Imatge de la portada de Quadern nº 197.
El monument forma part del paisatge artificial. En el seu origen el monument és una forma d’alteració, una modificació intencionada del paisatge, natural o urbà, feta amb la intenció de crear una situació commemorativa, una experiència de la immortalitat. En aquest supòsit, el monument forma part constitutiva d’un lloc. S’integra en la memòria cultural col·lectiva i en els relats de construcció de sentit. Tanmateix, aquest naixement noble del monument sovint xoca de front amb les polítiques del disseny urbà i l’activisme constructivista, que massa sovint actuen com a forces de transformació per damunt i contra la memòria constitutiva dels llocs.
En aquest número de Quadern explorem les relacions entre escultura i memòria en l’experiència del paisatge urbà. De les formes de constitució d’una escultura en un site o en un non-site. És a dir, en un lloc constitutiu de memòria col·lectiva o un no-lloc producte d’un artifici fàcilment oblidable i substituïble.
Roger Sauquet i Gemma Cascón presenten una cartografia crítica dels monuments de la ciutat de Sabadell tot posant en crisi els propis conceptes de monument, memòria i oblit. En la mateixa direcció, l’artista Francesc Abad documenta les vides de la pedra Kleist a diferents no-llocs de la ciutat de Terrassa fins convertir-se en anònim suport comunicatiu per a les veus dissidents de la ciutat. Oriol Fontdevila parla de monuments fallits i de la commemoració com a espai d’insurgència, d’actituds i comportaments artístics que ens permeten viatjar fins a Joan Brossa i els seus poemes visuals, emblemes contra l’oblit enmig de la ciutat, com la bota militar subtitulada “Contra l’oblit, som!”. La qüestió de l’espai i la memòria en la nostra geografia i els nostres paisatges també és central en el projecte de Sitesize, fundat el 2002 per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig. Amb un treball centrat en el concepte de memòria com a forma de resistència, presentem les seves pràctiques en el context vallesà.
Finalment, també s’analitza en aquest número la traducció literària, una exploració dels límits de la llengua i la cultura, i el cas específic del català, que els darrers anys ha comptat amb noms tan prestigiosos com els de Xavier Farré o Jaume C. Pons Alorda.
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
