Xavier Mayor Farguell
Publicat a Quadern el 22/12/2016
La plaça de les Glòries és un dels punts neuràlgics de tot l’entramat urbà del Pla Cerdà. Tanmateix, la seva concreció ha estat fallida repetidament, amb el consegüent cost important que això suposa per a la població. L’any 2014 es va posar de nou a concurs d’idees la remodelació de la plaça i la candidatura guanyadora va ser la del projecte Canòpia Urbana. La idea base de Canòpia Urbana —i que és diferencial respecte de les places dissenyades amb anterioritat— és la de configurar la nova plaça a partir de criteris ecològics que passarien per potenciar la biodiversitat i generar així un espai ambientalment molt confortable per als usuaris, on puguin desenvolupar activitats d’acció o de relaxament.
Imatge: Jardí de les Alzines. Plaça de les Glòries. Imatge de capçalera de Berta Tiana.
Per aconseguir una alta biodiversitat i una bona funció ecosistèmica, es consideren dues estratègies complementaries: la canòpia i els nodes. La canòpia és la constitució d’una capçada continua d’arbres de manera que per conformar-la s’hi implica una gran diversitat d’espècies d’arbres. La continuïtat de capçades genera condicions i recursos per acollir una gran quantitat de espècies. D’altra banda, enmig de la canòpia i disposats de manera estratègica, hi ha un conjunt de nodes de biodiversitat. Els nodes es constituiran com a hàbitats de tipus mediterrani ben adaptats a les condicions ambientals i als ritmes de creixement i floració propis del clima estacional. El sentit principal d’aquesta decisió és proveir ecosistemes complexos amb diversos estrats (3-4 estrats) de desenvolupament vertical que assegurin un bon ventall de condicions ambientals, de disponibilitat de recursos i també de capacitat de generar una xarxa complexa d’interaccions entre les espècies implicades. Això garanteix la presència de moltes espècies de diversos regnes biològics (flora, fauna vertebrada i invertebrada, fongs, briòfits, algues, líquens, protists i moneres).
Tot això afavoreix el paper de la plaça com a embornal i difusora de biodiversitat cap a altres zones de la ciutat, a partir d’afavorir el procés de connectivitat ecològica. Efectivament, el disseny de l’espai assegura la connectivitat ecològica interna del parc proposat, així com també en relació amb la trama de continuïtat ecològica urbana plantejada a Barcelona per estudis previs. El parc està dissenyat buscant la continuïtat amb el corredor Sagrera-Ciutadella, a partir de la disposició espacial volguda dels nodes, en un esquema de connectivitat ecològica tipus stepping stones (possibilitant el moviment de les espècies en salts), que facilita la mobilitat de les espècies en l’interior de la plaça, tot permetent alhora la freqüentació i l’ús ciutadà dels espais intersticials.
Finalment, es considera la modulació dels nivells de pertorbació ambiental, ja que aquesta serà determinant perquè un major nombre d’espècies pugui ser present en els nodes. El perímetres dels nodes són els que es veuran més afectats per la pertorbació, però el seu interior en quedarà més preservat. La no accessibilitat es garantirà a través d’elements de barrera per a les persones, per bé que seran permeables al moviment de la resta d’espècies.
Els nivells de confort per a les persones són un objectiu primordial. La constitució de la canòpia i els nodes oferiran situacions de benestar diverses quant a la temperatura, la humitat, els sons, la tranquil·litat, l’impacte visual positiu, etc.
Xavier Mayor Farguell
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Xavier Mayor FarguellNascut a Barcelona, és especialista en Ecologia Aplicada a l’entorn i l’espai urbà. De formació acadèmica és Doctor en Biologia (1994), Màster en Ecologia i Biologia Vegetal per la UAB (1990) i Màster en Tecnologia i Gestió Ambiental, per la UPC (2001). Ha estat investigador del Centre de Recerca Ecològica [...]
