És l’hora dels biocombustibles? A partir de residus industrials i urbans

Temps de lectura: 4 minuts

José M. Mata Heldeberg i Ana García Molina

 

 

El canvi climàtic obliga a reduir emissions per arribar a l’objectiu de zero emissions netes el 2050. Els combustibles renovables o biocombustibles sintètics han d’ocupar una posició determinant dins aquesta transició energètica. 

El màxim emissor de C02 és el sector elèctric, seguit de la indústria, el transport i els edificis, entre d’altres. Per assolir els objectius de 2050, el sector elèctric ha de fer un esforç per situar-se el 2030 pràcticament al mateix nivell d’emissions que la indústria i el transport, que també han de fer importants disminucions d’emissions. Per tot això, cal fer polítiques a llarg termini molt ben definides. Descarbonitzar és molt més que electrificar.

El grup d’experts de l’ONU inclou els biocombustibles i els carburants sintètics entre les mesures urgents per reduir les emissions. En definitiva, es reclamen accions ambicioses i urgents per frenar l’escalfament del planeta. Hi ha un potencial considerable en l’ús dels electrocombustibles o e-fuels.

Per què la importància dels bicombustibles?

No disposem només d’una solució per transitar cap a l’economia verda. Aquesta alternativa és complementària a l’electrificació i l’hidrogen renovable. Es pot utilitzar en motors i en infraestructura existent, ajuda a reduir la petjada de carboni del transport i millora la gestió de residus. Els biocombustibles son estratègics per accelerar el camí a la neutralitat climàtica. Poden millorar la seguretat del subministrament i són innovadors en utilitzar alguns processos nous en la fabricació.

És una solució per als sectors difícils d’electrificar com la indústria del ciment i l’acer o altres indústries intensives en consum d’energia. Per arribar a l’objectiu del 2050 haurem d’utilitzar més d’una tecnologia. És primordial fomentar la competència entre elles per escollir les més efectives, eficients i eficaces per a cada sector i en cada moment. 

Com d’important és la gestió dels residus per produir els biocombustibles?

Cal destacar que la producció de combustibles renovables en l’estratègia d’economia circular és primordial ja que dona solució a la gestió de residus (valorització del residu), i permet un aprofitament i ús eficient dels recursos, com a suport per a la seguretat del subministrament. 

La  regulació és un repte important, ja que fa necessari el desplegament d’un sistema eficaç de recollida selectiva al sector domèstic abans del 31 de desembre de 2024. S’evitaria l’abocament al clavegueram dels olis de cuina usats. El tractament d’aigües residuals contaminades amb aquests olis costa a l’Administració més de 100 M€/any. I si parlem de residus agrícoles i forestals, la gestió adequada d’aquests residus està alineada amb objectius recollits en diferents plans i estratègies nacionals i comporta beneficis importants com: evitar la proliferació d’incendis descontrolats, minimitzar l’expansió de plagues i malalties en cultius agrícoles. I promou també el desenvolupament econòmic en zones rurals, generant ocupació en zones afectades per la despoblació i contribuint a una transició més justa i a la dinamització i vertebració del territori.

L’òptim de la producció de biocombustibles vindrà donat per la combinació de tecnologia que s’apliqui a cada tipus de residu, i requereix treballar amb tota la cadena de valor: gestors de residus, gestors de biomassa, agricultors, sectors tecnològics, clients, etc.

Com afecta la normativa al desenvolupament dels biocombustibles?

Els biocombustibles venen marcats per la regulació europea i per la normativa sobre canvi climàtic, però també trobem compromisos voluntaris i actuacions, com demostra per exemple l’estudi de PwC, que ha elaborat un informe sobre la transició ecològica al sector de l’aviació. La importància del desenvolupament del SAF (sustainable aviation fuel) permet reduir entre el 80% i el 100% de les emissions de CO2. L’aviació compta amb limitades tecnologies disponibles per descarbonitzar-se, i el SAF és l’alternativa més viable a curt i mitjà termini.

El seu desenvolupament comportarà externalitats positives lligades a la construcció de plantes de biocombustibles, la reducció de residus en línia amb les estratègies d’economia circular, el desenvolupament econòmic i social de zones agrícoles, i la descarbonització del transport, com el terrestre o el marítim, i la indústria.

Com es pot posicionar Catalunya respecte als biocombustibles?

Catalunya disposa d’un elevat volum de residus aptes per a la producció de biocombustibles, provinents de l’activitat agrícola, la indústria agroalimentària, la superfície forestal i els municipis.

Podrien desenvolupar-se plantes SAF de PtL (power-to-liquids) per a l’impuls de la indústria de l’hidrogen verd com a vector energètic. Catalunya té potencial per disposar el 2050 de quatre plantes de SAF, que es podrien començar a construir el 2025 i produirien combustible sostenible a partir del 2030, si es creen les condicions necessàries. L’impacte acumulat al PIB de Catalunya de les fases de construcció i operació seria de 10.640 M€ i es crearien 41.619 llocs de treball. I la construcció de les plantes de SAF tindria un impacte rellevant durant el període de construcció en l’economia catalana.

La necessitat de descarbonitzar tant el sector aeri com marítim genera importants oportunitats econòmiques per a Catalunya, que té potencial per convertir-se en una regió pionera en la producció de biocombustibles, i estaria assegurada tant la producció com la demanda del producte als ports i aeroports del territori.

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • José M. Mata Herberg

      Natural de Barcelona, el 1962 es va mudar a Alemanya, on va cursar els estudis i es va llicenciar en Ciències Empresarials a la Universitat del Sarre. De tornada a Espanya, va treballar al sector turístic i com a consultor d’empreses. Jubilat, té ara la residència a la Cerdanya.

    • Ana García Molina

      Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials; Presidenta de la Comissió d´Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del – Col·legi d´Economistes de Catalunya; Membre del ”Energy Institute” – London- UK i de Comissió Executiva de la Taula Inter-Professional de l´Energia.