L’Amadeo García García viu al cor de l’Amazones, al Perú. És l’última persona en el món que parla el taushiro. La seva tribu va ser perseguida durant segles a la selva. Sense armes ni medicines, es van anar morint. Quan ell es mori, aquesta llengua desapareixerà.
Només al Perú, han desaparegut 37 llengües al llarg de l’últim segle i es calcula que de les 47 llengües restants, prop de la meitat es troben en risc de desaparició.
Foto de Gemma Gascón.
La lingüista Carme Junyent, autora de Vida i mort de les llengüesi fundadora del GELA (Grup d’Estudi de les Llengües Amenaçades) ho té clar: «un 95% de les llengües desapareixeran durant el segle XXI». El català, sense anar més lluny, va ser declarada pel Parlament Europeu el 2013 com a llengua en perill d’extinció. El mateix informe reconeix el multilingüisme com «una riquesa i una expressió de la diversitat europea». Així, un dels objectius de la Comissió Europea és que tots els europeus parlin dos idiomes a més de la llengua materna.
Les llengües moren quan es deixen de parlar. Però quines són les causes de la seva desaparició? Trobem dos tipus de «mort»: la sobtada i la gradual. En el primer cas, la llengua desapareix quan es moren els parlants, ja sigui per extermini o per desastres naturals. En el segon cas, hi hauria un procés de declivi més o menys lent que portaria a la substitució de la llengua pròpia per una altra.
El bilingüisme és una condició imprescindible perquè es pugui produir un procés de substitució. Però no l’únic. Hi ha altres causes que són difícils de determinar, però alhora hi ha una sèrie de símptomes que ens han de fer saltar el senyal d’alarma, tal com assenyala la Carme Junyent: quan es detecta una interferència unidireccional, quan observem la reducció i/o fragmentació de la base territorial de la llengua recessiva, quan percebem un procés de substitució en les zones urbanes, quan es redueixen les funcions de la llengua o quan se’n degrada l’estatus (i, sobretot, el del seus parlants).
Com a individus, en el cas d’un procés de substitució de la nostra llengua, podríem resistir-nos, i podríem arribar a convertir-nos, com l’Amadeo García, en els últims parlants.
Gemma Cascón
Si t’ha agradat aquest article i vols rebre informació dels pròxims que publiquem, envia’ns el teu nom i el teu correu electrònic.
-
Gemma CascónGemma Cascón és fotògrafa, interessada en la documentació de territori. Editora del mitjà de difusió cultural Week&Sabadell. Autora de la secció Formes de desaparició i co-coordinadora de la secció zona_zero d’aquesta revista.
