Portada Quadern nº 217. Fotografia de Patxi Ocio i Casamartina.
En un món en què els grans relats havien perdut vigència, un nou moviment torna a interpel·lar-nos per dur a terme una profunda reflexió. Utopia messiànica per a alguns i distòpia escatològica per a uns altres, el transhumanisme posa en qüestió l’estatut ètic i ontològic d’un ésser humà subjecte a ésser modificat genèticament i tecnològicament fins a límits insospitats.
Alguns experts argumenten que d’aquí a pocs anys disposarem de la tecnologia per modular les nostres capacitats físiques, mentals, emocionals i morals, per acabar així amb el sofriment, les limitacions biològiques i, fins i tot, amb l’envelliment i la mort.
Estem legitimats per modificar la nostra naturalesa humana fins al punt d’esdevenir «posthumans»? Quines pautes hem de seguir i quins límits ens hem d’imposar davant d’aquesta situació que sembla ja inevitable? Estem a punt de traspassar un punt de no-retorn que mai hauríem de creuar? Quines conseqüències —positives i negatives— tindrà tot plegat?
Amb aquesta crida volem generar un espai de reflexió interdisciplinari, que abraci diversos àmbits, des de la biologia i la física fins a la filosofia i la sociologia, passant per l’art i la literatura.
Coordinat per Jordi Jiménez Guirao.
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
