«Per ella, la que ha sigut la meva mare i per a tots aquells que guarden intacte el seu somrís»
Imatge: L’estrella que ara ens guia. Dibuix a llapis sobre paper, 1989 (Quadern de treball). Arxiu Fina Miralles, Museu d’Art de Sabadell.
Ara ja fa molt temps que els conreus i els camins s’han quedat sense cançons, ja no es canta pels carrers, places i tabernes. Sense el cant no hi ha alegria, és aquí on tot va començar. Després l’aigua desapareixerà del cel i la sequera s’instal·larà sobre la terra, el foc no tindrà enemic, sense pluja, sense rius, els boscos, les planes i les selves quedaran mortes i ermes, ni aus ni peixos ni mamífers ni rèptils. El foc tot ho purifica.
Passarà molt temps fins que la temprança se senti atreta vers la terra des dels confins de l’univers; laigua començarà a caure des del cel en un sol lloc, descendent mil·lenari de Mitilene, l’illa de Firdrac gravada a la pell dels homes des de temps immemorials, filla de les aigües, nascuda després del gran trasbals, portadora de la memòria universal, impregnada de l’esperit diví dels humans, sabedora dels misteris i lligams invisibles i eterns des de les profunditats sense límits ni confins, humanitat de dins del mar, amor marí, mirallet de la nit, univers sense camins, l’etern moviment de les aigües, aliment de l’ànima humana, el peix ens torna a casa a dins la mar no es deixa rastre, en el blau el cor hi balla, onada cançó de mare, ni resistència ni dolor. La dolcesa és qui ens guia ben endins en el ventre gresol de l’existència.
La caiguda de les aigües causarà una gran agitació i res esdevindrà fins que les aigües restin calmes reflex del cel en un llarg temps de quietud. A l’era del 8 es crearan 8 caràcters, naixeran de la unió de tots els mars. Seran tots hermafrodites amb l’ànima blava i cristal·lina la mirada. Aquests 8 caràcters s’agruparan i formaran 4 parelles, totes tindran fills hermafrodites.
Saitan i Saladina són la Mediterrània, són la fi i el principi, ells són la duració; tindran 2 fills/filles, l’un/l’una serà el buit, l’inconscient, la vida eterna. L’altre serà el res, la consciència, la mort. Les seves existències estaran unides, no seran res l’un sense l’altre.
Ianturtepec i Iamanti són l’Atlàntic, són els constructors. De Iamanti, la unió de la nit amb el dia, naixeran els peixos, les aus i el lligam de la mare amb els fills. De Ianturtepec, unió de la mar amb la terra, naixerà la dansa, l’àliga reial, la lluita eterna de l’aigua contra el foc i el símbol.
Tuari i Toyamatu són l’Oceà Pacífic, són l’invisible. Tuari és la mirada externa, el coneixement de l’espai exterior, d’ella naixeran l’òliba i el falcó; la saviesa i l’acció; el coneixement de l’invisible (l’òliba) i el visible (el falcó). Toyamatu és la mirada interior, d’ella naixeran el gat i la tortuga; la flexibilitat i la suavitat; l’invisible interior (el gat) i l’invisible exterior (la tortuga).
Upu i Casna són l’Oceà Índic, són oposats, a partir d’ells es crearà el sentit de la natura. Tindran dos fills/filles, l’una habitarà els mars, l’altre la terra, tots dos seran protectors, auxiliadors i abraçadors de totes les criatures. La unió de tots ells tindrà un únic propòsit: la reencarnació de l’ànima humana en aquest planeta per darrera i última vegada. Nosaltres serem peixos i serem ells, l’estrella de mar és ara qui ens guia dins l’aigua, la música sempre ens acompanya. Dones d’aigua, veniu, cantem i ballem per l’eterna alegria d’engendrar l’amor diví.
FINA MIRALLES
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
