Alimentació i salut: som realment el que mengem?

Temps de lectura: 5 minuts

Laia Cases Cadena

 

 

Segur que alguna vegada us haureu preguntat si és possible canviar la direcció de la vostra salut a través de l’alimentació, o us haureu fet la típica pregunta de si som el que mengem. La resposta a aquestes preguntes és sí, cosa que és extraordinària, ja que això vol dir que tenim el control. L’acte de menjar, a banda de ser un procés nutritiu, té connotacions importants de convivència (proporció de plaer, relacions afectives, identificació social…), configura el comportament alimentari i té repercussió en l’estat de salut de cada persona. És primordial entendre el significat real del terme dieta, entenent-lo com l’hàbit alimentari d’una persona i no només això, sinó també l’estil de vida. El problema és que, desgraciadament, se sol entendre el terme dieta com un estat passatger amb una finalitat concreta, a través del qual se sol tornar a menjar de forma no saludable.

L’alimentació és una necessitat bàsica, comuna en totes les persones del planeta, i ens acompanya al llarg de la vida. A través d’ella obtenim els nutrients i l’energia necessaris per cobrir els requeriments de l’organisme. Però si és una necessitat tan bàsica i rutinària, com és possible que haguem transformat aquesta acció en una cosa tan complexa i inaccessible per a moltes persones? Doncs perquè, en realitat, el que s’ha transformat i ha canviat ha estat el nostre entorn, ja que el sistema alimentari, en especial les empreses alimentàries, ha anat evolucionant per fabricar diferents productes, molts d’ells ultraprocessats, amb el principal objectiu d’incrementar les vendes i no millorar la salut de les persones.

Actualment, està demostrat, a través de diferents estudis científics, que sí que hi ha aliments perjudicials que constitueixen factors de risc i d’altres de saludables que prevenen malalties. I ara segurament us estareu preguntant: com distingim entre aliments saludables i aliments poc saludables? La gran majoria d’aliments saludables tenen en comú una sèrie de característiques: generalment són d’origen vegetal, es troben en la matriu original de l’aliment (no de manera aïllada) i són matèries primeres sense processar o amb un mínim de processament. Serien tots aquells aliments mínimament processats o en els quals el processament industrial de l’aliment no ha empitjorat la qualitat de la composició o interferit negativament en les seves propietats saludables presents de manera natural. Per això es recomana que la base d’una alimentació saludable siguin aliments vegetals com verdures, fruites, llegums, llavors o fruits secs. Exemples de productes «mínimament processats» serien: l’oli d’oliva verge extra, làctics fermentats, els llegums de pot, etc. Aquests productes serien bons processats, aliments amb un processament industrial beneficiós o innocu respecte a les seves propietats saludables. Generalment, s’obtenen de l’addició o sostracció d’alguns ingredients als aliments sencers o de l’aplicació d’algun procés industrial amb la finalitat de fer-los més segurs, duradors, agradables al paladar o per facilitar-ne el consum.

A diferència dels aliments poc saludables, que solen tenir en comú les següents característiques: estan desproveïts de la seva matriu alimentària original (ja que són derivats o subproductes de matèries primeres), són productes refinats o concentrats, aliments processats en un mal sentit o ultraprocessats, i s’hi ha practicat l’addició d’ingredients poc interessants.

El problema és que, actualment, la industria alimentària proporciona un gran ventall d’aquest tipus de productes, clarament insans, rics en greixos saturats o trans, sucres, sal…, com brioxeria, snacks, begudes ensucrades i un llarg etcètera, que estan ben adaptats als nostres gustos però no tant a la nostra salut. A més, la seva generalització en el consum contribueix significativament a generar l’extensió de malalties cròniques no transmissibles com: malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis tipus 2 o certs tipus de càncer. És essencial tenir en compte que els comportament modificables, com el consum de tabac, inactivitat física, alimentació poc saludable i el consum nociu d’alcohol, augmenten el risc de patir-les. De fet, les dades actuals són alarmants, ja que aquest tipus de malalties maten 41 milions de persones cada any, l’equivalent al 74% de totes les morts del món1. De fet, segons l’Informe sobre la situació mundial de les malalties no transmissibles de  l’Organització Mundial de la Salut (OMS)2, representen un dels majors desafiaments del segle XXI per a la salut pública. 

Un altre aspecte que s’hauria de tenir molt en compte és que el sistema mundial de producció d’aliments està drenant els recursos del planeta i posa en perill el medi ambient i la futura seguretat alimentària. Per això cal fomentar una dieta bàsicament vegetal arreu del món, la qual esdevindrà cada vegada més important, a mesura que continuï el creixement de la població i el canvi climàtic, cosa que esgota la capacitat de producció d’aliments del planeta i amenaça la seguretat alimentària futura3, 4.

I ara, després de tenir en compte tots els factors anteriors, segurament us estareu preguntant pel vertader significat d’alimentació saludable. L’alimentació saludable és aquella alimentació que reuneix les següents característiques: que sigui suficient quant a aportació energètica i nutricional, equilibrada en proporció de nutrients, variada en aliments consumits, adaptada a les condicions geogràfiques, culturals, religioses, personals…, i agradable organolèpticament. Ajustant les quantitats d’aliments a les diferents característiques de cada individu.

Alguns consells bàsics d’alimentació i estil de vida saludable mediterrani, els podem trobar en el decàleg del CoDiNuCat (Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya). Entre aquests consells hi trobem els que es poden veure a la imatge següent5.  

Totes aquestes recomanacions també es recullen en el document sobre recomanacions dietètiques saludables i sostenibles redactat per l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) el 20226. 

Tot i que hi ha diferents propostes d’alimentació saludable, una de les més conegudes i populars en el nostre entorn és la dieta mediterrània, que es basa a consumir majoritàriament aliments frescos i mínimament processats d’origen vegetal (fruites fresques i verdures de temporada, llegums, fruits secs, cereals integrals, oli d’oliva verge extra) i en menor freqüència làctics (preferentment fermentats i sense sucres afegits) i peix, seguit de les carns (preferentment magres) i els ous. I es recomana l’aigua com a beguda principal. A més, la dieta mediterrània es caracteritza per promoure els àpats en família i utilitzar aliments de producció local i de temporada7.

Tenint en compte tot el que hem comentat anteriorment, potser ens hauríem de plantejar de veritat si l’alimentació que tenim avui dia és realment saludable i òptima, no només per a la nostra salut sinó també per al planeta.

 

Bibliografia

  1. Organització Mundial de la Salut (OMS) (2023). Enfermedades no transmisibles. [Internet] Disponible: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/noncommunicable-diseases [citat 27/11/2023]
  2. Organització Mundial de la Salut (OMS) (2014). Informe mundial sobre las enfermedades no transmissibles. Ginebra, Suïssa: OMS. Disponible: https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/149296/WHO_NMH_NVI_15.1_spa.pdf;jsessionid=8DA48187831B38734420DD7F982153E3?sequence=1 [citat 27/11/2023]
  3. Hemler, E. C.; Hu, F. B (2019). Plant-based diets for personal, population and planetary health. Advances in Nutrition. 10(4), S275-S283. [citat 27/11/2023] Disponible: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/31728495/ 
  4. Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) (2009). La larga sombra del ganado: problemas ambientales y opciones. Roma: FAO. Disponible: http://www.fao.org/3/a-a0701s.pdf [citat 27/11/2023]
  5. Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) (2021). Decàleg de l’Alimentació i Estil de Vida Saludable i Mediterrani. CoDiNuCat: Barcelona. Disponible: https://www.codinucat.cat/decaleg-de-dalimentacio-i-estil-de-vida-saludable-i-mediterrani-codinucat-2021/
  6. López García, E.; Bretón Lesmes, I.; Díaz Perales, A.; Moreno-Arribas, V.; Portillo Baquedano, M. P.; Rivas Velasco, A. M.; Fresán Salvo, U.; Tejedor Romero, L.; Ortega Porcel, F. B.; Aznar Laín, S.; Lizalde Gil, E.; Carlos Chillerón, M. A. (2022). Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre recomendaciones dietéticas sostenibles y recomendaciones de actividad física para la población española. Revista del Comité Científico de la AESAN. 36, 11-70. Disponible: https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/INFORME_RECOMENDACIONES_DIETETICAS.pdf
  7. Canal Salut (2023). Alimentació saludable. Generalitat de Catalunya [Internet]. Disponible: https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/saludable/index.html [citat 27/11/2023]

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Laia Cases Cadena

      Graduada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat Ramon Llull, Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Barcelona). Màster en Condicionants Genètics, Nutricionals i Ambientals del Creixement i Desenvolupament (Universitat Rovira i Virgili-URV). Diplomada en el curs Expert Universitari en Vegetarianisme i Planificació Dietètica en Alimentació Vegetariana (Universitat Illes [...]