Imatge de Patxi Ocio i Casamartina.
El museu, des dels seus orígens, arrossega el llast de ser una estructura de poder, i per tant, un instrument polític amagat darrere les pantalles del relat històric i del gaudi estètic. Aquesta opacitat avui s’esfondra gràcies a un debat obert i participatiu on es qüestiona tant el concepte mateix de museu com els seus modes de funcionament. Un repte que passa per un debat sobre qüestions fonamentals.
Descolonitzar el relat patriarcal dels museus fent autocrítica en termes feministes, de raça, d’identitat i de classes socials. Fer del museu un lloc que generi coneixement obrint portes, trencant tabús, provocant reaccions. La identitat ja no és geogràfica, sinó complexa i oberta, i per tant, el museu del futur serà local i internacional alhora. L’era digital ha entrat als museus però això no vol dir que tinguem més memòria. Els museus han de posicionar-se contra l’oblit. Ja que l’art és la màxima forma d’esperança, el museu hauria de ser l’espai més ben preparat per generar comunitat, debat, polítiques de transformació.
Amb aquesta crida us convidem a repensar el museu des de tots els punts de vista.
Coordina: Maia Creus i Castellana
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
