Alba Graells i Roca
Foto de Fernanda Saiter, Semillas (Flickr, 21 de març de 2011). Imatge capçalera de Jose, Frutos secos (Flickr, 11 d’octubre de 2009).
A Catalunya l’any 2020 la producció final agrícola i ramadera va generar en total 5.144 milions d’euros. Representen la major part de la producció final agrària, amb un 33,15% i un 64,17%, respectivament. I la producció de cereals i lleguminoses i també altres productes d’origen vegetal és només del 7,17% del total de la producció final agrària.1 Aquest model de producció agrària, amb l’elevat pes de la producció ramadera, comporta un impacte molt gran en el medi ambient.
Segurament per això els darrers anys la societat tendeix a consumir més quantitat de productes d’origen vegetal i les proteïnes vegetals són les grans protagonistes. Consegüentment, s’incrementa el consum d’aquests aliments i això acaba provocant canvis en la indústria alimentària. Es consideren l’alternativa saludable i sostenible a les proteïnes animals.
Les proteïnes són un nutrient essencial perquè desenvolupen funcions vitals en el nostre organisme. Les principals funcions són la regeneració dels teixits i de les cèl·lules de l’organisme, mantenir el metabolisme, estimular el sistema immunitari —les defenses del nostre cos davant d’agents externs— i la regulació del sistema hormonal del nostre cos. En definitiva, són imprescindibles per al bon creixement, desenvolupament i conservació de l’organisme.
Fins fa pocs anys els aliments d’origen animal es consideraven la principal font de proteïna en la dieta. Però ara el paradigma ha canviat. Som en la revolució de les proteïnes vegetals, les quals presenten un baix contingut en greixos i colesterol i, al mateix temps, són molt riques en vitamines, minerals i fibres. Es tracta de proteïnes fàcils de digerir, que afavoreixen un trànsit intestinal correcte i que eviten el restrenyiment.
A més dels factors saludables de les proteïnes vegetals com a nutrients, hi ha informes de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) que indiquen que el consum d’una gran quantitat de proteïna animal —sobretot si es tracta de carn vermella— pot augmentar la probabilitat de patir càncer o malalties coronàries. Contràriament, una dieta basada en proteïnes d’origen vegetal pot ser un factor de protecció davant el càncer, la diabetis, la hipertensió i altres malalties cardiovasculars.
Una altra gran diferència entre les proteïnes animals i vegetals és l’efecte que causen en el medi ambient. Les proteïnes animals hi impacten negativament perquè provoquen un augment de les emissions de gasos a l’atmosfera i tenen un cost de producció més elevat que les proteïnes vegetals.
Segons la base de dades Water Footprinting Network,2 per produir un quilo de carn es necessiten 4.325 litres d’aigua, mentre que, per produir un quilo de cereal, en calen 1.800. (Aquestes i altres dades sobre l’impacte mediambiental i la sostenibilitat es desenvoluparan en propers articles.)
El principal inconvenient de les proteïnes d’origen vegetal respecte de les animals és la qualitat nutricional de la proteïna. Així com la proteïna animal conté tots els aminoàcids essencials que l’organisme no és capaç de generar i per tant es considera d’alt valor biològic, la proteïna vegetal no posseeix aquesta qualitat i requereix que es barregin diferents aliments rics en proteïnes vegetals per augmentar-ne el valor biològic.
Foto de Miquel Vernet, In the market (Flickr, 05 de novembre de 2009).
Els principals aliments associats a les proteïnes vegetals són els llegums i derivats, fruits secs i llavors. També els cereals integrals presenten un alt contingut de proteïnes, mentre que les fruites i verdures en tenen menys. Per complir els requeriments nutricionals d’una dieta equilibrada, és necessari combinar diferents aliments que contenen proteïnes vegetals amb altres aliments d’origen vegetal o no vegetal.
En definitiva, les proteïnes vegetals es consideren l’alternativa saludable a les proteïnes animals. La situació ideal és que les persones sempre puguin escollir la dieta que volen. La dieta importa. La producció d’aliments d’origen animal té un impacte negatiu en el medi ambient i, si hi ha un consum excessiu, també en la salut de les persones. Per això no podem parlar pròpiament d’una llibertat dietètica absoluta si es vol evolucionar cap a un escenari més sostenible.
Cal animar, doncs, les persones a menjar més productes que continguin proteïna vegetal, és a dir, a alimentar-se de manera més eficient i en consciència amb el medi ambient. Encoratjar a consumir més aliments d’origen vegetal i menys carn comportarà una major sostenibilitat i una reducció de costos en els sistemes de producció dels aliments.
Com es poden obtenir proteïnes vegetals d’alt valor biològic? El plantejament d’una dieta equilibrada basada en aliments d’origen vegetal i que aportin tots els aminoàcids necessaris per al nostre organisme és clau per a la transició cap a un model agroalimentari saludable i sostenible.
—————————————————————————————————————————————————–
- Dades bàsiques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca a Catalunya [http://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadistiques_observatoris/13_publicacions_estadistica_del_dar/04_dades_basiques_arp/quadriptic_anual_de_dades_basiques/arxius_estatics/dades-basiques-2020_presentacio_OK.pdf#page=8]. Data de consulta: 22/2/2022
- Water Footprinting Network [https://waterfootprint.org/en/resources/interactive-tools/product-gallery/]. Data de consulta: 22/2/2022
Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)
Alba Graells i Roca
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Alba Graells RocaGraduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat de Barcelona, Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Máster en Seguretat Alimentària (Universitat de Barcelona).
Moltes gràcies per l’article, fa pensar i fan venir ganes d’introduir canvis en la nostra alimentació.