Ana García Molina
CC by Alejandro Arango.
La COP27 va començar amb poques expectatives per poder aconseguir objectius ambiciosos. Tan sols un petit progrés s’ha produït en el tema «Pèrdues i danys» però sense concretar aspectes primordials i potposant-ho a la COP28, malgrat que l’evidència científica ens avisa que el 2100 no serà possible reduir la temperatura i estarem per sobre dels 1,5 °C (entre 1,7 ºC i 2,4 ºC).
Segon l’estudi «Loss and Damage Collaboration», 55 de les economies més vulnerables al clima van patir pèrdues econòmiques de més de 500.000 milions de dòlars entre el 2000 i el 2020. I podria augmentar en 500.000 milions més en la dècada següent. Cada 0,1 ºC significa més impactes climàtics, amb pèrdues per als països en desenvolupament calculades entre 290.000 i 580.000 milions de dòlars per al 2030.
Altres estudis que han avaluat l’evolució del PIB estimen que l’economia mundial podria perdre fins a un 18% del PIB a mitjans de segle si les temperatures augmentessin 3,2 ºC, i les principals economies podrien perdre al voltant del 10% del PIB en 30 anys.
Amb l’acord de «Pèrdues i danys» hi ha una responsabilitat compartida entre els països, i per tant han de formar també part de la solució. S’obre un repte al voltant de si tots els països estan fent el màxim de les seves possibilitats per contribuir al fons de compensació. La lletra petita, inclosa la quantitat que s’hi destinarà i qui hi contribuirà, es discutirà a la COP28.
Avancen les COPs en la lluita contra el canvi climàtic?
Fins ara, les negociacions de les diferents COPs s’havien centrat en temes de com reduir els gasos d’efecte d’hivernacle i com fer front als impactes del canvi climàtic. Però en aquesta COP27 ha dominat el tema de si els països industrialitzats que més han contribuït a causar el problema haurien de fer pagaments als països que reben els impactes de forma directa.
Les tensions geopolítiques, la crisi energètica, la crisi alimentària, el conflicte entre Ucraïna i Rússia, la inflació, la situació a Àsia entre Taiwan i la Xina o les friccions entre els EUA i la Xina han contribuït que la lluita contra el canvi climàtic no hagi estat el tema prioritari en les polítiques globals climàtiques, i així s’ha reflectit a la COP27. Encara que s’espera avançar en altres fòrums de forma multilateral —com al G20 a Bali, en el qual els països rics van acordar aportar 20.000 milions de dòlars per ajudar Indonèsia a abandonar el carbó—, o bé de forma bilateral, a nivell d’empreses, de països o regions.
L’actual crisi energètica a Europa provocarà temporalment nous augments de les emissions a mesura que el gas sigui substituït per petroli o carbó en determinades aplicacions i països (gràfic 1). El text no fa cap referència a l’estimació de l’IPCC quan parla que els sistemes alimentaris són responsables d’entre el 21% i el 37% de les emissions mundials. S’ignoren les possibilitats que l’«agricultura del carboni» i el canvi d’ús del sòl contribueixin a la mitigació.
Els tres pilars sobre els quals hem de posar el màxim esforç són: la mitigació (no superar el 1,5 °C de l’Acord de París, millorar l’adaptació dels països més pobres i mobilitzar el finançament.
Per primera vegada en una COP, el document final fa una crida a reformar el sistema global financer, com l’FMI i el Banc Mundial, pilars de l’economia mundial, ja que amb les seves pràctiques i modalitats, els països menys desenvolupats no tenen accés al capital per mitigar els efectes del canvi climàtic, ni per lluitar-hi ni per adaptar-s’hi. L’FMI disposa d’un bilió de dòlars per prestar a països amb problemes financers, però només una petita part d’aquesta quantitat es destina al finançament de la lluita contra el canvi climàtic. Aquest suport a la reforma és significatiu perquè la manera com s’estan finançant les accions de lluita contra el canvi climàtic està comportant més deute, i això complica la capacitat dels països més vulnerables per poder-se desenvolupar d’una manera més neta.
L’IPCC ens avisa que estem sobrepassant punts de no retorn, hi ha regions que no es podran adaptar als canvis i, si no s’accelera en els temes de mitigació, la factura de «Pèrdues i danys» creixerà. La urgència és en la mitigació i adaptació. A mesura que la ciència s’ha introduït a les COPs, les negociacions s’han tractat a nivell sectorial. Un avanç important a la COP27 ha estat el fet de tractar l’agricultura com un sistema alimentari, no només de producció, sinó del model que es necessita. El Pacte pel Clima de Glasgow de l’any passat no feia cap esment a l’agricultura, l’alimentació o l’aigua. El Globe Talk Cake de la COP és la palanca de cooperació internacional que permet als diferents països intercanviar els avanços individuals per avançar a nivell global.
CC by Emilia NP SA.
Com estem a Catalunya respecte a la mitigació i l’adaptació? A Catalunya s’ha complert amb el Compromís de Kyoto però per aconseguir els objectius del 2030 i els de les dècades següents es necessita una transformació accelerada de l’economia cap a la descarbonització. Es preveu que les emissions mundials de CO2 relacionades amb l’energia aconsegueixin el seu punt màxim abans del 2030.
En el nostre territori els fenòmens meteorològics extrems (Glòria o Filomena) són els que tenen més impacte sobre la població, infraestructures, comunicacions i subministraments. Les afectacions són molt diferents: el temporal Glòria va suposar 518.000 milions d’euros de danys al litoral (major concentració de població) i el Filomena, 400.000 euros, amb afectacions a 46 mil hectàrees d’oliveres.
La llei 4/2017 del canvi climàtic a Catalunya va introduir un instrument de finançament a través de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica, que es transfereix al fons climàtic per focalitzar l’acció d’adaptació i mitigació en recerca, empresa, ens locals (ajuntaments) i en l`àmbit de la participació ciutadana. La recaptació d’aquest impost suposa al voltant d’uns 50 milions d’euros anuals i permet desenvolupar polítiques públiques a través de projectes amb acció transformadora de l’economia.
Què s’espera per al 2023 en la política climàtica?
- Augmentar la coalició de països i accelerar l’abandonament dels combustibles fòssils
- Reformar el sistema global de finançament per ajudar els països vulnerables
- Iniciar les transformacions sistèmiques necessàries per reduir les emissions enfront de l’escalfament global accelerat i amb la decisió de la creació del fons de pèrdues i danys
El repte tant per al sector públic com per al privat (empreses-ciutadans) és treballar per reduir les emissions mundials d’efecte d’hivernacle i mitigar els impactes del canvi climàtic.
—————————————————————————————————————————————————
COP27
https://unfccc.int/es/cop27
Loss and Damage Collaboration
https://www.lossanddamagecollaboration.org/publication/what-happened-at-cop-27-on-loss-and-damage-and-what-comes-next
World Economic Forum
https://www.weforum.org/agenda/2021/06/impact-climate-change-global-gdp/
Swiss Re Institute
https://www.swissre.com/institute/research/topics-and-risk-dialogues/climate-and-natural-catastrophe-risk/expertise-publication-economics-of-climate-change.html
United Nations Climate Change
https://unfccc.int/news/cop27-reaches-breakthrough-agreement-on-new-loss-and-damage-fund-for-vulnerable-countries
IPCC
https://www.ipcc.ch/srccl/chapter/chapter-5/
Acord de París
https://www.un.org/en/climatechange/paris-agreement
Global financial systems needs mosaic of reforms to fund climate needs
https://www.reuters.com/business/cop/global-financial-system-needs-mosaic-reforms-fund-climate-needs-2022-11-21/
Kyoto Protocol
https://unfccc.int/es/kyoto_protocol
Fons Climàtic
https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/Llei_canvi_climatic/el-fons-climatic/index.html
Publicat simultàniament a Diari de Sabadell (https://www.diaridesabadell.com/sabadell/opinio/capital-natural/)
Ana García Molina
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Ana García MolinaLlicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials; Presidenta de la Comissió d´Economia i Sostenibilitat- Col·legi d´Economistes de Catalunya; Membre del ”Energy Institute” – London- UK i de Comissió Executiva de la Taula Inter-Professional de l´Energia.
