Cadena de valor, canvi climàtic i governança

Gestió empresarial i models de negoci resilients en clau econòmica i ESG

El clima com a variable econòmica i de negoci

El canvi climàtic ha deixat de ser una qüestió estrictament ambiental per convertir-se en una variable econòmica, financera, estratègica i de competitivitat, que incideix directament en els balanços, els costos, l’accés al capital i la continuïtat dels models de negoci. En un entorn marcat per la volatilitat, la incertesa geopolítica i l’augment de fenòmens climàtics extrems, la resiliència de la cadena de valor emergeix com un dels principals factors de competitivitat empresarial.

Les empreses operen avui en cadenes de valor globals, llargues i altament interdependents. Aquesta complexitat fa que qualsevol disrupció, ja sigui física, regulatòria o social, pugui tenir efectes amplificats sobre la producció, els marges i la capacitat de servir el mercat. En aquest context, construir cadenes de valor resilients al canvi climàtic no és només una contribució a la lluita climàtica, sinó una decisió estratègica orientada a la reducció de riscos i a la creació de valor a llarg termini.

 

La cadena de valor com a epicentre de l’impacte climàtic i la gestió empresarial

Els riscos climàtics que afecten les cadenes de valor es poden agrupar en tres grans categories: riscos físics, riscos de transició i riscos socials i reputacionals. Els primers estan associats a la localització d’actius, instal·lacions i proveïdors en zones exposades a fenòmens extrems com sequeres, inundacions o onades de calor. La creixent freqüència i intensitat d’aquests episodis pot provocar interrupcions en el subministrament, danys materials i pèrdues d’ingressos. Les estimacions indiquen que, si la tendència actual es manté, les empreses podrien experimentar reduccions anuals dels beneficis d’entre el 5% i el 25% cap a l’any 2050 com a conseqüència directa dels impactes climàtics. Aquestes xifres situen el risc climàtic al mateix nivell que altres riscos tradicionals de negoci.

Pel que fa als riscos de transició, aquests deriven principalment de l’evolució regulatòria, tecnològica i de mercat associada a la descarbonització. La dependència dels combustibles fòssils i l’ús intensiu d’energia o de matèries primeres amb alta petjada de carboni pot traduir-se en increments estructurals de costos o en la pèrdua de competitivitat davant d’actors que operen en entorns reguladors menys exigents. Tot i els debats polítics, els mecanismes europeus de fixació de preus del carboni continuen vigents i condicionen les decisions d’inversió i producció. Finalment, els riscos socials i reputacionals, donats per litigacions, conflictes laborals, etc., poden deteriorar la reputació de l’empresa i reduir el seu perfil creditici.

Per tant, la sostenibilitat s’integra ja en la gestió de riscos corporatius, en la planificació financera i en la presa de decisions d’inversió.

 

 

Davant aquest escenari, la gestió de la cadena de valor s’ha integrat progressivament en l’estratègia corporativa. Ja no es tracta només de controlar operacions internes, sinó d’entendre i gestionar dependències crítiques al llarg de tota la cadena, incloent-hi proveïdors, logística, ús del producte i fi de vida del producte.

En sectors industrials intensius, com el químic, les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la cadena de valor poden representar entre el 80% i el 90% del total corporatiu, amb un pes molt rellevant de les matèries primeres, que poden concentrar entre el 60% i el 70% del total d’emissions. Aquest fet explica per què la gestió del denominat Scope 3 és clau per avançar cap a models de negoci més resilients i competitius. És per això que les palanques de transformacions inclouen: l’electrificació de processos, l’ús d’energia renovable, la substitució de matèries primeres, la innovació en productes menys intensius en carboni i la col·laboració amb els proveïdors. Aquesta transformació no només redueix emissions, sinó que redueix el risc de regulació i estabilitza costos futurs.

En altres sectors, com el tèxtil, s’opera en un entorn global altament competitiu, en què el cost energètic pot representar fins al 40% dels costos totals. Com a conseqüència, es generen tensions amb països que disposen d’energia més assequible i regulacions menys exigents. Per tant, la resposta empresarial, perquè sigui competitiva i sostenible, exigeix l’especialització en teixits tècnics, innovació en productes sostenibles, diferenciació per proximitat i qualitat i la integració de criteris ESG (environment, social and governance) en tota la cadena de valor. La sostenibilitat esdevé així element de diferenciació competitiva.

Les empreses més avançades han incorporat aquesta visió dins dels seus sistemes de governança, integrant l’anàlisi de riscos climàtics en els plans estratègics i de transició. Aquest exercici sovint es basa en l’avaluació periòdica de riscos sota diferents escenaris climàtics i reguladors, combinant criteris qualitatius i quantitatius per estimar l’impacte econòmic i la probabilitat d’ocurrència.

Aquesta realitat obliga les empreses a:

• Mapejar emissions Scope 1, Scope 2 i especialment Scope 3.
• Integrar criteris ESG en la selecció i avaluació de proveïdors.
• Analitzar riscos climàtics sota escenaris futurs.
• Desenvolupar plans de transició alineats amb objectius climàtics.

La resiliència no es construeix només reduint emissions internes, sinó transformant tota la cadena de valor.

 

Economia verda i oportunitat de creixement

La sostenibilitat no només és gestió de risc, sinó també oportunitat econòmica. L’economia verda ha assolit una dimensió aproximada de 5 bilions de dòlars, amb creixements anuals propers al 12%. Les projeccions indiquen que podria superar els 7 bilions de dòlars el 2030. Aquest creixement està impulsat tant per solucions de mitigació, com l’electrificació, les energies renovables o l’eficiència energètica, com, cada cop més, per solucions d’adaptació. En aquest sentit, la cadena de valor esdevé l’espai on es converteixen els riscos climàtics en oportunitats d’innovació, col·laboració i diferenciació competitiva.

Les empreses que anticipen aquesta transformació aconsegueixen avantatges competitius clars en mercats, inversió i valoració.

 

 

Governança, dimensió social i risc creditici

La resiliència de la cadena de valor no és només ambiental. La dimensió social juga un paper cada cop més rellevant, especialment en cadenes globals on els riscos laborals, de drets humans o de seguretat es concentren sovint lluny del centre de decisió corporativa. Conflictes laborals, vagues, tancaments temporals de plantes o pràctiques inadequades de proveïdors poden derivar en riscos reputacionals i de litigació, amb impacte directe en el perfil creditici de l’empresa.

Des del punt de vista financer, aquestes variables socials ja formen part de l’anàlisi de risc. La banca ha començat a incorporar criteris ESG en la valoració dels clients, no només com a element de compliment, sinó com a indicador de qualitat de la gestió i capacitat d’anticipació davant riscos futurs.

 

ESG, cost del capital i accés a finançament

El sistema financer exerceix un paper clau en la transició cap a cadenes de valor resilients. L’accés a finançament verd o sostenible, sovint vinculat a indicadors sectorials específics (emissions de CO₂, eficiència energètica, ús de recursos hídrics o gestió de residus), permet canalitzar inversions cap a la modernització de processos i tecnologies.

Les dades mostren que les empreses amb ingressos procedents d’una operativa sostenible aconsegueixen millors condicions de finançament i, en molts casos, valoracions superiors, d’entre un 12% i un 15% respecte als seus competidors menys alineats amb l’economia verda. Aquest diferencial reflecteix la confiança dels inversors en models de negoci més preparats per operar en un entorn de transició climàtica. El finançament sostenible (green loans, etc.) vincula el cost del deute a indicadors com la intensitat d’emissions, l’eficiència energètica, l’ús del recurs hídric, etc., la qual cosa converteix la sostenibilitat en una variable financera tangible i mesurable.

 

Governança corporativa i integració estratègica

La governança és l’eix que transforma la sostenibilitat en estratègia real. Les empreses avançades han integrat la gestió climàtica en plans estratègics corporatius, sistemes de control intern, comitès específics de sostenibilitat i integració d’objectius ESG en la retribució variable. El lideratge directiu és clau. Els CEOs no es retiren de la sostenibilitat, al contrari, reconeixen que aquest aspecte és avui més sòlid que mai.

La bona governança permet anticipar riscos regulatoris, reduir l’exposició a litigacions, millorar la confiança dels inversors, garantir la coherència entre l’estratègia i l’operativa. Sense governança, la sostenibilitat es queda en reporting; amb governança, es converteix en transformació.

 

Adaptació climàtica: protecció d’ingressos

La mitigació és essencial per reduir emissions, però l’adaptació és crítica per protegir els ingressos de les empreses. Una disrupció climàtica pot implicar deixar de facturar, i és per això que les empreses han d’invertir en diversificació de proveïdors, infraestructures resilients, gestió eficient dels recursos hídrics, etc. L’adaptació no és un cost, és assegurar-se de l’operativitat de l’empresa.

 

Conclusions: de la gestió del risc a la creació de valor

La resiliència climàtica aplicada a la cadena de valor no és un cost addicional ni un exercici de compliment normatiu. És una inversió estratègica que permet reduir vulnerabilitats, millorar l’eficiència operativa i reforçar la continuïtat del negoci en un entorn cada cop més exigent.

Les empreses que integren el clima en la seva presa de decisions, que governen activament la seva cadena de valor i que col·laboren amb els actors financers i institucionals estan més ben posicionades per captar valor en l’economia verda. En definitiva, la cadena de valor resilient es consolida com un pilar central dels models de negoci del futur, capaç d’alinear sostenibilitat, competitivitat i creixement a llarg termini.

 

 

---

Per a més informació, podeu consultar la jornada Cadena de valor i resiliència climàtica. Models de negoci resilients, que va tenir lloc el 28 de gener de 2026 al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

 

• 

  Ana García Molina

  Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials. Membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya Subgrup de Governança – Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya. Presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del – Col·legi d’Economistes de Catalunya; Membre del ”Energy Institute” – London-

  Llegir més