Doctor en Filosofia i ensenyant durant quasi quaranta anys. Convençut de poder formular les preguntes més radicals, tant com de la necessitat de fer-ho només des del creixement constant dels coneixements rebuts  de les ciències i les arts, sense perdre mai la vida com a horitzó i un diàleg infinit amb el món. És autor de dos llibres: Una introducció al pensament d‘Emanuele Severino (Alfons el Magnànim, 2001) i Els segrests de la pedagogia (Enoanda, 2024), a més d‘obres col·lectives com Shoah, Shoah (sobre el film de Claude Lanzmann), El libro de Kierkegaard (Nexofía, 2010 i 2013), «Judaísmo, itinerarios y diásporas» (Debats, núm. 103, monogràfic), i dels articles «Estética y política a partir de Leni Riefenstahl» i «Thomas Mann, la estética de un impolítico»  (Debats, 73 i 97-8); del segon, a més, hi ha una versió ampliada a Zibaldone, on també figura el seu «Benedetto Croce, entre ética i política». També sobre aquest darrer autor: «Estado y partidos en el pensamiento de Benedetto Croce» (Res Pública, 6, 2000). Participa habitualment als congressos de la Societat de Filosofia del País Valencià i de la Societat Catalana de Filosofia. En l‘anuari d‘aquesta última està prevista la pròxima publicació de les seues intervencions, tant al cicle Pensar l‘educació filosòficament (IES) com al Congrés de Manresa, 2023, sobre «Terra segura, isolament i solitud en Severino»; els tres darrers col·loquis de Vic i el de Kant celebrat a València el passat octubre (sobre la comunicació o experiència compartida en la KU). També ha participat en congressos a Itàlia dedicats a Croce (La Sapienza, 2013), Gentile (Roma, 2017) i Severino (Brescia, 2019). En l‘actualitat treballa en l‘aprofitament de la sèrie Merlí per descobrir la vitalitat segrestada en obres i vivències tan clàssiques com actuals. L‘escrit que presentem és només una petita mostra d’aquest treball.

Articles relacionats