Alarma general, climàtica

Temps de lectura: 3 minuts

Ricard Estrada i Arimon

Publicat a Quadern el 21/12/2018

 

Fa uns dies, del 3 al 14 de desembre, a Katowice (Polònia) es van reunir els experts del món sobre canvi climàtic, per valorar l’estat de la qüestió sobre l’escalfament global.

Imatge de capçalera de Berta Tiana.

La diagnosi que s’ha divulgat en els mitjans de comunicació és: el planeta està al límit de la contaminació produïda pels humans i res fa pensar que la situació s’hagi de revertir. Aquesta reflexió es fonamenta en les dades facilitades per l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM), que ens diuen que la concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera durant l’any 2017 ha estat de 405,5 ppm, xifra assolida, i conseqüentment s’albira una situació preocupant. Les alarmes s’han activat definitivament, atès que les conclusions acordades són pobres i massa obertes per fer front a la realitat de la diagnosi emesa pels científics i no acceptada per quatre estats de rellevància en la producció de combustibles fòssils.

Any 2017 2016 2015 Etapa preindustrial abans del 1750
Diòxid de carboni (CO2) en ppm  405,5 403,3 400,1 Increment de les emissions: 148%
Pel que fa al metà (CH4) l’increment, avui, de les emissions respecte a l’any 1750 és del 257%.

Com ja s’ha comentat en altres articles d’aquest blog, es produeix una estupefacció general entre la població que n’és sabedora, ja que malgrat els discursos de molts dels dirigents dels estats (amb les excepcions d’alguns que hi tenen molt a dir: EUA, Rússia, Aràbia Saudita i Kuwait, i d’altres que hi tenen molt a considerar), fa una certa esgarrifança llegir on estem i el que promet l’esdevenidor catastròfic. És cert que aquestes dades generen canvis en el nostre medi, és a dir, en el nostre ecosistema, si més no tal com l’hem conegut fins ara, i amb uns canvis accelerats que afecten i alteren el medi natural irrefutablement tant en els sòls com en les produccions alimentàries o en la qualitat de l’aire que respirem. Avui ja visualitzem que les pertorbacions meteorològiques sovintegen més del que desitgem i per això algunes empreses d’assegurances ja han iniciat reflexions sobre la conveniència de fer front a la despesa que generen els riscos ambientals no previstos, atesa la seva freqüent concurrència en el temps (l’ecosistema financer també s’altera).

Naturalment això implica establir, urgentment, nous models de planificació tant de l’ús de l’aigua com del tipus d’energia que cal utilitzar, de la planificació dels recursos alimentaris, i sobretot de la urbanització de les ciutats amb la consideració d’incorporar en el discurs la inclusió de les àrees periurbanes. Però sense deixar de banda la necessitat de posar en els projectes curriculars de totes les escoles primàries, secundàries i universitats el tema del clima com una assignatura obligada, troncal, de primer ordre.

Les dades que ens ha facilitat l’OMM, ens han fet obrir més els ulls del que hem fet fins ara i ens obliga deixar de fer debats sobre la transició energètica o sobre l’economia circular o sobre la qualitat de l’aire que respirem, i passar activament a fer canvis en el model econòmic-social-ambiental tant a nivell global com a nivell local. Això és quelcom complex, atès que el rellotge de la vida humana és molt més curt que el rellotge de la vida dels ecosistemes naturals.

 

Una recomanació

Per establir nous horitzons sempre és bo prendre coneixement de les històries que ens han portat a aquest daltabaix ambiental amb efectes sobre el benestar social, i és a partir d’aquest objectiu que proposo, tot aprofitant aquestes properes diades de trobades familiars, amb motiu de les festes del solstici d’hivern o del Nadal (que cadascú utilitzi la formula que més li escaigui), que regaleu i llegiu el llibre d’en Francesc Cabana, economista de prestigi amb una llarga història professional acumulada, que es titula L’agonia del capitalisme. Són 130 pàgines fàcils de llegir que permeten reflexionar sobre el que s’ha fet i el que cal no fer per redreçar el que no s’havia d’haver fet.

Avui, encara, les institucions que governen tant l’economia com la societat no han internalitzat com a bé públic el capital natural, i per això no permeten que entri en els panells de les borses de valors, ja que és un actiu financer que de moment no interessa. Aquest és el criteri dominant a les escoles de negoci, que es visualitza en el del «creixement econòmic permanent». L’ètica i la moral, fins ara, no compten en els discursos i en les resolucions jurídiques, més enllà de traslladar a la població la necessitat de fer esforços d’eficiència i estalvi energètic, sense entrar en la revisió real del sistema.

Així doncs, de moment diguem-nos: Bon Nadal i que l’any 2019 endegui els canvis necessaris sobre les maneres com hem de tractar el recurs que anomenem capital natural, per assegurar que l’alarma general climàtica hagi estat falsa.

 

Imatge de Katowice, Silèsia, Polònia (autor Max Bashyrov)

 

Ricard Estrada i Arimon

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Estrada i Arimon

      Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]