Ricard Estrada i Arimon
Publicat a Quadern el 04/09/2018
M’ha vingut a les mans un document que presenta un programa de gran abast que porta per títol «La nature en ville : comment accélérer la dynamique?», elaborat pel Consell Econòmic, Social i Ambiental francès (CESE), que és l’assemblea constitucional consultiva sobre els afers ambientals de la República. El document porta la data de 18 de juliol de 2018, per tant recent i que considero d’un gran interès, perquè hi podem veure una proposta assenyada de gestió d’una dinàmica de canvi per implementar el capital natural de la biodiversitat a les ciutats.
Covenant of Mayors event picture. Imatge de capçalera de Berta Tiana.
El document en qüestió és llarg, 89 pàgines, i el que considero d’interès és l’aportació de 22 propostes, preconitzacions, per accelerar la naturalització de les ciutats, que considera estructures vitals per minimitzar o reconduir la plaga que ens persegueix en el nostre present i futur, com és tot el problema de l’escalfament global.
És bo valorar el fet que gaudir d’un actiu de capital natural és fonamental per a la seguretat i per a la salut a les ciutats i òbviament per a la ciutadania. Per descomptat! Ara la República Francesa, amb aquest document, vol donar un pas més i posar l’accent sobre el desenvolupament cap a la biodiversitat a les ciutats i pobles. Alerta!, que això comença a tenir una certa volada, i ja se sap: no passa res fins que algú comença a fer documents i «fulls de ruta» que planifiquen un present/futur a llarg termini, com és el cas del document elaborat pel CESE.
No és nova aquesta iniciativa d’involucrar les ciutats en el problemes de la sostenibilitat i el medi ambient. I això passa perquè les estructures dels estats, com s’està demostrant, no són capaces de donar-hi una resposta adient i responsable. Molts pensem que solament des de les ciutats i pobles i l’aplicació del principi de la subsidiarietat es poden afrontar aquests reptes. De fet, des de començaments d’aquest segle hi ha hagut veus que des d’algunes institucions internacionals han liderat la conveniència de fer front al nou paradigma ambiental amb noves eines i models més àgils administrativament i han arribat a la conclusió que les ciutats i les regions hi tenen un gran paper. Així, tenim com a exemple molt consolidat, en aquesta línia, i que fa referència al mateix tema, la iniciativa europea del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que va iniciar el seu camí ara farà 10 anys, el 2008, i a dia d’avui han signat el compromís amb el Pacte més de 53 països i s’hi han adherit més de 7.755 autoritats locals. Això representa uns 252.629.868 habitants. L’objectiu és tan important que ha sobrepassat el mapa de la UE.
És per això que suscita tant d’interès el camí emprès, tot sabent la diagnosi del creixement demogràfic previst cap a l’any 2050, que preveu que el 75% de la població mundial estarà ubicada en entorns urbans.
Per no allargar més l’atenció sobre aquest document rellevant m’atreveixo a concloure aquest comentari amb el text de les conclusions, que el CESE anomena Avis, tota una manera d’advertir de les propostes des del respecte no impositiu.
Conclusió del document
El concepte de natura a la ciutat actualment es vehicula cap a aconseguir una forta dinàmica de ciutats «millors», amb efectes positius sobre l’ecosistema i la qualitat de vida de l’ésser urbà, el qual cada cop està més identificat i reconeix aquests corrents de pensament.
Això planteja noves qüestions als actors (professionals i ciutadans) pel que fa a l’edificació, al paisatge, al medi ambient, als entorns científics, a la planificació urbana, als electes que han d’aprendre a treballar junts per crear una ciutat amable, resistent i sostenible. La ciutat esdevé progressivament una palanca d’aquesta evolució per exigir una millor qualitat de l’espai públic i la participació social en la seva restauració.
No es tracta pas que les ciutats donin suport a una «naturalesa coartada», sinó de prendre decisions per al desenvolupament d’una naturalesa eficient en termes de biodiversitat, salut, benestar i la lluita contra els efectes de l’escalfament global.
Aquest avís, del CESE, per les seves diverses recomanacions, pretén accelerar aquest moviment mitjançant la identificació de les zones més adients. Per ser eficaç, respecte als projectes, que s’han de basar en un enfocament integral i sobre l’ecosistema, cal dir que aquest ha de reunir diverses capacitats, que afecten tant els actors públics com els privats, per tal de construir un element estructurador de naturalesa urbana.
Encara més, si és dona un context d’expansió urbana, augmentant l’artificialització i densificació de les ciutats. L’aplicació d’aquesta política és sovint complexa en la mesura que representa una solució particularment apropiada per a les qüestions del medi ambient urbà. Ha de ser presa amb decisions polítiques proactives en tots els nivells de govern, per tractar de reconciliar «natura i ciutat» en benefici dels seus habitants.
(Traducció lliure de l’autor de l’article)
Ricard Estrada i Arimon
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ricard Estrada i ArimonEnginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]
