La producció de mel és una activitat que forma part del capital natural perquè assegura la biodiversitat de la flora del medi natural i la producció de moltes plantes d’aprofitament agrari, com són les fruites i hortalisses, a través de la pol·linització.
La pol·linització consisteix a dipositar el gra de pol·len a l’estigma de la flor per tal que aquesta sigui fecundada, i així s’assegura la producció dels fruits. La pol·linització de les plantes és un dels processos essencials per a mantenir una producció estable d’aliments al món.
Hi ha diferents tipus de pol·linització en funció de l’agent que transporta el gra de pol·len. Les principals són: la que requereix la intervenció d’insectes i la facilitada pel vent.
Les abelles i altres pol·linitzadors asseguren que aquest procés de pol·linització es dugui a terme en gran part de les plantes que ho necessiten, més de 300.000 de les espècies vegetals.
Les abelles, a part de participar activament en la pol·linització, produeixen mel, un producte que els humans ja recollien des d’abans de l’any 10.000 aC. Hipòcrates, el pare de la medicina, ja en va lloar els poders terapèutics i la feia servir per a guarir diverses afeccions de la pell, úlceres, i per a alleujar el dolor en general.
La mel és un dels pocs productes agraris que menys transformacions té des de l’origen fins a arribar al consumidor. Les abelles la produeixen en els ruscos, que són cuidats pels apicultors, que després la recullen i l’extreuen per mitjans mecànics i l’envasen per fer-la arribar al consumidor.
Els apicultors han de ser molt curosos en l’aplicació de mesures sanitàries profilàctiques per a mantenir en bones condicions els ruscos, ja que per la mobilitat de les mateixes abelles es poden disseminar molt fàcilment paràsits greus que les poden afectar, com és el cas de l’àcar de la varroasi (Varroa destructor), que els anys 1985-1986 al nostre país va suposar un canvi dràstic en les poblacions d’abelles i, en conseqüència, en el desenvolupament de l’activitat apícola. Un altre problema dels darrers anys ha estat el de la vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax), que és un predador molt agressiu de les abelles, així com de vespes i altres pol·linitzadors importants.
Dades de producció i consum de mel
La producció mundial de mel segons dades de la FAO de 2023 és de 1,894 M de tones. Els tres principals països productors són la Xina (0,463 M de tones), Turquia (0,114 M de tones) i l’Índia (0,105 M de tones). La producció de l’Estat espanyol s’estima en 0,027 M de tones.
A Catalunya l’any 2024 es van produir 1.849.000 kg; per demarcacions la producció va ser de: 938.265 kg a Tarragona; 510.461 kg a Lleida; 234.535 kg a Barcelona, i 166.069 kg a Girona.
Pel que fa al consum, segons dades del Ministeri d’Agricultura corresponents al 2024, va ser de 0,32 kg/persona, que representa un consum total de 14.973.800 kg.
Les dades de consum mostren que són les persones grans (38,14%) qui més consumeixen mel, mentre que els joves (6,45%) són els que en consumeixen menys.
Les dades de producció mostren que, pel consum que hi ha, cal importar un volum gran de mel de tercers països. Això fa que costi de diferenciar l’origen de la mel en el mercat. Normalment preus baixos s’associen a mel importada.
Cal destacar la importància de la mel en la producció dels torrons. El consell regulador del torró de Xixona i Alacant garanteix que les empreses que en formen part utilitzen un mínim del 10% de mel pura en la producció d’aquests torrons.
Reptes del sector apícola
Un dels problemes importants a què s’enfronta el sector apícola és la defensa de la seva producció davant la importació massiva de mel dels països extracomunitaris. Més del 50% de la mel venuda pot ser d’importació o barrejada, fet que sovint fa que no es compleixin els requisits per garantir-ne una bona frescor i traçabilitat. Això provoca que als lineals dels supermercats es trobi mel a un preu baix, cosa que llasta la competitivitat de la mel de qualitat dels nostres productors. La falta de coneixement i cultura de la mel per part dels consumidors també dificulta una bona sortida de la producció catalana de mel.
Per impulsar el sector apícola la Generalitat de Catalunya ha engegat el Pla d’acció de la mel 2025-2028, que vol reconèixer el valor del sector apícola català, reforçar-ne la sostenibilitat, i promoure’n la producció i comercialització a través de polítiques públiques estructurals, participatives i alineades amb les noves necessitats.
Entre les mesures del pla s’ha creat la nova marca MAAC (Mel d’Apicultores i Apicultors de Catalunya) amb l’objectiu d’identificar la mel produïda per apicultors i apicultores de Catalunya sota un únic paraigua. La iniciativa està impulsada des de l’Associació d’Apicultores i Apicultors de Catalunya (AAAC), entitat formada per representants de les sis associacions d’apicultors de Catalunya, Unió de Pagesos, professionals del sector i persones jurídiques vinculades a l’activitat apícola, amb el suport d’Agroxarxa, i la Generalitat de Catalunya, i vol que la marca esdevingui un distintiu de confiança per a les persones consumidores, reforci el seu posicionament al mercat i reconegui la tasca d’aquests productors del país.
Totes les persones interessades en aquest producte poden consultar el llistat de mels adherides al segell MAAC mitjançant la informació proporcionada per l’Associació d’Apicultores i Apicultors de Catalunya (AAAC) en el seu lloc web: https://www.aaac.cat/mels.
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Carles Folch CastellEnginyer Tècnic Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, treballa al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Durant 23 anys en la certificació de llavors i planters, actualment en temes de desenvolupament rural i política agrària comuna. Ha col·laborat en sessions de formació i publicat articles sobre control
