Van posar-li el nom per l’Oliver Twist.

En aquestes condicions dickensianes, la seva primera feina va ser la de nen pintor de figuretes del pessebre, barrufets i mortadel·los de goma. Potser d’aquí ve la seva obsessió per la cultura pop. Anys més tard, va fer molts torns de nit (a banda i banda de la barra), fins a llicenciar-se en Belles Arts. Va ser dibuixant i guionista de sèries de dibuixos animats. Durant molt de temps va ser el culpable de la secció «Criatures ocultes» d’El Nacional, i ara, a més de per a Quadern de les idees, parla de literatura, còmic i cinema a la revista Cáñamo. També s’ha colat a Babelia (El País) i a capçaleres ja extingides com Barcelonés, Yé i Vice (que no han tancat necessàriament per culpa seva, diu). Fa fanzins, organitza fires de fanzins i edita llibres estranys (és la meitat de l’editorial Mancebía Postigo). Alguns dels seus contes han pogut llegir-se a la revista Branca, ha posat de la seva part en obres corals com Els coets venien com llagostes (Branca/CCCB, 2021) i Shocking Asia 3 (Trash-o-rama, 2025), ha prologat i traduït novel·les [Carne apaleada (2023), Ópera acid (2025)] per a Colectivo Bruxista, editorial amb qui col·labora habitualment. A sobre, és un dels conductors (amb Merli Marlowe i Jandro Bruxista) de Los lanzallamas (dublab.cat), espai radiofònic dedicat als llibres rars, i és programador a la llibreria Sonora, especialitzada en temàtica musical.

També diu que cuina com Pepe Carvalho, balla com el Watusi i s’identifica amb el Pijoaparte.

Articles relacionats