La biocapacitat de la Terra s’esgota aquest any 2021 el dia 29 de juliol

Temps de lectura: 3 minuts

Carles Folch

 

Imatge de Mariano Mantel, Costas del Pacífico (Flickr, 2016).

No ens en sortim!

L’aprenentatge de l’any passat per retardar la data d’entrar en deute de l’ús de biocapacitat no ha servit per assentar un referent de canvi en la lluita per recuperar l’endeutament amb el planeta. L’efecte ambiental positiu de la pandèmia ha estat un miratge.

Els científics que avaluen aquest indicador de qualitat ambiental, Global Footprint Network, ens manifesten que aquest any 2021 serà el dia 29 de juliol el dia que s’esgota la biocapacitat de la Terra, és a dir, a partir del mes d’agost estarem esgotant els recursos. Dit d’una altra manera, viurem de renda i dels estalvis dels ecosistemes naturals acumulats.

Si comparem la dada amb els anys anteriors, tenim aquesta gràfica:

 

Font: Earth Overshoot Day https://climate.selectra.com/es/que-es/earth-overshoot-day

 

L’Estat el va superar el passat dia 25 de maig. Això es pot llegir de moltes maneres, però podríem resumir-ho dient que entre tots i cadascun de nosaltres, de mitjana, i mantenint el nostre rol de desenvolupament, necessitem uns 2,5 planetes per gaudir d’aquest ritme de vida. Per tant, sembla assenyat que hem de prendre decisions coherents per rectificar el rumb i no participar en l’esgotament dels recursos ambientals i naturals. Això implica corregir els rols del consum energètic i alimentari, entre d’altres, recuperant —obligatòriament— consums de més proximitat i rebaixant la petjada ecològica. I també la petjada hídrica i la petjada de carboni.

L’anomenada «transició energètica» sembla que no arrenca, ja que els instruments que la fan efectiva topen amb la realitat de la cultura i dels canvis socials que s’han implantat des de la revolució industrial. I ara amb la revolució digital han comportat benestar però també un desballestament ambiental que condiciona el futur de l’espècie humana, a causa de l’escalfament global i la incapacitat de mantenir els ritmes actuals de consum d’aigua i de proteïna d’origen animal, l’ús de les energies fòssils, el model de comerç mundial i l’ús desmesurat de plàstics. Per posar alguns exemples.

Imatge de Federico Valido, Montañas (Flickr, 2014).

Aquest article vol fer una alerta respecte a l’obrar de cadascú d’acord amb la seva responsabilitat i ser sabedors del que tenim a sobre. Ara ja no és qüestió de titulars i de programes de ciència ficció sobre la fi del món; ara és hora de redirigir la inèrcia del consumisme cap a l’ús racional de l’energia i de l’alimentació baixa amb sucres i potenciar la proteïna vegetal. Per primer mitigar els efectes i després recuperar la biocapacitat perduda.

Tot això no és fàcil i vol moltes decisions polítiques, socials i econòmiques, i compondre nous models socials que potenciïn els embornals de carboni i el bon ús de l’aigua, entre moltes altres iniciatives. Els indicadors ambientals ens avisen cada dia. La freqüència dels aiguats, els avançaments de les produccions agrícoles, els esclafits, les sequeres, la disminució de les poblacions de pol·linitzadors són noticies que sovintegen.

De moment, no ens en sortim!

—————————————————————————————————————————————————-

Enllaços inclosos al text:

Global Footprint Network
https://www.footprintnetwork.org/

Petjada ecològica
https://ca.wikipedia.org/wiki/Petjada_ecol%C3%B2gica

Petjada hídrica
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_sostenible/estrategia_ecodisseny/ecodisseny/eines/eines_av/petjada_hidrica/

Petjada de carboni
https://ca.wikipedia.org/wiki/Petjada_de_carboni

 

Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)

 

Carles Folch

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

  • Carles Folch Castell

    Enginyer Tècnic Agrícola per l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, treballa al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant 23 anys en la certificació de llavors i planters, actualment en temes de desenvolupament rural i política agrària comuna. Ha col·laborat en sessions de formació i publicat articles sobre control i [...]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *