La certesa del poeta L’empremta de la producció poètica depèn, en gran mesura, de la personalitat que la gesta: n’hi ha que, incontinents, necessiten vessar-la i publicar-la en grans quantitats, un riu cabalós que, si la brillantor acompanya, ens oferirà grans moments en forma de revolts i meandres on recrear-se.
Aquest any 2017 en farà vint de la celebració del Primer encontre de ciència-ficció en llengua catalana, el 19 i el 20 de setembre, a Vilanova i la Geltrú. Va ser el primer intent d’aplegar tota la gent que treballava en català al voltant de la ciència-ficció: escriptors i lectors,
Remor de selva sobre el planeta, la caràtula de la Universal, sense la seva melodia habitual. La història que ens explicaran té una dimensió global. John Williams puntua amb una greu percussió de contrabaixos els breus crèdits en vermell sang, vida i mort, sobre negre. Subratlla, a més, amb un
Com ja he dit en altres ocasions, el llenguatge que parlen els científics no sempre coincideix amb el dels músics i, menys encara, amb el d’aquells a qui tan sols els agrada la música… I així cadascú es queda una mica a mig camí, si vol entendre alguns dels temes
En record de Fèlix d’Arrahona. Que vivim en una cultura llibresca o, com a mínim, lectiva, ho demostra el fet que per nosaltres el món ha esdevingut un text. Llegim el món de la mateixa manera que llegim un llibre. I no només en el sentit que la nostra
Quadern té un arxiu. Endinsar-s’hi és una mica com entrar a les golfes de la casa dels avis, pel caràcter heteròclit i desigual del que s’hi troba, i pels descobriments que hi fem. Entre una gran abundància de jocs florals trobem articles força interessants i de bona factura, que
L’any 2011 es va produir en el si de Quadern de les idees, les arts i les lletres una d’aquestes crisis cícliques habituals en tots els projectes de llarga durada. La vaig explicar detalladament en l’article «Quadern, de l’autarquia al món en xarxa», en el número 200 de la
“Un dia del mes passat em trobava al meu estudi fent a la sínia de la traducció de torn, quan de cop sona el telèfon: eren quarts de dues de la matinada. A l’altra banda del fil hi havia en Castellet que em donava la notícia, i l’Espriu, i
Joan Oliver, a més de poeta i dramaturg, fou també un notable autor de prosa, i en una doble direcció principal: la de narrador —va escriure diversos reculls de contes en un espai de temps de 40 anys— i la d’autor d’articles per a la premsa periòdica —gènere que
Les dones i el cànon literari han tingut sempre una relació problemàtica, sovint per un oblit sistemàtic o per flagrant omissió, quan no directament per un androcentrisme sistemàtic, que, amb comptades excepcions, les ha allunyat dels llibres d’història literària, de les antologies, dels programes de les assignatures i dels
En la seva taxonomia de gèneres audiovisuals, Catherine Russell introdueix la autoetnografía (autoethnography) com una variant de l’escriptura autobiogràfica que accentua la implicació recíproca entre la història personal i el teixit social del narrador (Russell, 1999). En aquesta classe de relats, ens diu Russell, l’autor narra la seva biografia com
Sobre la reorganització dels sabers i els llindars en els discursos artístics a partir de l’exposició La ficció és una realitat per succeir d’Ana Garcia-Pineda dins el cicle ‘Peu a fora. Expedicions i diàspores’, a l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona. Enfront de la superespecialització contemporània […], hi
Qui pot considerar-se home o dona? Aquesta pregunta no la podem contestar sense referir-nos a normes preestablertes que la cultura en què vivim ens indica per reconèixer-nos com a tals. Les normes, en aquest sentit, són espills on mirar-se per contrastar el propi sentiment d’un mateix/a, i una manera
Una cadira és un objecte que per la seva naturalesa conviu amb el nostre cos i el nostre espai, com un element que ha vertebrat, des que va ser feta per primera vegada, les nostres relacions amb les persones, les coses i el temps. És així que les cadires
Unes quantes pinzellades de l’evolució d’en Quim Montserrat al llarg del temps ens mostren un artista amb una vida atzarosa, intensa, amb importants entrebancs i amb un gran esperit de superació. Inquiet i crític, inconformista, mai no s’ha volgut doblegar a una forma artística estable. El seu instint, més
Entrevistem Ricard Efa, il·lustrador sabadellenc i autor de còmics, alguns d’ells premiats a França. Amb el col·lectiu Bafarada, és un dels responsables de l’excel·lent exposició «Ninotaires de ca’ nostra», que s’ha pogut veure a l’Acadèmia de Belles Arts durant el més de setembre. Ens parla d’aquesta exposició, de l’ofici
Hola Joan i Xavi, Aquesta es la imatge de la Festa Major de 1916 que el Francesc Bordas va comprar per Internet i que és el punt de partida del projecte expositiu que ens ha proposat fer (interpel·lar la imatge i el seu revers) per la Festa Major d’enguany.
«Tothom és a Tinder» diu una amiga meva fent una afirmació rotunda. O el que és el mateix, si no ets a Tinder, no existeixes. Per a qui no sap de què va la cosa, es tracta d’una aplicació de mòbil que té per objectiu posar en relació persones
Les línies que segueixen a continuació són fruit d’una sèrie d’entrevistes que servien com a introducció a l’exposició Sabadell Obert 15/16 que aquests cinc artistes residents a Nauestruch van realitzar el passat mes de juny al Museu d’Art de Sabadell. La transcripció de les entrevistes, enregistrades en àudio, ha estat
Entrevistem a Riccardo Massari Spritini, músic, compositor, poeta, i sobretot esperit lliure. La seva música trenca, o barreja, els gèneres, i no defuig de la contaminació sinó que l’estima, s’hi troba a gust, i en treu el carburant del seu art. És millor llegir aquesta entrevista abans o desprès
Ainsi, Lecteur, je suis moy−mesme la matière de mon livre : ce n’est pas raison que tu employes ton loisir en un subject si frivole et si vain. (Així doncs, lector, sóc jo mateix la matèria del meu llibre: no hi ha cap raó perquè dediquis el teu temps
Una part important de la crítica cultural contemporània gira al voltant del que és artificial. Fins i tot la naturalesa, un regne històricament exclòs de la voluntat humana, també és vista ara com un artifici o construcció social. Parlem, per exemple, d’una nova era geològica, l’antropocè, en la qual,
Als anys 60 i 70 el coneixement decimonònic basat en les certeses unívoques, universals i ahistòriques va entrar en crisi. Moviments minoritaris al voltant de la diversitat de gènere, classe social, ètnia, religió… van fer saltar les disciplines tradicionals per la seva transmissió d’un currículum ocult patriarcal, colonial, homòfob
La idea de classificar les arts en gèneres aparegué per primera vegada a la literatura europea fa uns 2.400 anys, concretament al principi del tercer llibre de La República de Plató. La majoria d’enciclopèdies, de manuals pedagògics i d’articles online ho remarquen, però no semblen sorprendre’s davant d’aquesta troballa:
El festival de Sitges ha tancat la 49a edició amb el mateix èxit dels darrers anys. Amb més de 170 pel·lícules i el suport absolut del públic, el certamen es consolida com la referència principal del cinema fantàstic mundial, tot i que també hi guanya pes el cinema més generalista,
Sovint la literatura catalana viu fragmentada entre les seves diverses expressions lingüístiques, i Barcelona es mira tant el melic que acaba negant la vitalitat creadora del País Valencià o les Illes Balears. A Mallorca, la poeta Maria Antònia Massanet duu quatre edicions del Festival PoésArt, una mostra rica i
Consiros cant e planc e plor pel dol que.m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes, En Pons, lo pros de Mataplana. Tant per perdonar-se els greuges que li va fer en vida com per ofrenar-li un homenatge final al marquès de Mataplana, el
L’Escola Municipal d’Art Illa de Sabadell és una gran casa de l’art amb una llarga tradició a la ciutat de Sabadell, hereva directa de l’antiga Escola Industrial, fundada per la comunitat empresarial de la ciutat en un moment que es requeria, ha tingut una extraordinària i complicada deriva amb diferents
Notes al voltant del curs-seminari «Relats contemporanis» (Escola Illa, Sabadell, 9/03/2016—25/05/2016) Porque la experiencia no tiene su correlato necesario en el conocimiento, sino en la autoridad, es decir en la palabra y el relato. Giorgio Agamben (Infancia e historia) Generar un espai de relació i transmissió d’experiències a partir de
M’agrada pensar en l’educació com un art, i en el paper de l’art en l’educació com un valor en alça en els processos d’acompanyament. En un temps en el qual les relacions, la manera d’establir una bona comunicació i de generar interaccions saludables en tots els àmbits de la
L’exposició Optimització combinatòria d’Ulla Blanca Lima en diàleg amb Nora Ancarola, que va tenir lloc a La Xina A.R.T. del 12 de març al 16 d’abril de 2016, inicia el seu recorregut amb la fotografia d’una gandula verda que ens remet a la relació entre les dues artistes que
Començarem l’article amb una evidència que, per a nosaltres, va esdevenir un repte: l’art de les dones no ha arribat a l’escola. Ni els projectes d’escoles progressistes, ni els programes educatius als museus, tan actius últimament, semblen interessats a explorar el seu gran potencial. L’evidència ens entristeix perquè les nascudes
Surto per la porta de l’escola. Avui és el dia! Ho tinc a punt. Miro el carrer buscant el pare, intentant reconèixer els seus pantalons entre cossos d’adults que vénen a recollir nens i nenes. El veig; parla amb el pare de l’Òscar, de 2n, i la mare del
Passar del simulacre a l’experiència. proposa Maria Ascaso, com un dels eixos a tenir en compte a l’hora de plantejar la transformació del sistema educatiu actual. L’experiència és essencial en el procés d’aprenentatge, és la que ens permet convertir la vivència personal, el viure en relació als altres, en
