La captura de CO₂

La captura de CO₂ es convertirà en una activitat a l’alça en els pròxims anys i decennis. Aquesta captura tindrà per objectiu reduir les emissions de CO₂ a l’atmosfera i, inclús, part del CO₂ que s’hi ha acumulat durant els decennis d’elevades emissions¹.

Qualsevol forma de captura de CO₂ és econòmicament costosa i tècnicament difícil, però és una solució que guanya pes davant la impossibilitat actual de reduir, de manera suficient, les emissions derivades de produir l’energia que l’economia, sempre creixent, necessita. La transició energètica avança, fet que significa que cada cop es genera més energia a partir de fonts renovables. Però aquest avenç no és ni prou ràpid ni prou extens com per aconseguir l’any 2050 l’objectiu de zero emissions netes de gasos amb efecte hivernacle. És aquesta la realitat a què apel·len els defensors d’una tecnologia com la de la captura de CO₂, la qual consideren un complement significatiu a la transició energètica actual. Aquest complement esdevindrà cada vegada més imperatiu davant la realitat d’increment d’emissions i el consegüent augment de temperatura.

Quan es menciona la captura de CO₂, es fa referència a un univers de tècniques diferents. Per tal de simplificar l’explicació, podem dividir aquestes tècniques en dos grups. Per una banda, hi ha la tecnologia de captura en el moment de producció del CO₂, és a dir, quan hi ha un procés que genera CO₂; aquestes tècniques atrapen el CO₂ en el mateix moment de formar-se, de manera que el CO₂ no s’allibera a l’atmosfera. Amb aquestes tècniques no es redueix el CO₂ existent a l’atmosfera però s’evita que creixi. Un cop capturat el CO₂, es transporta cap a algun lloc per emmagatzemar-lo i eventualment donar-li un altre ús. Són les cadenes tecnològiques de CCUS (acrònim de l’anglès carbon capture, utilization and storage), les quals s’agrupen en dues cadenes de tècniques: la cadena de captura i utilització, i la cadena de captura i emmagatzematge².

 

 

La importància d’aquestes tecnologies en la reducció de les emissions és un tema molt discutit, però, d’acord amb l’informe de l’any 2025 de l’Agència Internacional de l’Energia, és probable que l’any 2050 representin al voltant d’un 5% de la reducció de les noves emissions potencials. És un percentatge petit, però el paper d’aquestes tecnologies lligades a la captura de CO₂ pot ser important en les indústries de difícil reducció d’emissions, com els sectors del ciment o de l’acer. Paral·lelament, també està guanyant protagonisme en la indústria dels fertilitzants.

Per altra banda, s’han començat a desenvolupar un conjunt de tecnologies per capturar el CO₂ que hi ha a l’aire, la DAC, direct air capture o captura directa de l’aire. Cal assenyalar que tot i el creixement del CO₂ i d’altres gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, avui dia hi ha unes 423 parts d’aquests gasos per milió de parts d’altres gasos, especialment de nitrogen i oxigen. Això vol dir que capturar algunes d’aquestes 423 parts dins del milió de parts restants no és una tasca senzilla. Tampoc és una tasca barata; s’estima un cost de 300 euros per tona de CO₂ capturat. Ara bé, la captura de CO₂ directament de l’aire produiria una reducció parcial del CO₂ emmagatzemat històricament a l’atmosfera i compensaria de forma directa les noves emissions que no es poden evitar. De totes maneres, a data d’avui és una tecnologia totalment en fase inicial, hi ha unes poques desenes de plantes en funcionament al món, moltes de les quals en fase pilot.

Aquest article ha començat indicant que la captura de CO₂ en les seves diverses formes es convertirà en una activitat creixent en el futur. Això pot ser notablement cert si tenim en compte que l’objectiu de zero emissions netes per a l’any 2050, acordat a París l’any 2015 en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP21, està generalment acceptat que no es complirà. Per tant, tal com planteja el capítol 7 de l’informe de previsions sobre l’energia de l’any 2025 de l’Agència Internacional de l’Energia, ara ja no es pot dissenyar una estratègia realista de com complir amb l’objectiu de zero emissions netes l’any 2050 i, per tant, no superar l’increment de temperatura d’1,5 graus centígrads per sobre de la temperatura estimada en l’època preindustrial (1850)³. Per contra, avui dia l’escenari de zero emissions netes es planteja a partir de dues preguntes: 1) Si s’accepta que la temperatura, l’any 2050, haurà superat l’increment d’1,5 graus, quina temperatura hi haurà en el planeta? I 2) aquesta temperatura incrementada, fins quan durarà i quins esforços s’hauran de fer per tornar al màxim d’1,5 graus centígrads d’increment?

L’Agència Internacional de l’Energia desenvolupa l’escenari de zero emissions netes per donar resposta a les preguntes anteriors. Es calcula que la temperatura del planeta, l’any 2050, serà d’entre 1,65 i 1,85 graus centígrads per sobre de la temperatura estimada en l’època preindustrial (1850). Aquesta temperatura incrementada es podrà revertir, és a dir, es podrà reduir a l’increment de només 1,5 graus previstos inicialment per a l’any 2050, però això s’assoliria l’any 2100. Per aconseguir aquesta reducció de les emissions cal un esforç considerable i és aquí on entra la captura de CO₂.

Segons el nou escenari de zero emissions netes que ens presenta l’Agència Internacional de l’Energia, després de l’any 2050, les temperatures s’aniran reduint sostingudament fins a arribar, l’any 2100, a un increment de només 1,45 graus centígrads per sobre de la temperatura de l’època preindustrial. La captura de CO₂ contribuirà en un 30% a aquest procés de reducció de temperatura i d’emissions, que començarà l’any 2050 amb una captura de 2,1 Gt de CO₂ i s’incrementarà fins a 3,8 Gt l’any 2100. Es preveu que la captura de CO₂ es faci, aproximadament, a parts iguals tant per la via de la captura directa de l’aire com per mitjà de la captura de CO₂ que es generi en el procés d’obtenció d’energia a partir de biomassa. Aquestes captures estimades de CO₂ requeriran ingents quantitats de mitjans materials: terra per aconseguir biomassa i energia per capturar CO₂ directament de l’aire.

Aquest nou escenari de zero emissions netes està, doncs, ple d’interrogants i de supòsits discutibles i discutits. Potser cal considerar-lo com un esforç desesperat per presentar un futur a la Terra en el qual el creixement econòmic continuat sigui possible i tranquil·litzar societats i governs en el sentit que no cal canviar gaires coses.

 

---

1. L’infome Gestión del CO₂ atmosférico, de Mariano Marzo, publicat per la Fundació Naturgy, és una bona recopilació sobre la situació actual de la captura be CO₂ i les diverses tècniques implicades. ↩

2. L’informe Utilización del CO₂, de Tecnalia, recull les aplicacions del CO₂ capturat i emmagatzemat. ↩

3. El World Energy Outlook 2025, de l’Agència Internacional de l’Energia, explica amb tot detall aquest nou escenari de zero emissions netes. ↩

• 

  Albert Garcia Pujol

  Llicenciat en ciències econòmiques, especialitat d’economia general, per la universitat de Barcelona i Diplomat en negoci bancaria per la universitat Pompeu Fabra. Membre de la Comissió Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya.