Editorial

Temps de lectura: 2 minuts

 

Imatge de la portada de Quadern nº 196.

Amb els anys, la commemoració cultural d’una efemèride històrica (el naixement d’un artista, un canvi determinant de relacions sociopolítiques, l’aparició d’un fenomen cultural o social) ha passat de ser un encàrrec de gran transcendència pública —amb l’encàrrec de traslladar a la societat els valors que hi ha deixat i que l’ha ajudat a ser com és—, a esdevenir poc més que una rutina per complir en els calendaris de la conselleria de torn, o molt pitjor, a servir de coartada ideològica per obtenir rèdits polítics. Almenys aquesta és la impressió que se’n desprèn quan analitzem les iniciatives dels darrers anys. La manca d’un qüestionament públic d’aquestes activitats, d’una reflexió crítica profunda, sense apriorismes ni prejudicis, però amb rigor, és la demanda que volem fer des de Quadern. I per exemplificar la necessitat d’aquest debat i com es pot plantejar, prenem dues efemèrides que durant el curs 2013-2014 han ocupat la cultura catalana: el controvertit Any Espriu, sobre el qual David Madueño Sentís i Joan Todó qüestionen la lectura esbiaixada que s’ha fet de l’obra del poeta, mentre Cèlia Nolla recorda les altres commemoracions que han restat a la seva ombra; i el Tricentenari, sobre el qual Roger Sauquet ens descriu la seva experiència al circuit d’arquitectura efímera BCN Re.Set que nega la pretesa voluntat de participació col·lectiva dels organitzadors de l’activitat.

El poeta i gestor cultural Vicenç Altaió i Maia Creus conversen entorn el sentit de celebrar efemèrides culturals lligades a la memòria. El comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, ens esbossa alguns aspectes que caracteritzen l’obra del poeta homenatjat, que seran presents en els actes que es desenvolupen al llarg d’aquest 2014. Finalment, Joan Casellas, fent explotar la lògica numèrica i el seu rendiment racional, ens recorda que les accions de l’històric grup ZAJ, com micropartícules incalculables numèricament són, mig segle després, al nostre abast.