A principis d’octubre d’aquest 2025 va celebrar-se entre Florència i Vallombrosa una conferència internacional titulada «Old-Growth Forest and Ancient Trees. A Treasure of Nature, Life and Culture». A la capital de la Toscana es va fer la introducció científica als boscos vells o madurs, tant des del punt de vista naturalista, ecològic i silvícola com cultural o espiritual. Un dels fets més ressenyables va ser la presentació de la Rete Nazionale di Boschi Vetusti. Aquesta xarxa de boscos vells protegits es va crear el 2023, impulsada per l’Estat i amb la implicació de les regions. Actualment està formada per 166 espais forestals que representen unes quatre mil hectàrees. Els principals requisits per formar-ne part són que l’espai forestal tingui més de deu hectàrees, una gran diversitat de peus, és a dir, que hi apareguin des de plançons fins a arbres vells, i que hi hagi fusta morta a terra o arbres morts drets. L’establiment d’aquesta xarxa ha convertit Itàlia en un país capdavanter en aquesta temàtica. A Vallombrosa va celebrar-se la sessió que tenia per objectiu endinsar-se en l’anàlisi del que aporten els boscos vells a la biodiversitat, així com el seu paper en les polítiques de conservació i de lluita contra el canvi climàtic. També es va presentar la xarxa de boscos vells que tutela la Unesco, la qual abraça al voltant de dos-cents ecosistemes forestals que representen una superfície de 69 milions d’hectàrees. Dins d’aquest àmbit temàtic es va estudiar el cas dels boscos dels Carpats. La darrera sessió tenia un títol ben innovador, dins l’àmbit d’aquest tipus de reunions, ja que proposava una anàlisi de la relació dels boscos vells amb l’espiritualitat, així com les reflexions ètiques que neixen de la celebració dels deu anys de l’encíclica Laudato si’. En aquesta sessió van participar-hi, entre d’altres, un representant de la comunitat islàmica italiana, un estudiós de la Bíblia, un ecòleg, un forestal i el director del Parc Nacional dels Boscos Casentins1.
Fotografia de Joseph. CC BY-SA 2.0
Aquesta reunió internacional va posar de manifest que els boscos vells són ecosistemes únics que s’han desenvolupat al llarg de segles i, en conseqüència presenten una elevada heterogeneïtat estructural i funcional. I, a més a més, atresoren una fauna i flora de gran valor i esdevenen preciosos dipòsits de carboni. Per tot plegat són espais de gran interès per a la ciència i la cultura. La trobada també ha posat l’èmfasi en els valors culturals dels boscos vells, els quals són resultat d’una convivència secular entre els arbres i les persones. Aquesta visió més transversal o pluridisciplinària fa aflorar afirmacions poc comunes en reunions d’aquest tipus, com ara que la contemplació de la grandiositat de la naturalesa incontaminada que atresoren els boscos vells afavoreix la connexió espiritual amb el món natural i incita a reflexionar sobre els vincles que hem establert amb el planeta o casa comuna.
Una de les principals conclusions de la reunió és que cal una aproximació sistèmica —naturalista, ecològica, silvícola, cultural i espiritual— als boscos vells per poder gaudir d’aquests espais tant amb la ment com amb el cor.
Si t'ha agradat aquest article i vols rebre un butlletí amb els nous articles que publiquem envia'ns el teu correu electrònic i et subscriuràs a la Newsletter de Quadern.
-
Josep Gordi SerratDoctor de Geografia per la Universitat de Barcelona i al llarg de quasi trenta anys ha estat professor de geografia física a la Universitat de Girona. Actualment m’agrada definir-me com un amant i estudiós dels arbres i la natura (https://josepgordiarbresipaisatge.cat).
