L’eficiència energètica en l’edificació

Temps de lectura: 3 minuts

Ricard Perich Duran

 

Imatge de Berta Tiana.

L’eficiència energètica dels edificis és un factor important en la transició cap a un nou model energètic net, renovable, distribuït i democràtic. En aquest procés, el paper del ciutadà és clau, ja que passa de ser un consumidor passiu a ser un agent actiu productor i consumidor d’energia. Serà a l’edifici on s’integrarà la producció d’energia distribuïda amb energies renovables, i on es podrà fer efectiu l’autoconsum i la recàrrega del vehicle elèctric.

La major part del nostre parc edificat és antic i necessitaria una rehabilitació energètica, ja que quan es van construir els edificis, no havien de complir amb un nivell mínim d’aïllament tèrmic, ni d’eficiència energètica de les seves instal·lacions, ni una contribució mínima d’energies renovables. Resulta necessari, per tant, oferir informació als usuaris amb relació a l’estat del seu habitatge.

La certificació energètica d’edificis proporciona informació que permet a l’usuari valorar les característiques energètiques del seu immoble i conèixer la despesa energètica anual aproximada, atorgant-li una qualificació.

La qualificació d’eficiència energètica és el resultat del càlcul del consum d’energia necessari per satisfer la demanda de l’edifici en condicions normals de funcionament i ocupació. Classifica els edificis dins d’una escala de set lletres, en què la lletra A correspon a l’edifici més eficient i la lletra G, a l’edifici menys eficient. Es compara el consum d’energia i les emissions de CO2 de l’edifici amb un de referència de tipologia i localització similar.

El certificat incorpora un informe que avalua les característiques de l’immoble en comparació amb la mitjana de la seva zona climàtica i amb els edificis qualificats amb una A. També conté informació sobre estalvi econòmic si s’apliquen mesures per reduir la despesa energètica. En el cas d’edificis existents, el certificat incorpora recomanacions i millores per obtenir un comportament energètic més eficient, augmentar el confort de l’habitatge i reduir la despesa energètica.

Des de l’any 2007 els edificis de nova construcció han de disposar del certificat energètic, i des del 2013 també és obligatori per als edificis i habitatges existents que es lloguin o es venguin. El certificat té una validesa de 10 anys. Per poder conèixer l’estat del parc edificat en termes energètics, l’Institut Català d’Energia té habilitat un registre públic dels edificis amb certificat d’eficiència energètica.

Cal tenir en compte que el comportament energètic dels edificis depèn de tres aspectes:

  • La demanda energètica. És la quantitat d’energia requerida pels edificis per donar confort als seus usuaris.
  • Els sistemes energètics. Són els sistemes de transformació de l’energia que utilitzarem per satisfer aquesta demanda.
  • L’energia aportada. L’energia final necessària que haurem de consumir.

És important no confondre aquests conceptes a l’hora d’analitzar i avaluar el comportament energètic i les mesures de millora que podem incorporar als edificis, tant als existents com als de nova construcció. En aquest sentit hauríem d’atendre de manera diferenciada i complementària els següents àmbits d’actuació:

MINIMITZAR la demanda energètica mitjançant la racionalització dels paràmetres de confort (utilització, ocupació, ventilació, il·luminació, calefacció, refrigeració i aigua calenta) i la millora del comportament tèrmic dels sistemes passius (façanes, cobertes, vidrieries, proteccions solars, etc.).

OPTIMITZAR els sistemes energètics utilitzant les tecnologies disponibles en les instal·lacions per a la producció i gestió dels diferents sistemes de transformació d’energia primària en il·luminació, calor i fred (calderes, bombes de calor, gestió energètica, llums de baix consum, sistemes de ventilació, recuperadors de calor, sistemes de control i distribució, manteniments, etc.).

INCORPORAR ENERGIES RENOVABLES en l’energia aportada. Cal reduir al màxim o eliminar l’aportació d’energies transportades d’origen no renovable. Això ho aconseguirem incorporant a l’edificació sistemes de generació d’energies renovables in situ (fotovoltaica, solar tèrmica, geotèrmia, aerotèrmia, minieòlica, biomassa, etc.) i contractant exclusivament energies de fonts 100% renovables.

En més o menys mesura, i tant en l’àmbit personal com el col·lectiu, aquestes actuacions estan a l’abast de tothom i permeten incidir en la millora de l’eficiència energètica del nostre parc edificat, de cara a reduir els consums energètics i els seus impactes mediambientals associats.

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Ricard Perich Duran

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Ricard Perich i Duran

    Arquitecte i Director Tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell). Desenvolupa la promoció, projectes i obres d’habitatge social i equipaments, rehabilitació d’edificis i gestió de sòl. Col·laborador com a ponent, jurat i professor invitat en jornades, ponències i cursos en administracions i universitats. Obtenció de diferents premis a nivell català, [...]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *