Els boscos de muntanya. El cas de la Cerdanya

Temps de lectura: 5 minuts

Fotografia de l’Estany del Viver d’Albert Torello

Els boscos de muntanya són un capital natural de primera magnitud, sobretot per la funció protectora del sòl, que permet alentir els processos erosius, com els derivats dels allaus. També són fornidors de fusta, bolets, fruits… i, en conseqüència, esdevenen un important recurs econòmic per a les poblacions locals. Pel seu valor estratègic alguns d’ells han estat catalogats d’utilitat pública i són gestionats per l’administració pública per tal de garantir la seva multifuncionalitat. 

Els boscos de muntanya també tenen un important valor social. Un exemple és l’existència del Projecte Boscos de Muntanya1, que forma part de la fundació Bergwaldprojekt, nascuda a Suïssa el 1987 i present a Àustria, Alemanya i Catalunya. La seva principal missió és promoure el voluntariat ambiental a partir d’estades d’una setmana als boscos del Pirineu per fer feines de conservació i millora dels boscos de muntanya. 

La comarca de la Cerdanya té una superfície de 54.637 ha i més de tres quartes parts són boscos. Ara bé, aquesta importància territorial dels boscos és resultat de l’evolució de la darrera centúria. Pau Vila, en la seva monografia sobre la Cerdanya publicada el 19262, descriu el paisatge ceretà com: «una plana verdejant, voltada de muntanyes pelades fins a la franja on negregen els boscos que toquen els rasos coberts de neus gairebé perennes». Vila dedica molt poc espai a parlar del mantell vegetal i del seu aprofitament. Respecte a la coberta vegetal diu que: «no és pas seguida, sinó que està clapada de clarianes més o menys extenses». Les fotografies que il·lustren el llibre, que tenen quasi cent anys, ens mostren massissos, sobretot a la solana, amb molts pocs arbres. Quan parla de les activitats econòmiques de la comarca, Pau Vila ho deixa molt clar: «Les activitats primordials de la Cerdanya són el conreu de la terra i la cria del bestiar». Per tant, era una comarca essencialment ramadera i agrícola. Només dedica una pàgina a l’explotació forestal i diu: «Ara com ara, les serradores són modestes explotacions, però al peu de Puigcerdà, vora el Segre, acaben de muntar una instal·lació important per facilitar l’arrasament del bosc de Lles, uns 60.000 arbres!».

Analitzem les dades forestals més recents i amb més detall. Comencem pel concepte de superfície forestal o forest. Segons la Llei 6/1988 forestal de Catalunya, els terrenys forestals són: «els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes, els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests; els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació; també són terrenys forestals els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent i les pistes i camins forestals». Per tant, des d’un punt de vista territorial, si exceptuem l’espai agrícola i l’urbà, la resta és legalment superfície forestal.

Evolució de la superfície forestal a la Cerdanya

Any Superfície forestal (ha) %
1990 38.335 70
2018 47.803 87,6

Fotografia de la La Vall d’Eina d’Albert Torello

De la superfície forestal del 2018, quasi la meitat, 24.568 ha, és arbrada i la resta, no arbrada. Dins del segon concepte hi ha les pastures, que segons dades del 2020 de l’Institut Català d’Estadística tenien un total de 28.671 ha, de les quals 3.990 eren intensives i 20.761 extensives, és a dir, superfícies no sembrades utilitzades com a pastures, com els erms i els matollars. 

Pel que fa a la propietat, la Cerdanya com a comarca de muntanya té un tant per cent molt elevat de superfície forestal pública, 33.087 ha, que representa el 69,25%. La superfície forestal privada té 14.716 ha i representa el 30,8%.

La dinàmica de creixement de la superfície forestal va començar molt abans. En una entrevista a Francisco Cano se’ns diu: «Des del 1850 el bosc ha anat progressivament creixent i s’ha notat molt a partir dels anys 60 amb l’abandonament de les ovelles quan el bosc va fer una explosió i va entrar en una situació molt dinàmica en comparació dels dos últims inventaris de Catalunya, pràcticament ha anat creixent unes 150 hectàrees per any. Veurem que la major part del bosc de la comarca s’ha regenerat sol, ha ocupat el terreny que abans havia utilitzat».

Per tot plegat, som en un escenari en què el bosc de la Cerdanya continuarà creixent com a resultat de la reculada de les activitats ramaderes i agrícoles, tal com succeeix a la resta de les comarques gironines. Vam estudiar l‘evolució del paisatge forestal de les terres gironines entre el 1950 i el 2001 i vam poder concloure que la superfície forestal havia crescut en 58.989 ha. Aquesta és la mateixa dinàmica de Catalunya i d’Europa. Tal com afirma Francisco Cano, el bosc ha recuperat pastures i camps que s’han abandonat. En conseqüència, la superfície arbrada ha augmentat com a resultat de la dinàmica natural, i la no arbrada ha disminuït.

Superfície arbrada per espècies

Espècie Hectàrees %
Avet 1.673 8,84
Pi negre 9.221 48,73
Pi roig 7.601 40,17
Faig 124 0,66
Roure 70 0,37
Pollancre 232 1,23

Les espècies forestals més importants són les coníferes: el pi negre, el pi roig i l’avet  representen el 97,74% de la superfície arbrada. Els caducifolis tenen un paper molt minso i els pollancres són plantacions situades a la plana.

Pel que fa als incendis, la Cerdanya és una comarca que per la seva climatologia i  orografia resta, la major part de l’any, fora de la qualificació de risc d’incendi elevat. Hem pogut confeccionar una sèrie estadística d’hectàrees cremades dels darrers 57 anys que ens diu que en aquest període només s’han cremat 909,48 hectàrees. Una xifra molt baixa si la comparem amb els milers d’hectàrees que s’han cremat a Catalunya o a les comarques gironines, on en el període 1968-2000 es van cremar 102.454 ha. Ara bé, la forta irregularitat és una de les característiques de l’evolució de la superfície cremada, ja que en només tres anys (1989, 1994 i 2012) es van cremar 545,5 hectàrees, que representen el 60% del total.

Superfície cremada a la Cerdanya 1968-2023

pastedGraphic.png

Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

La Cerdanya és una comarca paradigmàtica per observar el canvi en la utilització i percepció del bosc. L’espai forestal ha deixat de ser únicament un recurs econòmic a partir de la llenya o la fusta per convertir-se en un espai on es valoren altres recursos com la biodiversitat, l’aprofitament cinegètic, la recol·lecció de bolets, el lleure… Coincideixo amb Francisco Cano quan diu sobre la gestió del bosc: «Des del moment que ja no és només un recurs econòmic també és un repte per al gestor perquè has d’adequar els boscos pel massiu nou ús del bosc per tal que no sigui destruït i sigui molt beneficiós per al conjunt de la població».

En conclusió, els boscos de muntanya de la Cerdanya porten una centúria en progressiu creixement i, segurament, la dinàmica serà la mateixa de cara al futur. El motiu és la progressiva reculada de les activitats ramaderes extensives i la terciarització econòmica de la comarca. Malgrat que els incendis tenen una incidència territorial molt baixa, l’existència de continuïtats forestals cada cop més grans i la situació d’emergència climàtica que vivim pot fer que el risc d’incendi augmenti i puguin produir-se incendis més importants.


  1.  https://www.projecteboscos.cat  

  2. Vila, Pau (1926). La Cerdanya, Editorial Barcino, Barcelona. 

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Josep Gordi Serrat

      Doctor de Geografia per la Universitat de Barcelona i al llarg de quasi trenta anys ha estat professor de geografia física a la Universitat de Girona. Actualment m’agrada definir-me com un amant i estudiós dels arbres i la natura (https://josepgordiarbresipaisatge.cat).

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *