Belda, Carles

Carles Belda
Mal alumne del Conservatori que es va reconciliar amb la música mercès a un acordió diatònic comprat un diumenge al Mercat. El gust pel ball i l’estètica dels anys seixanta feien vida paral·lela alhora al mateix cos. Per acabar-ho d’adobar, l’enamorament per la catalanitat ho empastifava tot. Fins no fa gaire, els tres àmbits no van trobar l’harmonia. Va ser gràcies als Aplecs Modernistes, impulsats, en part, pel Conjunt Badabadoc, que per fi la van trobar.