Almudena Conesa.
Isabel Andrés Portí va néixer a Sabadell el 1975. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i per complementar la seva formació audiovisual va centrar-se en guió, direcció i teoria del cinema a Barcelona, Cuba i Londres. Ha participat en diversos projectes audiovisuals que l’han convertit en mereixedora del reconeixement internacional. El 2012 es va embarcar en el documental Generació Pegaso, primer projecte personal com a directora i guionista. Actualment està col·laborant en diferents projectes internacionals amb Barcelona i Berlín com els seus principals centres de producció. Andrés Portí ha estat sempre interessada en temes de caràcter social, mostrant, a través del treball basat en la recerca, una visió íntima, personal i críptica d’allò que, de vegades, oculta la realitat: fets protagonitzats per persones anònimes que mereixen ser coneguts i denunciats.
En aquest cas, ho fa prenent com a punt de partida l’obra Paisatge fabril, realitzada el 1985 per l’artista Josep Canelles Roca i que forma part de la col·lecció del Fons d’Art de la Fundació Antiga Caixa Sabadell. A la seva pintura, Canelles Roca, d’origen sabadellenc, ens mostra un paisatge representatiu de la ciutat de Sabadell, on l’activitat industrial en el camp tèxtil va ser de gran rellevància al segle XIX. Andrés Portí, amb The way we are, s’endinsa en l’obra del pintor per explicar-nos allò que actualment roman amagat en el sistema productiu del món tèxtil, presentant-nos com s’han convertit, per exemple, en llocs foscos on es violen drets humans i els treballadors són explotats sense pudor ni consciència perquè empreses milionàries segueixin generant alts beneficis al mercat. Una artista amb preocupacions socials reals converteix la seva obra en el vehicle que permet conèixer l’altra cara de la moneda i fent-nos partícips d’ella ens empeny automàticament, de manera gairebé involuntària, a qüestionar-nos certs comportaments i buscar solucions que provoquin un canvi en la forma de concebre aquesta realitat.
Sempre sent conscient del marc contextual en el qual s’engloba la creació de The way we are —la reinterpretació d’una obra preexistent—, l’autora parteix d’imatges extretes de YouTube provinents de noticiaris, documentals i reportatges, entre d’altres, de diferents mitjans, en els quals l’explotació en la indústria tèxtil actua com a principal vector conceptual. D’aquesta manera, partint d’un exemple palpable com la industrialització sabadellenca i mitjançant petites pinzellades sonores que fan referència a la seva infància, s’extrapola al sistema econòmic en què vivim, no només posant en debat les polítiques econòmiques, sinó entenent que formem part d’un sistema general més ampli i més complex en el qual, a vegades per desconeixement voluntari, ens veiem inscrits sense poder fer-hi res. Podríem entendre que va ser l’esclat del tèxtil allò que va portar el Vallès a ser capdavanter industrial i, posteriorment, facilitar el seu desenvolupament comercial i econòmic. Paradoxalment, parteix de la representació pictòrica del paisatge industrial del tèxtil sabadellenc, però no es queda aquí, utilitza la indústria tèxtil com a punt de sortida d’un recorregut amb voluntat crítica, establint així una clara relació entre l’àmbit local i el global.
Mitjançant la tècnica del mash-up, Isabel Andrés Portí presenta una forma paral·lela de concebre aquesta realitat. Presentant un possible model en el qual allò trobat és igual o més interessant que allò creat, l’autora planteja una reflexió en la qual, partint de l’explotació de la indústria tèxtil, es construeix un nou imaginari de caire gairebé còmic en què les bases sobre les quals es construeix la nostra manera d’entendre el món d’un sol ús es posen en evidència. Així crea una metàfora visual que utilitza el reciclatge com a tècnica possible i totalment vàlida.
Myriam Jiménez i Harley Martínez
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
