Imatge de Gemma Cascón.
1887. Una oficina. Quatre homes darrere d’una llarga taula enfront del finestral. Dones amb cotilles i davantals. Mans que gestionen els diners dels treballadors i empresaris. Cartells i paraules que promouen l’estalvi de totes les famílies de la ciutat. Un autoretrat del poder: la Caixa d’Estalvis de Sabadell, fundada divuit anys abans. El dibuix de Ramon Noé il·lustra la tercera seu que va tenir la Caixa d’Estalvis de Sabadell, a l’edifici del carrer Sant Antoni número 13, entre 1886 i 1914, on actualment trobem el Museu d’Història de Sabadell. L’artista fa aquest dibuix per complir l’encàrrec de la Caixa de Sabadell d’un cartell per a l’exposició La Caixa d’Estalvis de Sabadell en el centenari de Sabadell-Ciutat.
2014. Al costat del dibuix hi trobem la taula d’un despatx de direcció de la seu central de la Caixa de Sabadell (actualment en desús) i una selecció de fotografies, cartells, pamflets i vídeos que ens pregunten: Què ha passat? Què ha significat aquesta caixa d’estalvis per a la localitat de Sabadell? Com es representa a si mateixa, quines són les imatges de l’entitat al llarg del temps?
La plataforma Sitesize, formada el 2002 per Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, ens proposa una selecció de documents i objectes: un assaig i un debat obert. La instal·lació és fruit d’una relectura crítica de la història de la Caixa Sabadell, investigant des de l’Arxiu Històric de la mateixa entitat pel model social que aquesta caixa d’estalvis ha promogut al llarg de més d’un segle i mig d’activitat. El treball d’arxiu que presenten conté els materials gràfics generats per la mateixa institució per comunicar amb els clients un model de vida basat en l’estalvi i en la representació paternalista de la família, i fidel a la jerarquia social, per tal d’oferir obra social a la classe popular local. El material seleccionat ens presenta la transformació de la institució bancària i els seus criteris espacials, contextuals i ideològics. En definitiva, és una construcció d’imatges que revelen l’evolució del tracte Entitat bancària-Ciutat-Treballador. Aquesta documentació reflecteix el poder de la institució a l’hora de construir uns imaginaris determinats i com aquest poder ha anat canviant del model local cap al macroeconòmic. No es tracta d’un discurs lineal ni tancat, ni tampoc d’una peça original, única i inqüestionable, sinó d’un procés de recerca: una revisió de la història a partir de les imatges que l’entitat bancària ha anat generant i que ens retorna la mirada a conflictes actuals. Per a Sitesize, no és només una reconstrucció del passat, sinó la vinculació amb un present complex. En aquesta proposta, els protagonistes no són en Joan ni l’Elvira, sinó la mateixa institució bancària i el seu paper en la construcció de la història de Sabadell a través d’uns ulls que qüestionen.
Sitesize treballa habitualment amb un concepte imaginari urbà des d’un altre punt de vista: generar experiències subjectives i col·lectives. Es defineixen com a productors culturals i consideren la pràctica artística com un treball col·lectiu. Els seus projectes són locals, de col·laboració i d’intercanvi, i estan centrats en la metròpoli contemporània, des de l’aprenentatge, la creació i la mediació cultural. Com ells mateixos expliquen, els seus àmbits d’interès són les pràctiques de producció cultural autònoma i la recerca de noves geografies territorials i paisatgístiques. Els projectes de Sitesize, com aquesta “oficina”, ens fan qüestionar la història mateixa i permeten generar altres mirades, noves lectures i noves històries.
Laura Delgado i Anna del Bosque
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
