Fonaments de la dieta vegetariana i principals tipus de vegetarianisme

Temps de lectura: 5 minuts

Laia Cases

 

Butterfly by Hernán Piñera (Flickr, 2012). Imatge capçalera: Margie Savage.

L’alimentació ha estat una important força selectiva en relació amb l’evolució de l’espècie humana. Les primeres espècies d’homínids practicaven una nutrició predominantment vegetal però encara es desconeix l’extensió històrica precisa del vegetarianisme(1,2).

Els documents escrits més antics sobre la història del vegetarianisme a Europa es remunten al segle VI aC, atribuïts als seguidors de la tradició òrfica, la qual prohibia el sacrifici d’animals i el consum de productes d’origen animal(3). Aproximadament al mateix temps, el filòsof i matemàtic grec Pitàgores va desenvolupar les seves idees sobre la reencarnació, cosa que va conduir a evitar el consum de productes animals. És considerat el pare del vegetarianisme ètic a Occident i el seu nom va donar lloc al terme «forma de vida pitagòrica»(3,4). Durant l’edat mitjana, a Europa, no hi ha registres sobre el vegetarianisme, i això fa creure que va desaparèixer. No va ser fins a l’època del Renaixement (segle XV-XVI) i de la Il·lustració (segle XVIII-XIX) que el vegetarianisme va a tornar a tenir protagonisme. Han practicat la nutrició vegetariana diverses personalitats influents com Leonardo da Vinci (1452-1519), Mahatma Gandhi (1869-1948) o Albert Einstein (1875-1955), el qual va dir: «Res no augmentarà les possibilitats de supervivència per a la vida a la Terra tant com l’evolució cap a una dieta vegetariana». Va ser durant aquestes dates quan es van començar a crear diverses societats vegetarianes. Per exemple, la primera societat vegetariana creada al Regne Unit l’any 1847 o la Unió Vegetariana Internacional (IVU), creada a Alemanya l’any 1908(3).

En l’actualitat, hi ha diversos tipus de dieta vegetariana, tots ells exempts de carn, peix i derivats. Però principalment n’hi ha quatre tipus, que són els següents(5-8):

  • DIETA VEGETARIANA – Dieta basada en productes d’origen vegetal que pot o no incloure alguns aliments d’origen animal com ous, làctics i mel.
  • DIETA OVOLACTOVEGETARINA – Dieta que inclou ous i derivats i productes làctics.
  • DIETA OVOVEGETARIANA – Dieta que inclou ous i derivats però no inclou làctics.
  • DIETA LACTOVEGETARIANA – Dieta que inclou làctics però no inclou ous ni derivats.
  • DIETA VEGANA O VEGETARIANA ESTRICTA – Dieta que exclou els ous i derivats, els làctics i la mel, i també la utilització de productes d’origen animal en altres àmbits de la vida. Es tracta d’un posicionament ètic i d’un estil de vida que evita els productes d’origen animal en tot l’àmbit de consum que sigui possible.

També existeix una població anomenada FLEXITARIANA, que és aquella que ocasionalment consumeix aliments d’origen animal com carn o peix(9).

Les raons per les quals una persona decideix fer-se vegetariana o vegana són molt variades. Segons els últims estudis, la primera raó és la preocupació per l’ètica de criar i sacrificar animals i, en segon lloc, la preocupació per la salut personal. També es pot destacar el desig de protegir el medi ambient (impacte ambiental del consum de productes càrnics) o qüestions religioses(10,11). Altrament, ser vegetarià o vegà no es limita només a un criteri alimentari, sinó a un concepte molt més ampli com és l’estil de vida. La majoria de persones vegetarianes s’associen a un consum responsable i sostenible, no només en l’àmbit alimentari sinó en tots els aspectes de la vida.

Per tal de seguir una dieta vegetariana o vegana equilibrada, saludable, variada i completa, es podrien seguir les piràmides de la Unión Vegetariana Española (UVE)(12,13), així com el document «Development of a food guide for the vegetarians of Spain» de l’Associació Dietètica Americana (ADA)(14).

A continuació es mostra la piràmide de la UVE de l’alimentació ovolactovegetariana.

Font: https://unionvegetariana.org/wp-content/uploads/UVE_Alimentación_vegetariana.pdf

Com s’aprecia a la imatge, a la base hi trobem l’aigua, les fruites fresques, cereals integrals i tubercles i les verdures i hortalisses. Després, hi trobem els aliments proteics: llegums i derivats, seitan, fruits secs i llavors, ous i làctics. Finalment, a dalt de tot, la sal iodada i el suplement de vitamina B12. També es poden consumir herbes aromàtiques, espècies, vinagre i cacau pur. En adults, cafè (màxim 2-3/dia), te i altres infusions (sense sucre). Es desaconsellen certs aliments que aporten calories, sucres, greixos no saludables, sal i pocs nutrients(12,13):

  • Sucre blanc i morè, mel, xocolates, gelats, etc.
  • Brioxeria casolana o industrial, galetes, la majoria de cereals d’esmorzar.
  • Aperitius salats (patates xips, etc.), margarina i la majoria de salses.
  • Sucs (envasats i casolans), refrescos ensucrats i begudes alcohòliques.

A més, s’hauria d’incloure l’activitat física diària d’uns 30 minuts per mantenir un pes saludable. Per acabar, la UVE només recomana la suplementació de vitamina B12 (2 cops per setmana), vitamina D2 (en cas de poca exposició al sol) i sal iodada (no més d’una culleradeta al dia). La resta de suplements només s’han de recomanar en cas de deficiència diagnosticada i sota control de professionals qualificats(12,13).

Cal recalcar que aquest tipus de dietes, planificades de manera adequada, són nutricionalment equilibrades i a més poden proporcionar beneficis per a la salut tant en la prevenció com en el tractament de certes malalties.

———————————————————————————————————————————————————

BIBLIOGRAFIA

  1. Arroyo, P. La alimentación en la evolución del hombre: su relación con el riesgo de enfermedades crónico degenerativas. Bol Med Hosp Infant Mex [Internet]. 2008 Nov; 65 (6): [aprox 5]. Disponible: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1665-11462008000600004
  2. Mateos, A. Los orígenes de la alimentación humana: una perspectiva evolutiva. Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH). Burgos. Disponible: http://www.colvetvalladolid.es/imagenes/formaciones/6a_AnaMateos_Documentacion_Jornadas.pdf
  3. Leitzmann, C. Vegetarian nutrition: past, present and future. Am J Clin Nutr [Internet]. 2014 Jul; 10. [496-502]. Disponible: https://academic.oup.com/ajcn/article/100/suppl_1/496S/4576707
  4. Unión Vegetariana Internacional (IVU) [Internet]. Alemanya: IVU. Historia del vegetarianismo, «Pitágoras»; [aprox. 1 p.]. Disponible: http://www.ivu.org/spanish/history/greece_rome/pythagoras.html
  5. Academy of Nutrition and Dietetics. Position of the Academy of Nutrition and Dietetics: Vegetarian Diets. J Acad Nutr Diet [Internet]. 2016; 116. [1970-1980]. Available: https://www.eatrightpro.org/-/media/eatrightpro-files/practice/position-and-practice-papers/position-papers/vegetarian-diet.pdf
  6. Agnoli, C.; Baroni, L.; Bertini, I.; Ciappellano, S.; Fabbri, A.; Papa, M.; Pellegrini, N.; Sbarbati, R.; Scarino, M. L.; Siani, V.; Sieri S. Position paper on vegetarian diets from the working group of the Italian Society of Human Nutrition. Nutr Metab Cardiovasc Dis [Internet]. 2017 Oct; 27(12): [313-323]. Disponible: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29174030/
  7. International Vegetarian Union (IVU) [Internet]. Alemanya: IVU; 2015. Definitions; [aprox. 2 p.]. Disponible: https://ivu.org/definitions.html
  8. The Vegan Society [Internet]. Regne Unit: The Vegan Society. Definition of veganism; [2]. Disponible: https://www.vegansociety.com/go-vegan/definition-veganism
  9. Lantern Papers. The Green Revolution. Entendiendo la expansión de la ola veggie. Madrid, 2019. Disponible: https://uploads-ssl.webflow.com/5a6862c39aae84000168e84d/5d7f57eccad5177b48cf66ff_Low_TheGreenRevolution.pdf
  10. Ruby, M. B. Vegetarianism. A blossoming field of study. Appetite [Internet]. 2012 Feb; 58 (1): [141-150]. Disponible: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22001025/
  11. Radnitz, C., Beezhold, B., Dimatteo, J. Investigation of lifestyle choices of individuals following a vegan diet for health and ethical reaons. Appetite [Internet]. 2015 Jul; 90. [31-36]. Disponible: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25725486/
  12. UVE (Unión Vegetariana Española). Alimentación vegetariana [2]. Disponible: https://unionvegetariana.org/wp-content/uploads/UVE_Alimentación_vegetariana.pdf
  13. UVE (Unión Vegetariana Española). Alimentación vegana [2]. Disponible: https://unionvegetariana.org/wp-content/uploads/UVE_Alimentación_vegana.pdf
  14. Menal, S., Marques, I. Development of a food guide for the vegetarians of Spain. J Acad Nutr Diet, 2017 Oct; 117. (10): 1509-1516.

 

Laia Cases

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Laia Cases Cadena

      Graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull, Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Barcelona). Màster en Condicionants Genètics, Nutricionals i Ambientals del Creixement i Desenvolupament (Universitat Rovira i Virgili-URV). Diplomada en el curs Expert Universitari en Vegetarianisme i Planificació Dietètica en Alimentació Vegetariana (Universitat Illes [...]

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *