Quadern

Sitges 2020, una realitat que supera la ficció

Sitges 2019: bon cartell i poc fantàstic

La venda d’entrades ha estat similar als darrers anys i els convidats nombrosos (tot i que alguns rumors apuntaven que un contratemps financer d’última hora havia fet reduir substancialment la llista). Entre els presents hi havia Sam Neill, Asia Argento, Maribel Verdú, Russell Mulcahy, Javier Botet, Nikolaj Coster-Waldau, Aaron Paul, […]

Què és —i què no és— l’obra textual de la Fina Miralles

  Com la Rayuela, de Julio Cortázar, que es va publicar per primera vegada ara fa cinquanta-cinc anys, Paraules fèrtils és una obra que es deixa llegir de moltes maneres. Es pot obrir per qualsevol dels seus quatre volums i començar la lectura per qualsevol dels fulls. El conjunt conté, […]

La revolta de l’agraïment

  Després de llegir la magnífica publicació Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017 editada per Maia Creus, vaig sentir un profund sentiment d’agraïment. D’entrada, pel magnífic treball realitzat per la curadora i editora, que ha aconseguit posar a les nostres mans l’escriptura de l’artista amb una visió extraordinària. Agraïment que percebo […]

La deserció de l’art per guanyar l’art amb l’escriptura

  Tot en tot i amb tot i per tot és, en la vida i l’obra de Fina Miralles, Art: en el fer món, en el dir tot i en el fer i no fer art. En el viure i en l’escriure. Res no és en la seva vida més […]

Sobre Fina Miralles o com deixar de ser artista

  «No tot comença el dia del meu naixement sinó molt abans, quan la mare ja pensava en tenir un fill»[1], afirma Fina Miralles en les primeres pàgines del seu Testament vital. Mentrestant, però, nosaltres ens ho fem fàcil: nascuda a Sabadell el 27 de febrer del 1950, la Fina […]

Fina Miralles, paraules de la tardor

  Amb Fina Miralles comparteixo la nostra data de naixement, un 27 de setembre. Inici del cicle tardoral, l’equinocci al petit planeta Terra. Tradicionalment era la jornada de celebració de Sant Miquel, l’àngel que guia les ànimes en el viatge per l’inframon. Aquesta circumstància sagrada i simbòlica marca, sens dubte, […]

Les paraules fèrtils de Fina Miralles, editades per Maia Creus

  Fina Miralles va ser una de les artistes més destacades de l’art conceptual català dels anys setanta. Les seves instal·lacions Naturaleses naturals (1973), on mostrava el contrast entre el món natural i el món artificial, o Imatges del Zoo (1974), on ella mateixa es mostrava al costat d’un gat, […]

La bellesa irrenunciable de la paraula poètica

  A la tardor de 1939, a l’inici d’un penós exili que hauria de durar 45 anys, María Zambrano escriu i publica un llibre meravellós, Filosofía y poesía, nascut per tant, com diu ella mateixa, de manera inversemblant en un moment d’extrema impossibilitat; un llibre utòpic, amb el benentès que […]

Fina Miralles. Paraules fèrtils

  El dia 14 de febrer d’aquest any 2018, la Fundació Ars i el Museu d’Art de Sabadell varen presentar l’exposició i l’edició Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017. Per primera vegada l’escriptura al complet de l’artista, en diàleg amb una selecció de la seva obra sobre paper de petit format, […]

Sitges 2018, un creixement sostenible?

La 51ena edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, dedicada a 2001: Una odisea del espacio de Stanley Kubrick, estrenada fa 50 anys, ha estat un èxit. Any rera any, Sitges millora els resultats i creix a un ritme que sembla imparable. Aquesta vegada s’han vist uns 200 títols, amb el […]

Els pintors a ‘Quadern’

Podeu descarregar el número sencer en pdf aquí  

Fèlix Colomer: “Quan la gent té documentals a l’abast, se’ls mira… i repeteix!”

Fèlix Colomer (Sabadell, 1993) estudia cinema a l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on s’especialitza en muntatge. És muntador de pel·lícules documentals com Peret i l’origen de la rumba catalana o Et toca a tu. Ha format part de l’equip de muntatge d’El rey de la Habana, […]

Incursions actives en territoris de frontera – Actuacions implicades de l’art

  Als 60 anys de la seva creació, el projecte europeu està afeblit. Pateix de no haver interioritzat plenament la ressaca territorial de les conseqüències de la fi del colonialisme per explotar i treure profit de productes i persones aliens. L’actual escenari d’ideologies polítiques menys polaritzades després de la desaparició […]

Noves formes de brevetat (1)

  Per a un assagista, la memòria és el pitjor dels secretaris a què pot recórrer. Cal referenciar totes les citacions que s’esmenten, per higiene intel·lectual i per seguretat: llançar-se a la piscina sense flotador pot ser un risc de grans proporcions. Vet aquí, però, que iniciarem aquest text amb […]

Llegim ‘Vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí’

  Aquest any 2017 es commemora el 75è aniversari de la publicació de Vida secreta de Salvador Dalí per Salvador Dalí a Nova York, en anglès a l’editorial Dial Press, sense que se n’hagi fet gens ni mica de ressò. S’obre així l’interrogant de si s’ha deixat caure en l’oblit […]

Art i humanitats: educar des de la creativitat al segle XXI

  Intel·ligència artificial: l’amenaça fantasma Societat 2.0, era de la tecnologia, de la innovació i la comunicació, edat computeritzada, societat de l’algoritme… Les diverses denominacions que s’empren per etiquetar els temps que vivim demostren el ritme vertiginós amb què el nostre món es transforma i, al mateix temps, ens obliga […]

Dispositius exemplars. Prototipus distòpics. Breu història de la infàmia o una genealogia inversa del progrés

    Pròleg Enlloc és, en la retòrica pròpia de la modernitat, l’espai de la utopia (del grec οὐ, ‘no’, i τόπος, ‘indret’, literalment: ‘enlloc’). Sempre instal·lat enllà de l’horitzó, en un esdevenidor perpetu, irrealitzable. Des de principis del segle XIX, en paral·lel al desenvolupament de la revolució industrial i […]

Formes de desaparició / La fragilitat

Cada nou individu que neix, d’alguna manera, ha de començar de zero. Ha d’aprendre a caminar, a parlar, a escriure, a relacionar-se, a comunicar-se… Haurà de fer el seu camí, com tants altres abans, amb els seus dubtes, les seves pors, les seves alegries, les seves tristors… Dins de la […]

Geohumanitats, quan les passes són més llargues

    En prefixar geogràficament el món de les humanitats, es comencen a posar al seu lloc paraules tan fetes servir com espai, territori o paisatge, de les quals massa sovint s’ha fet desaparèixer gran part del seu potencial semàntic, emotiu, intel·lectual i emancipador. En la superfície etimològica de les […]

Reconquerir l’herència. Una lectura de ‘La meva casa a París’, d’Israel Horovitz

  L’atzar ha fet que aquest estiu hagi vist la versió espanyola de My Old Lady, del dramaturg Israel Horovitz, just després d’haver llegit el llibre del psicoanalista italià Massimo Recalcati Il complesso di Telemaco. Genitori e figli dopo il tramonto del padre (traduït al castellà per l’editorial Anagrama l’any […]

El valor suprem de l’educació

  El juny de 2017 vaig tancar el meu desè curs escolar com a professor de batxillerat a Trondheim, Noruega, on dono les assignatures de geografia i llengua estrangera. En aquesta dècada m’he trobat molts catalans que m’han fet preguntes sobre aquest sistema educatiu, empesos per la fascinació cap a […]

Qui té por de les humanitats?

En aquest article em proposo d’esbrinar si aquesta pregunta té realment una única resposta i fer hipòtesis diverses sobre qui pot tenir por de les humanitats i per quines raons. Aquesta pregunta parteix d’una sospita que em resulta ben fundada. Alhora faré una defensa aferrissada de les humanitats en l’àmbit […]

Consideracions al voltant de l’humanisme

¿Qué domestica o educa todavía al hombre cuando fracasa el humanismo como escuela de modelar al ser humano? ¿Qué domestica o educa al hombre cuando sus anteriores esfuerzos por domesticarse a sí mismo le han conducido principalmente a tomar el poder sobre todo lo que es? ¿Qué domestica o educa […]

La filosofia ha mort? Visca la filosofia! (ressenya d’Informatique céleste de Mark Alizart, 3/3)

  Ben: A veure què ens diuen. Com estàs, Sophia? Sophia: Hola Ben: Hola? Sophia : Hola a tots Ben : Vols presentar-te una mica? Sophia: Soc Sophia. Ben: Sííí, alguna cosa més? Sophia: Soc un robot Ben : Val Sophia: Soc la criatura cerebral del doctor David Hanson i […]

De què serveixen les humanitats?

  «De què em serveix, a mi, estudiar música? O història de la música?» Així es queixava el meu nebot de tretze anys, davant unes assignatures a les quals no hi veu una utilitat pràctica per a la vida moderna. No vaig saber respondre-li amb prou contundència en aquell moment; […]

Construcció d’identitats: els traços vius de la memòria

  Sembla que no pugui ser, però ens passem el dia descodificant dades. És ben sabut que una de les qualitats definitòries de la vida humana és aquella que ens caracteritza com a éssers empentejats cap a un desencriptament significatiu de tot allò que ens rodeja i traspassa, com si […]

Elogi i vindicació de les humanitats

  Les humanitats no estan de moda. Millor dit, algú està intentant que no ho estiguin. El problema és que aquest algú no és fàcilment identificable. Però potser, amb una mica d’esforç, el podríem desemmascarar. De la mateixa manera que en l’àmbit econòmic ens hem habituat a parlar dels mercats […]

Humanisme: el goig de viure la plenitud humana

    Preocupació per l’humanisme? La preocupació dels humanistes per l’humanisme és natural, com la dels comerciants pel comerç o la dels futbolistes pel futbol. Ara bé, comença a haver-hi un rum-rum social amb un cert ressò mediàtic que va més enllà dels cercles professionals. Aquests cercles professionals, que se […]

Sitges, 50 anys amb una salut de ferro

El festival de Sitges celebra la seva cinquantena edició amb una salut de ferro, en el punt més àlgid pel que fa a l’èxit de públic, a l’organització i a la selecció d’obres. Els resultats confirmen la línia ascendent. El festival supera any rera any la venda d’entrades (un 10% […]

Déu i Sampere: la relació amb l’absent

  Preguntes inútils, com totes les preguntes, car d’elles sóc qui sóc, un crani ressonant protegit per les ales del dubte, regat per les gotes perdudes del sol. («La bellesa d’aquest món», La taula i les estrelles) Màrius Sampere és un poeta amatent a les incògnites que es despleguen davant […]

Sobre En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió

  L’estudiosa Fina Llorca presenta en el següent article els lligams de la poesia de Maria Mercè Marçal amb els textos de la tradició religiosa. Es tracta d’una aproximació al tema que el 2014 ja va treballar àmpliament a l’estudi En nom de la mare. Maria Mercè Marçal reescriu la […]

El cercle verd dins del meu cap

  Al capdamunt d’un poble que s’enfila per un turó davant del mar, ens reunim en una placeta davant d’una petita església. És de nit i fa fred, ens posem totes en cercle i elles (1. Elles es refereix al col·lectiu Nenazas) enmig de nosaltres. Durant una estona pronuncien els […]

Un conceptual espiritual a Catalunya? Silvia Gubern, quan l’art és nodreix del silenci…

  D’un temps ençà m’he vist abocada literalment a aprofundir en allò que habitualment anomenem l’experiència espiritual, concretament amb relació a l’art contemporani. No ha estat una temàtica escollida a priori com a historiadora i crítica d’art sinó, curiosament, una esfera de treball que s’ha obert naturalment a través de […]

T’estimo amor diví — L’amor i el sagrat en l’escriptura de Fina Miralles

  Des dels seus inicis creatius en la dècada dels anys 70, Fina Miralles no ha deixat de generar vasos comunicants entre la seva obra i l’escriptura. Bé sigui en format de llibre d’artista o en publicacions editades amb motiu d’algunes de les seves exposicions; en forma de recull poètic, […]

Jesús Llamas, il·luminacions profanes

  Uno cuenta sus pequeñas fábulas terrenas en pequeñitos trozos de papel. Hay que volver a estrechar el espacio, los movimientos de los dedos y la mano bastan para expresarlo todo. – WOLS. Nací en el año 1950 en Villanueva de Algaida, provincia de Málaga. Cuando tenía doce años mi […]

El fenomen de la inspiració. Una llum que ens recorda un altre lloc que coneixem

  Sempre he volgut emetre una llum que s’assembli a la llum que veus en els teus somnis… Normalment, no veiem d’aquesta manera la llum. Però tots la coneixem. Així que no és un territori estrany, o una llum estranya. M’agradaria tenir aquesta mena de llum que ens recorda un […]

Formes de desaparició / La nova espiritualitat

  La nova espiritualitat està deslligada de la religió, perquè no la necessita. Si entenem l’espiritualitat com «la capacitat de meravellar-nos que tenim tots els humans», tal com afirma la filòloga Laia de Ahumada, no necessitem cap estructura per aplicar-la. Va molt més lligada al silenci i la natura, i […]

El teu proper guia espiritual serà una intel·ligència artificial (ressenya d’Informatique céleste de Mark Alizart, 2/3)

  Prossegueixo aquí una lectura i comentari d’un llibre recentment editat per les Presses Universitaires de France, el títol del qual es podria traduir per Informàtica celestial. La primera part (Quadern 209) explicava com, segons Alizart, el filòsof Hegel s’havia avançat a la ciència del segle XXI amb una «metafísica […]

El mapa religiós de Sabadell

    Una tercera part de la població sabadellenca (33,49%) ha nascut fora de Catalunya, segons dades de l’Institut Català d’Estadística. Som una ciutat conformada per persones d’orígens diversos, portadores de múltiples bagatges religiosos i culturals. Destaca, en les darreres dècades, el creixement de persones vingudes d’Amèrica Llatina, Àfrica i […]

Sentit, transcendència i transformació: quin futur per a l’espiritualitat?

  Són les sis del matí d’un divendres. El sol entra tímidament per la finestra. Trenta persones, vestides majoritàriament de blanc, reciten mantres. Els ulls tancats, posició de meditació i, en alguns casos, el cap tapat amb un mocador. Una atmosfera de recolliment, i la música de la guitarra i […]

Les noves espiritualitats: el viatge cap a un mateix

  El tema general d’aquest article és les Noves Espiritualitats (NE), i haurem d’entendre amb aquesta expressió les noves espiritualitats no cristianes. També ens agradaria precisar que aquesta reflexió no tindrà un caire científic, ni normatiu, tot i que intentarem, sempre que sigui possible atenir-nos als fets, i fer de […]

Travessar la credulitat, sentir la transcendència. Arcans del tarot i espiritualitat

Va ser al voltant dels onze anys quan per primera vegada vaig jugar amb les cartes del tarot. Em fascinaven les seves imatges. Algunes il·lustracions em resultaven misterioses, incomprensibles, fins i tot n’hi havia que em provocaven certa incomoditat, però era molt més forta la curiositat que em despertaven. D’alguna […]

L’ateisme del llenguatge, una negativitat quotidiana

Si té algun sentit parlar aquí de «noves espiritualitats», si és encara legítim parlar-ne amb aquest nom —«noves (?) espiritualitats (?)»— en un moment en què cerquem, com a subjectes individuals i col·lectius, un camí per trobar-nos com a éssers (humans) més enllà i més ençà de paradigmes polítics i […]

Pierre Hadot (1922-2010): la filosofia com a «manera de viure»

  Per a aquells que hem tingut la sort immensa d’haver-nos tractat personalment amb el professor Pierre Hadot és un goig participar en aquest Quadern de les idees, les arts i les lletres. Això suposa, d’alguna manera, acceptar per endavant, no el fet, però sí la hipòtesi que la vida […]

Ricard Mirabete: poesia d’alçada

La certesa del poeta L’empremta de la producció poètica depèn, en gran mesura, de la personalitat que la gesta: n’hi ha que, incontinents, necessiten vessar-la i publicar-la en grans quantitats, un riu cabalós que, si la brillantor acompanya, ens oferirà grans moments en forma de revolts i meandres on recrear-se. […]

Actualitat de la ciència-ficció catalana

Aquest any 2017 en farà vint de la celebració del Primer encontre de ciència-ficció en llengua catalana, el 19 i el 20 de setembre, a Vilanova i la Geltrú. Va ser el primer intent d’aplegar tota la gent que treballava en català al voltant de la ciència-ficció: escriptors i lectors, […]

Caos, ordre i dinosaures, o l’espectacle de la ciència

Remor de selva sobre el planeta, la caràtula de la Universal, sense la seva melodia habitual. La història que ens explicaran té una dimensió global. John Williams puntua amb una greu percussió de contrabaixos els breus crèdits en vermell sang, vida i mort, sobre negre. Subratlla, a més, amb un […]

La música, la ciència i els oients

Com ja he dit en altres ocasions, el llenguatge que parlen els científics no sempre coincideix amb el dels músics i, menys encara, amb el d’aquells a qui tan sols els agrada la música… I així cadascú es queda una mica a mig camí, si vol entendre alguns dels temes […]