Ricard Estrada i Arimon
Publicat a Quadern el 28/09/2019
L’Institut d’Estudis Catalans ha fet una declaració a favor d’establir a Catalunya un model sostenible sobre els usos del sòl, altrament anomenat «territori». És el moment de dir prou al desenvolupament a través dels recursos naturals, que encara alguns prediquen que són infinits. Certament patim, tots, un desgavell ambiental de difícil reconducció cap a l’estabilitat i, més difícil encara, cap a la disminució dels seus efectes.
Imatge de capçalera de Berta Tiana.
Aquests darrers dies ha esclatat l’obertura de sancions a l’Estat espanyol per l’incompliment de la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire que respirem, una qüestió que té greus efectes en la nostra societat, amb més de 400.000 persones mortes, prematurament, per aquesta causa a tot Europa. 9.000 a l’Estat. El model de desenvolupament de l’economia global ens porta, entre altres conseqüències, a patiments de la ciutadania per qüestions de salut. La qualitat de l’aire que respirem, així com la qualitat dels usos del sòl i de l’aigua, són elements estructurals i és important que ens plantegem quin ús en fem actualment i si cal seguir per aquest camí. Encara podem revertir la situació. No podem perdre més temps amb estudis i debats. És hora d’arremangar-nos i posar-nos a fer feina (legal/jurídica, física, econòmica, social) sobre la mobilitat, la producció i el bon ús dels recursos naturals, amb concertació i amb ple sentit de la importància del valor del capital natural.
La declaració de l’IEC diu:
L’Institut d’Estudis Catalans manifesta la seva preocupació per l’activació en diverses comarques del Principat de nombrosos projectes de desenvolupament urbanístic que incideixen sobre el medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida dels seus habitants, i demana a totes les administracions amb competències en la gestió del territori que impulsin urgentment mesures efectives per a afavorir un urbanisme sostenible i aturar les iniciatives que no compleixin estrictament els criteris de preservació del medi ambient, del paisatge i dels valors socials i culturals que hi són associats.
Des de diferents punts de vista, la Costa Brava, la Costa Daurada, els Pirineus o altres indrets de la Catalunya interior —per esmentar només alguna de les àrees afectades— han ultrapassat la seva capacitat de càrrega, i qualsevol nou impacte sobre els recursos disponibles significa un risc per a la sostenibilitat ambiental i l’equilibri del territori. És especialment preocupant el cas de la Costa Brava, on als problemes esmentats s’afegeix l’amenaça a un model turístic de qualitat i, en conseqüència, a la base econòmica que el sosté.
Sembla que la destrucció del patrimoni natural i paisatgístic i el desenvolupament urbanístic desordenat són incompatibles amb la recent candidatura de la Costa Brava perquè sigui declarada Reserva de la Biosfera, que identifica territoris on l’activitat humana es desenvolupa amb criteris mediambientals i ecològics.
Alguns d’aquests territoris, a més, pateixen inundacions d’una manera recurrent. La urbanització indiscriminada de les zones inundables incrementa el risc tant per a la població com per a les infraestructures i els béns afectats, i pot posar en perill vides humanes i augmentar les pèrdues econòmiques.
Coneixem bé la importància del capital natural, patrimonial i social, que es veu de nou en perill per actuacions en el territori, l’urbanisme i la mobilitat que no són sostenibles. El patrimoni cultural de Catalunya està també indissolublement lligat al territori i al paisatge. Per això afirmem que cal protegir tant el patrimoni natural amenaçat com el patrimoni cultural, que n’és inseparable, de projectes que generen uns suposats beneficis econòmics. A més, sovint es pretén construir nous polígons industrials en zones on ja n’hi ha sense ocupar, o augmentar l’espai urbanitzable programat no gaire lluny d’on hi ha nombroses parcel·les sense edificar.
La Generalitat de Catalunya ha establert recentment moratòries en la tramitació de llicències d’obra nova i la tramitació d’instruments de planejament i gestió en alguns projectes en el litoral gironí. Celebrem aquestes moratòries com un gest adequat atesa la urgència d’aquest problema, però són insuficients per a garantir la protecció de tot el patrimoni natural i humà en perill. És del tot necessari que el nou Pla Director Urbanístic en què s’està treballant sigui valent en la promoció d’un model sostenible d’usos del territori i que es basi en l’estalvi de l’ocupació del sòl, el compliment estricte de la legalitat urbanística i la protecció del medi ambient i del paisatge.
Espero que haguem tingut un bon estiu i que els propers mesos comencem a veure canvis reals, que ens costaran d’assumir, però seran necessaris.
Seny i enteniment!
Foto: Calella de Palafrugell. Miquel Fabre
Ricard Estrada i Arimon
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ricard Estrada i ArimonEnginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]
