La prospectiva científica de la qualitat del Capital Natural

Temps de lectura: 4 minuts

Ricard Estrada i Arimon

Publicat a Quadern el 20/12/2021

 

Federico, 2019.

L’escalfament de la Mediterrània en un informe científic que fa tremolar

Alguns potser no ho recordeu, però el 1995, essent ministre d’Exteriors de l’estat espanyol, en Javier Solana va proposar endegar el que s’anomenà «el Procés de Barcelona», un projecte geopolític amb voluntat d’establir complicitats entre la Unió Europea i els altres estats de la Mediterrània. Amb l’objectiu de definir un espai de pau i de diàleg polític i d’establir una zona de lliure comerç i d’acostament social i cultural entre els pobles de les ribes d’aquest mar tan nostre. De fet, des de llavors ha plogut molt i, tot i que el desig era lloable, la realitat valorada amb els ulls d’avui és pobra, força complexa, i podem dir que el projecte no ha reeixit, malgrat les bones intencions, però de tota aquesta valoració el que és cert és que perdura la institució que vetlla per aquells principis amb el nom d’Unió per la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes de Barcelona.

Aquest organisme intergovernamental acull 15 països més la Unió Europea, la qual cosa fa que tingui un pressupost i desenvolupa projectes i accions. Una d’elles ha estat l’encàrrec a un panel de científics sobre els efectes de l’escalfament global a la Mediterrània, tant pel que fa al clima com a l’evolució ambiental que comporta la pertorbació climàtica.

Aquest informe (https://ufmsecretariat.org/wp-content/uploads/2019/10/MedECC-Booklet_FR_WEB.pdf) ens diu que el previsible futur immediat no és molt favorable, ja que les penúries que ens venen a sobre fan esgarrifar. Una altra cosa és si les previsions es compliran d’acord amb l’escenari que els 80 científics de la xarxa MedECC han descrit en el seu informe, que contempla els següents apartats: Clima, Nivell del mar, Recursos hídrics, Seguretat alimentària, Salut humana, Salut i seguretat (https://ufmsecretariat.org/climate/).

Sense cap afany de crear pertorbacions a qui llegeix aquest article, sí que aconsello la lectura d’aquesta infografia[1], per saber amb més precisió què s’està plantejant i què s’ha documentat. Per tant, des d’ara és assenyat tenir present que hem de governar dos problemes: a) el de la pandèmia sanitària que ens pressiona des de fa alguns mesos i b) els canvis de sistema ambiental que ja estem tastant. Sobretot el que tenim en un futur molt immediat. Ja que des d’ara res no serà igual.

Hem d’estar preparats, el més aviat possible, per fer front a la variació del nostre entorn més immediat considerant les temperatures, l’escassetat d’aigua, la pujada del nivell del mar, les migracions humanes —que ja veiem i vivim—, el canvi d’ús, la contaminació i la sobreexplotació del sòl, i l’acidificació de l’aigua del mar Mediterrani, que a hores d’ara ja ha perdut un 34% de les espècies de peixos com a conseqüència de la sobrepesca. Hem de saber, també, que el 90% de les poblacions de peixos que es comercialitzen estan sobreexplotades. La salut humana se’n veurà afectada i es produiran morts a conseqüència de l’augment de les temperatures, especialment a les ciutats, ja que són una illa de calor, i de l’aparició de malalties per diversos vectors i per l’aigua. No cal seguir més. Aquesta és una petita visió del que ens espera segons els experts científics de la xarxa MedECC.

F. Javier Menéndez, 2013.

És poc assenyat, potser, amb la quantitat de problemes que ja tenim, que ens entretinguem a comentar aquest informe, però ha semblat adient fer-ne menció, ja que els mitjans de comunicació genèrics no han entrat a tractar aquest esdevenidor que se’ns acosta, i perquè cal afrontar aquest canvi de rumb, segons el que s’ha previst i documentat científicament, que ens obliga a reconsiderar estratègies de la prospectiva present i construir un nou relat estratègic que ajudi a minimitzar, que no arreglar, les infraestructures estructurals necessàries per poder fer front a la tempesta que ens ve a sobre.

En aquest sentit l’economia, que ho és quasi tot en el nostre món, ja dona senyals de canvi de rumb que no podem menysprear. És una petita llum —de moment— que caldrà explorar quin grau de vigor té, però el cert és que algunes entitats financeres ja han definit fons d’inversió en energies renovables, gestió i tractament de l’aigua, biotecnologia o infraestructures i tecnologies ecològiques. Una eina que no hem de perdre de vista en aquest món econòmic que tenim avui. Cal considerar-ho!

 

Aquest és el darrer article de l’any 2020. Per això l’equip que nodrim d’opinions la secció Capital Natural de la Fundació Ars volem desitjar-vos unes bones festes durant el canvi del solstici, però atenent les precaucions sanitàries necessàries i posant l’ull sobre els canvis futurs —immediats— que hem d’afrontar amb les millors dosis de saviesa i seny que puguem aportar.

———————————————————————————————————————————————–

[1]Infografia adjunta

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

Ricard Estrada i Arimon

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Estrada i Arimon

      Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]