Tallar un arbre és un delicte? Dues propostes

Ricard Estrada i Arimon

Publicat a Quadern el 29/07/2019

La proposta d’allà 

Cal posar ordre al desordre del capital natural. Amb aquest objectiu el Ministeri de la Transició Ecològica i Solidaria de França ha elaborat un document: Plan biodiversité, elaborat pel Comité interministériel biodiversité, el qual es va fer públic el passat 4 de juliol de 2019. Un document de 28 pàgines en el qual es marquen sis línies de treball.

1.- Reconquerir la biodiversitat en els territoris.

2.- Construir una economia sense contaminació i amb poc impacte sobre la biodiversitat. 

3.- Protegir i restaurar la natura en tots els seus components.

4.- Desenvolupar un full de ruta europeu i internacional ambiciós per la biodiversitat.

5.- Conèixer, educar i formar.

6.- Millorar l’eficàcia de les polítiques sobre la biodiversitat. 

Es tracta d’un programa de gran abast impulsat per l’exministre Nicolas Hulot, aquell ministre de la Transició Ecològica i Solidària de França que va dimitir l’estiu passat (2018) i que va provocar un cert escàndol mediàtic al seu país. El senyor Hulot és un activista convençut de la necessitat d’endegar un programa fort per fer front al desordre ambiental, i com se’ns fa cada vegada més evident, malgrat els negacionistes, fa falta emprendre mesures concloents i efectives. Avui, tot i la dimissió del senyor Hulot, cop de porta, un any després, els francesos tenen un pla. Un fet rellevant a considerar.

Com hem dit en algun altre article, l’escalfament global cal afrontar-lo, intensament, des de les ciutats, i en aquest sentit cal recordar que a Sabadell, per exemple, fa uns anys hi va haver un pla que es titulava Estratègia municipal per a la mitigació del canvi climàtic de Sabadell 2008-2012 (50 pàgines). Els programes locals contribuiran que la ciutadania assumeixi en primer terme la transició del canvi de paradigma per reduir les emissions contaminants i permetran oferir una millora de l’aire de més qualitat que s’ajusti al que indica la directiva marc europea sobre la matèria i que es concreta en el Reial decret 102/2011 relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. El punt 5 del pla francès ho deixa clar: Conèixer, educar i formar.

La proposta d’aquí

“Fer una gestió sostenible d’un bosc no és un sacrilegi, com defensen, de bona fe, alguns mestres i conservacionistes” (Dr. Martí Boada).

Manllevo les paraules del professor M. Boada, perquè aquest estiu ha esdevingut molt catastròfic pel que als incendis forestals. Les actuacions dels equips de bombers, les ADF i els voluntaris del territori que s’hi han abocat han aturat la calcinació de moltes i moltes hectàrees de bosc arbrat, bosc de matolls, camps de sembrats, rostolls i també camps arbrats de fruiters, oliveres i ametllers.

Imatge de capçalera de Berta Tiana.

Els mitjans de comunicació han portat, com és habitual a cada estiu, el debat sobre la gestió forestal i la gestió de la terra campa i la necessitat de tenir un paisatge mosaic, i d’evitar així el continu arbrat o el continu conreat. Tot és molt més complex, però ha sorgit una pregunta que ho pot canviar tot: Tallar un arbre és un crim? I una afirmació contundent: Per tenir cura del bosc cal tallar arbres. 

De fet, és sorprenent que el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), institució científica ubicada a la Universitat Autònoma de Barcelona, hagi promogut amb l’ajut de la Diputació de Barcelona el següent vídeo que crec que cal considerar i és al meu parer un començament per revertir el mantra repetit i repetit que «tallar un arbre és un delicte». En aquest sentit, tant enginyers forestals com eminents ecòlegs i biòlegs consideren que cal gestionar de manera sostenible el territori forestal i reclamen un esforç inversor (econòmicament) per fomentar el creixement del sector empresarial forestal, que al cap i a la fi és qui promourà la demanda i oferirà productes d’un recurs que avui ens ha d’ajudar a mitigar el «desordre ambiental del nostre capital natural». El bosc és un dels embornals de CO2, com tots sabem. Dit això i vist el canvi de discurs d’algunes institucions científiques, és necessari repensar com es fa la gestió de «tallar un arbre» i no defujo el debat ni un mil·límetre en el sentit que ha de ser d’una manera ordenada (sostenible) i considerant sempre la necessitat de mantenir l’equilibri de l’ecosistema forestal. No obstant això, cal emprendre mesures assenyades en molts fronts tant pel que fa a la demanda com al foment del medi com un valor i un recurs a mantenir.

Proposta: Industrialitzem el recurs forestal, potenciem l’organització de l’oferta, valoritzem el paisatge forestal i ensenyem a respectar la infraestructura (bosc). En el nostre entorn atapeït i assetjat per la persistent pressió antròpica la conservació exclusiva de l’ecosistema natural es converteix en una quimera que requereix emprendre altres mesures a banda de les que avui s’apliquen, ja que les actuals fan possible esdeveniments negatius cíclics, en freqüències no desitjades, i les perspectives de creixement, no són les que ens agradaria per a poder mantenir les condicions ambientals en uns paràmetres de qualitat que mantinguin estables els ecosistemes, segons anuncien els científics que estudien els models climàtics.

Nota final: Aconsello que feu una visualització del vídeo. Són solament set minuts de durada que aclareixen conceptes i reptes a emprendre. Tot i que cal repensar, com a societat, què esperem del bosc i del nostre capital natural, que cuidem malament, tal com demostren els fets ocorreguts el mes passat i que ratifiquen les estadístiques dels nombre d’incendis de vegetació dels darrers anys.

Imatge: Pels camins del Barranc de la Colomina i lo Palapleta (Parc Natural de l’Alt Pirineu) – Foto: Ramon Oromí

Ricard Estrada i Arimon

Comparteix a Whatsapp

Vols rebre els articles al teu correu electrònic?

• 

  Ricard Estrada i Arimon

  Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]

  Llegir més