Ricard Perich i Duran
Publicat a Quadern el 27/02/2019
En l’article anterior vam parlar de l’arquitectura sostenible, de cicles de vida i d’obra nova i rehabilitació.
La realitat construïda de les nostres ciutats, el parc construït, afecta de manera molt considerable els impactes urbans en termes de qualitat de vida, paisatge urbà, despesa energètica, emissions, ocupació de sòl, recursos naturals, etc.
Imatge de capçalera de Berta Tiana.
La rehabilitació del parc construït ha de ser un marc d’activitat econòmica actiu que arribi de manera sistemàtica a la totalitat dels edificis que la necessiten. El creixement de les nostres ciutats va experimentar un gran impuls durant la segona meitat del segle passat i per tant tenim un parc molt envellit. Això, junt amb la manifesta manca de manteniment dels edificis, ens posa davant d’una realitat que no podem seguir obviant.
D’altra banda, i a diferència d’altres països del nostre entorn, ens trobem que la gran majoria de la propietat dels edificis és privada, i aquest fet dificulta la presa de decisions i la viabilitat econòmica de les actuacions de tal manera que podem constatar que no estem assolint els nivells de rehabilitació necessaris, ni tan sols podem establir cap tipus de programació que faci pensar que s’assoliran en un període raonable.
Així doncs, cal replantejar, més enllà de possibles subvencions, quin paper pot jugar l’Administració per INCENTIVAR i ACTIVAR la rehabilitació:
- S’ha d’estimular els propietaris perquè coneguin l’estat real dels seus edificis. La normativa incideix en aquest sentit, enumerant tot un seguit d’obligacions legals dels propietaris per mantenir en correcte estat el seu patrimoni.
- S’ha de facilitar al propietari el camí vers la rehabilitació posant al seu abast tota la informació que li permeti prendre decisions. L’Administració pot aportar estudis de viabilitat tecnicoeconòmica, gestionar projectes, pressupostos, llicències i permisos.
- Possibilitar l’obtenció de finançament, ajuts i subvencions.
- Garantir una bona gestió de tot el procés, amb l’acompanyament de particulars, comunitats, empreses i entitats.
La viabilitat econòmica de les actuacions
Els propietaris dels edificis, inclosos els de l’Administració, han de disposar de recursos econòmics per fer front a les importants despeses derivades dels processos de rehabilitació.
Les subvencions i ajuts de les diferents administracions han de ser una de les línies per assolir aquesta viabilitat, entenent que aquests recursos tenen un retorn per a les administracions (per mitjà dels impostos (IVA), aflorament d’economies submergides, generació d’activitat econòmica, reducció de l’atur en el sector de la construcció, etc.) però atesa la seva escassetat, cal utilitzar-los amb la màxima eficàcia i factor multiplicador.
A més de les subvencions disposem d’altres recursos econòmics que cal conèixer i posar a disposició dels propietaris:
L’energia. Cal aprofitar la rehabilitació com a oportunitat d’intervenció en sistemes energètics passius com són les façanes, cobertes i finestres, i en els sistemes actius de les instal·lacions tèrmiques, així com aprofitar l’avinentesa per instal·lar energies renovables als edificis. Aquestes millores generaran avenços importants en el confort i retorns econòmics en la facturació energètica.
La fiscalitat. Es pot actuar sobre la fiscalitat que afecta qualsevol immoble, establint incentius per a la rehabilitació amb reduccions d’impostos com l’IBI, l’IVA, impostos d’obres i activitats, transmissions patrimonials, etc.
El finançament. Cal facilitar l’accés al finançament als propietaris i especialment a les comunitats que tenen més problemes per accedir-hi, mitjançant la mediació financera i els crèdits tous.
El valor. Un edifici o habitatge rehabilitat obté un indubtable increment en la seva valoració immobiliària, i això és un factor important que cal tenir en compte en els estudis de viabilitat econòmica i en la conscienciació dels propietaris necessària per iniciar els processos de rehabilitació.
El manteniment. Fer tangible el benefici econòmic que implica tenir un habitatge ben mantingut, entenent a més que el deteriorament dels elements constructius i de les instal·lacions és exponencial i que això afecta proporcionalment la recuperació i el cost.
Imatge: Vista aèria de les plaques solars d’Espai Zero (Olot). Foto: Wattia Innova.
Ricard Perich i Duran
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ricard Perich i DuranArquitecte i Director Tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell). 1999-2021 Desenvolupant la promoció, projectes i obres d’habitatge social i equipaments, rehabilitació d’edificis i gestió de sòl. Col·laborador com a ponent, jurat i professor invitat en jornades, ponències i cursos en administracions i universitats. Obtenció de diferents premis a nivell [...]
