Aigua regenerada per produir aliments

Temps de lectura: 4 minuts

Ricard Estrada i Arimon

Publicat a Quadern el 21/06/2020

 

Imatge de XagaBCN “Lechuga” (C) Flickr, 2009.

El Parlament Europeu va aprovar el passat dia 13 de maig el reglament que fomenta la reutilització de les aigües residuals regenerades i en concret, entre d’altres, per a l’ús en l’agricultura. Aquesta és una noticia que ha estat poc difosa en els mitjans i resulta que té un interès cabdal. Com bé sabem, sense aigua no hi ha vida, com tampoc no hi ha economia.

El reglament aprovat ha estat publicat al Diari Oficial de la UE el passat dia 5 de juny, entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació i s’aplicarà tres anys després de la seva entrada en vigor. Com sempre, tot molt complicat i a una velocitat de creuer lenta.

De tota manera cal fer una mirada a aquest text legal, perquè ha de fer possible disposar de més recursos hídrics. La qual cosa avui és del màxim interès tal com tenim el panorama, tant present com futur, de l’escalfament global generador de pertorbacions cada vegada més cícliques i periòdiques de sequeres i tempestes que malmeten l’estabilitat dels ecosistemes actuals, i ens afecta de ple pel que fa a la producció d’aliments.

A la nota de premsa de presentació del reglament, el mateix Parlament diu: «L’aigua no és un producte comercial, sinó un bé públic i un recurs limitat que és necessari protegir i que s’ha d’utilitzar de manera sostenible, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat. Tot i això està sota la pressió de molts sectors com l’agricultura, el turisme, el transport i l’energia.»

La mesura de reutilitzar aigües residuals regenerades implica també un canvi estructural del gaudi de l’aigua i la necessitat de posar al dia l’enginyeria necessària per regenerar i naturalitzar el recurs per tal que tingui els paràmetres de qualitat necessaris, que permeti la seva reutilització amb totes les garanties.

Els estudis que s’han fet diuen que amb aquesta legislació a Europa es podran reutilitzar fins a 6.600 milions de metres cúbics el 2025, enfront dels 1.100 milions de metres cúbics actuals. Aquest canvi requerirà una inversió de, com a mínim, uns 770 milions d’euros.

Per tant estem davant d’una nova legislació que ha de permetre tenir els recursos econòmics per revolucionar la tecnologia per als tractaments de regeneració de l’aigua residual i disposar de xarxes específiques per a la distribució d’aquesta aigua regenerada. Aquests nous volums han de revertir, si es fa bé, en una millora del medi i una nova disponibilitat del recurs per a usos com l’agricultura, els jardins i la indústria.

L’agricultura de precisió hi té quelcom molt important a dir en aquest nou panorama de desenvolupament i, per tant, les noves estratègies i planificacions hauran de considerar forçosament aquest nou horitzó tecnològic.

L’aposta és molt i molt interessant i encoratjadora perquè pot ajudar a canviar maneres de fer i donar seguretat productiva i alimentària, esperonant la proposta del nou model de vida que ens espera, que ara anomenem economia circular, i de passada donar compliment als objectius de desenvolupament sostenible, coneguts com a ODS, que promouen les Nacions Unides.

Imatge de Carlos Escalona “Berenjenas” (C) Flickr, 2011.

Tenim actualment a Catalunya exemples de producció d’aigua regenerada i de l’operativa per a la seva distribució, com per exemple a la ciutat de Sabadell, amb una producció anual de 119.000 metres cúbics/any d’aigua regenerada i amb uns 50 punts de subministrament, que s’utilitzen per a la neteja de les vies i els espais públics, és a dir, carrers i jardins públics, així com descàrregues sanitàries en indústries i centres comercials i preses d’aigua per omplir camions cisternes, amb una xarxa de distribució específica d’uns 25 quilòmetres, ja operativa a les zones urbanitzades com Can Gambús, el Parc de Sant Pau de Riusec o la zona del Parc Taulí.

La directiva europea vigent, fins ara, no permetia l’ús de les aigües residuals urbanes regenerades per a l’agricultura. Ara amb el nou reglament s’han introduït nous controls i procediments que faran possible donar nova «vida» a l’aigua i fer que el seu cicle tingui una geometria més circular i menys parabòlica.

La legislació europea de l’aigua té una carpeta molt voluminosa i complexa. A tall informatiu, cal esmentar la Directiva marc de l’aigua, la Directiva relativa a la protecció de les aigües subterrànies, la Directiva sobre l’aigua potable, la Directiva relativa a les aigües de bany, la Directiva relativa a les normes de qualitat ambiental, la Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, la Directiva sobre nitrats, la Directiva sobre inundacions i la Directiva marc sobre l’estratègia marina. A tot això, encara, caldria afegir-hi els acords internacionals i els convenis específics.

Per acabar, aquest nou instrument jurídic ha de ser un dels eixos principals sobre el qual s’ha de construir el nou paradigma que necessitem per fer front a les pertorbacions ambientals dels recursos naturals finits, sense tenir present l’existència i el valor dels ecosistemes. Fins avui l’espècie humana ha generat moltes dependències indegudes durant les etapes de la industrialització i la producció alimentària intensiva. Així que hem de dir: molta feina pendent i poc temps per començar a revertir el panorama. Hi serem a temps?

————————————————————————————————————————————————-

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2020.177.01.0032.01.SPA&toc=OJ:L:2020:177:FULL

http://ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/Presentaci%C3%B3%20PD.pdf

 

Ricard Estrada i Arimon

Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.


    Quadern de les ideesCapital Natural

    He llegit i acceptat les condicions establertes en l'avís legal i política de privacitat.

    • Ricard Estrada i Arimon

      Enginyer Tècnic Agrícola, per la Universitat Politècnica de Catalunya s’ha especialitzat en desenvolupament rural periurbà i gestor ambiental. Diplomat en els cursos de la Unió Europea pel M. d’Afers Exteriors i Diplomat per la Universitat Politècnica de Madrid, en economia. Ha publicat articles de sobre temàtica: forestal, paisatge, agricultura periurbana [...]