L’antologia La casa sota la lluna és un recorregut a través de la poesia de Maria Josep Escrivà a la recerca del sentit d’una realitat en què sovint la fosca enlluerna el buit, una llum que la poeta ha sabut aprofitar per no caure a l’esvoranc.
Coberta del llibre.
«Tan cert com que enllà del foc / sempre, sempre venç el verd.» La poesia de Maria Josep Escrivà és una poesia serena, optimista —malgrat els embats del temps—, gens ingènua. A La casa sota la lluna (Pagès Editors, 2023), l’antologia més extensa de la seva obra —tres dècades, sis llibres, vuitanta-vuit poemes—, s’entrellacen la quotidianitat, que ens és aliada en el retrobament amb nosaltres mateixos, i la memòria, teixidora de fosca i llum, la trama de la qual ens permet enfrontar-nos als límits sense rostre.
De «l’ànima eixuta / de jove poeta minat de silencis» (Remor alè) a afirmar sense titubejos que «enllà de tot, només la dignitat dels arbres resta intacta» (Sempre és tard); de l’escèptica confessió «molt sovint el món se’m fa de mentida» (A les palpentes del vidre) a la decisiva proclama «[Soc] de la terra negra on demà m’endinsaré cercant la veritat» (Sempre és tard). La poesia i la vida d’Escrivà, coneixedores del necessari temps d’interregne —«La llum és una treva, no una excepció»—, no coneixen frontera i naveguen en el mar d’un desig que és timó i vela.
El temps passa, inexorable («Cavalquen junts / els cossos i els rellotges»), i amb ell va prenent cos la memòria —la pròpia i la col·lectiva—; els minuts viscuts esdevenen peces indispensables a l’hora de construir la història d’un mateix i la del poble, ambdues assetjades per inclemències amb nom o sense, encalçades de ben a prop o fitades de lluny, que ens romanen arran de riba o naveguen a mar obert; la sensibilitat vers el dolor aliè que habita milers d’ànimes i les exposa a perills contemporanis —i de sempre— els ofereix el fil de veu que se’ls nega fent de la compassió paraula, del silenci, altaveu («Quin dolor / ha deixat mai de ser dolor a força / de repetir-se?»).
El vers com a taula de salvació («L’únic lloc on mai no és tard és el poema») en un món on «ens modela el dolor» i on «l’amor és la ferida»; les paraules, com les engrunes, ens indiquen el camí a seguir, on la llum i la fosca s’entrecreuen al bell mig de la boscúria i posen a prova l’equilibri de la pròpia existència.
La casa, el paisatge que ens emmarca, ens és recer —«No ens fa por naufragar si és en terra benigna»—, aixopluc atemporal permeable a la llengua dels pares —poesia en estat pur— i les possibilitats ingents del llenguatge de la mà de poetes precedents (Eugenio Montale, Marc Granell, Josep Piera) —poesia per excel·lència —; una llengua que vertebra el nostre batec ara cansat adés frenètic i esdevé mestra de vida: «És en els mots que el meu món se m’ordena».
El paisatge de la poeta, la terra que l’ha vist néixer i créixer, el conformen rius i valls, pit-roigs i garses, corol·les i estels, jardins i arrels; l’estat anímic hi troba un mirall idoni on deixar el rastre dels dubtes, de les treves, de les pors i de les descobertes. La naturalesa embolcalla subjecte, poesia i patiment —sobretot el de l’altre, que, al seu torn, aguditza el propi— i en fa trajecte ombrívol que acumula un bagatge reblert de silencis i d’albades («Baden els dies / la rosa. Però l’ombra / ja no es marceix»).
Les il·lustracions plenes d’encert i color de Marta R. Gustems, que marquen visualment on comencen i acaben els poemes de cadascun dels llibres reunits, i l’epíleg, un text extens i acurat d’Olívia Gassol Bellet, agombolen aquesta mostra de tres dècades de serenor, de sis llibres de revolta introspectiva, de vuitanta-vuit poemes de compromís amb el que ens envolta. Per tot plegat, puc dir que la paraula de Maria Josep Escrivà «ha fet entrar la llum / dins de ma casa».
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Mar Fontana PeitivíNascuda a Barcelona l’any 1986. És llicenciada en Filologia Catalana i postgraduada en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials per la UB. Exerceix d’editora i lingüista, escriu crítica literària en diversos mitjans com ara el digital de cultura Núvol i les revistes Els Marges i Quadern de les idees. Ha publicat els llibres de poesia Terragra (L’Albí, 2017) i Suspesa (Tanit, [...]
