament rural i política agrària comuna. Ha col·laborat en sessions de formació i publicat articles sobre control [...]