Criteris de sostenibilitat en edificació i rehabilitació

Temps de lectura: 3 minuts

Ricard Perich i Duran

Publicat a Quadern el 31/05/2018

 

Amb l’objectiu de construir una societat menys vulnerable i més avançada, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada al canvi climàtic.

Hem d’establir els camps d’actuació i el seu marc de referència com a CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ.

Imatge de capçalera de Berta Tiana.

L’arquitectura sostenible ha de tenir en consideració diversos aspectes:

• L’atenció als materials escollits i als recursos naturals consumits.
• La construcció d’edificis amb la mínima demanda energètica.
• L’eficiència energètica de les instal·lacions necessàries per donar el nivell de confort requerit.
• La incorporació d’energies renovables com a font de subministrament de l’energia primària que abasteixi els nostres edificis.
• El bon ús dels edificis, incidint en la gestió i el manteniment per millorar-ne la durabilitat i racionalitzar-ne la despesa energètica.

 

Cicle de vida
Cal pensar qualsevol projecte d’edificació o de rehabilitació en clau de cicle de vida analitzant les solucions adoptades i ponderant la seva eficiència i l’estalvi a llarg termini. S’ha de valorar el cost econòmic i l’impacte energètic inicial de les decisions de projecte i d’obra respecte al cost total de manteniment i de consum energètic durant la vida útil de l’edifici, tenint en compte també els impactes sobre el sòl, el medi ambient i energètics, i per tant també econòmics, que tindrà l’enderroc i demolició final.

 

Estalvi energètic
Des del sector de l’edificació, tant pel que fa a l’obra nova com al parc existent, s’ha d’incidir en l’estalvi energètic global atenent a l’objectiu de la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’un 25% per a l’any 2020 (respecte al 2005) i d’un 80% per a l’any 2050. En aquest sentit caldrà incorporar mesures en dos fronts:

• Reducció significativa dels consums actuals
• Incorporació d’energies renovables

 

Obra nova
En obra nova aquest estalvi energètic s’ha d’assumir construint edificis nZEB (nearly zero energy building) de manera obligatòria per als edificis públics des de l’any 2018 i per a la resta des del 2020. És a dir, construir edificis amb consum energètic quasi nul. Caldrà doncs definir bé en el sector l’abast d’aquest nearly zero i és evident que per molt que es redueixin les demandes energètiques dels nous edificis i per molt que s’optimitzin els sistemes tècnics de transformació i control de l’energia, caldrà sempre incorporar energies renovables en els edificis.

 

La rehabilitació
L’altre front és tot el parc construït. La rehabilitació ha de constituir el nou marc d’activitat i s’ha de plantejar com una acció generalitzada.

Per consolidar, mantenir i conservar un medi urbà sostenible i de qualitat, cal apostar per la rehabilitació com un nou sector d’activitat, no conjuntural ni substitutiu de la construcció d’obra nova, sinó entenent-la com l’oportunitat necessària i com un impuls de país, més enllà de les necessitats energètiques i de renovació evidents, pel gran impacte econòmic que pot tenir en activar el sector de la construcció.

 

Àmbits d’actuació en rehabilitació

• Estructura, construcció i seguretat

Les edificacions han de garantir als seus ocupants les condicions de seguretat estructural, funcional i constructiva. El bon manteniment d’aquestes condicions passa per les inspeccions periòdiques que el document conegut com a «llibre de l’edifici» pauta per als edificis d’obra nova. Per a la resta, i des de l’any 2010, es fa mitjançant les inspeccions tècniques dels edificis (ITE) on es defineixen els nivells d’actuació obligatoris.

• Accessibilitat

Cal adaptar els edificis a les condicions d’accessibilitat normatives actuals i, en la mesura del possible, eliminar barreres arquitectòniques i instal·lar ascensors.

• Habitabilitat

Tots els habitatges han de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. Cal adaptar per tant els habitatges existents als nous requeriments dins les possibilitats de millora d’espais i qualitat dels serveis, així com els estàndards dels acabats interiors adaptant-los als nous usos.

• Energia

El parc edificat actual té grans mancances en termes d’eficiència energètica, tant en els aspectes passius (sistemes constructius, aïllaments, proteccions solars, etc.) com en els sistemes energètics actius i els seus manteniments. Aquesta situació afecta de manera significativa els nivells de confort i despesa en energia dels seus usuaris.

En propers articles podem analitzar amb més profunditat la descripció detallada de les possibles accions a realitzar en cada un d’aquests àmbits, i també la seva viabilitat econòmica i les dificultats per implementar-les.

 

Imatge d’Alexandre Prévot
Cité Universitaire de Boudonville. Restructuration des 4 bâtiments de la Cité Universitaire de Boudonville.
Reconeixement-CompartirIgual 2.0 Genèrica (CC BY-SA 2.0)

 

Ricard Perich i Duran

Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Perich i Duran

      Arquitecte i Director Tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell). 1999-2021 Desenvolupant la promoció, projectes i obres d’habitatge social i equipaments, rehabilitació d’edificis i gestió de sòl. Col·laborador com a ponent, jurat i professor invitat en jornades, ponències i cursos en administracions i universitats. Obtenció de diferents premis a nivell [...]

    One Reply to “Criteris de sostenibilitat en edificació i rehabilitació”

    1. […] l’article anterior vam parlar de l’arquitectura sostenible, de cicles de vida i d’obra nova i […]

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *