Imatge de Gemma Cascón.
La innovació tecnològica ha aportat noves maneres de crear i d’explotar obres, però alhora, també, d’infringir-les, tal com afirma Raquel Xalabarder, professora de Propietat Intel·lectual de la UOC. És a dir, ha permès usar-les i distribuir-les de forma gratuïta, provocant una col·lisió dins el model econòmic de remuneració de creadors/es i productors/es. El saqueig a la xarxa és inevitable. Perquè es creu que tot allò que hi circula forma part del patrimoni col·lectiu i, per tant, és apropiable i gratuït. Tant se val qui n’és l’autor. Tant se val quin és el cost. Tant se val que en el procés de producció hi hagin intervingut diverses persones, dedicant-hi hores i coneixement. El fet és que hi ha facilitat d’accés i la majoria no està disposada a perdre-s’ho. Cinema, sèries, música, fotografies, pintures, il·lustracions, literatura, han vist com les xarxes són a la vegada oportunitat i amenaça.
Hi ha qui aprofita aquesta circulació de material digitalitzat per fer-ne negoci d’una forma completament descarada, és a dir, citant directament el nom de l’autor. Obres d’autors coneguts apareixen a la venda en webs e-commerce, sense el seu consentiment. Hi ha qui va més enllà: en Conrad Roset, per exemple, ha vist perplex com una de les seves il·lustracions s’havia convertit en un vestit de la marca Culito from Spain (sí, ho has llegit bé) sense que ningú li hagués demanat permís ni la peça en qüestió.
No és només la tecnologia, la que ha facilitat aquesta apropiació gratuïta del que circula per la xarxa. També ho permet l’anonimat (fer-ho sense ser vistos), la descosificació i desmaterialització (l’objecte ha desaparegut per convertir-se en arxiu digital i ja no ens cal desplaçar-nos per anar-lo a buscar) i la no visibilitat dels processos (cada cop es té menys consciència d’on surten les coses).
L’abundància i la immediatesa converteixen el valor en quelcom efímer. La novetat té un valor més elevat que allò que porta més temps donant voltes. Com si la seva qualitat disminuís amb el temps, com si tingués data de caducitat. La té?
Com contrarestar-ho? En el cas de la música, una de les formes de generar ingressos actualment són els concerts en directe. És en el cara a cara, en la constatació que hi ha algú real davant nostre que està fent algun esforç i sobretot en el fet de consumir experiència, més que un producte, on es recupera el valor de canvi.
Aleshores, el valor perdut de la cultura és el que val la pena recuperar.
GEMMA CASCÓN
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Gemma CascónGemma Cascón és fotògrafa, interessada en la documentació de territori. Editora del mitjà de difusió cultural Week&Sabadell. Autora de la secció Formes de desaparició i co-coordinadora de la secció zona_zero d’aquesta revista.
