Marta Pons

Homo Sapiens Rodensis o el Transhumanisme

Cada dia faig el mateix: de casa a la universitat, de la universitat a casa. Estudiar enginyeria no dona gaire marge per fer una altra ruta en un temps lliure no existent. Un matí qualsevol em disposava a anar a classe, amb quatre hores de son lleuger i el coixí […]

Crida

En un món en què els grans relats havien perdut vigència, un nou moviment torna a interpel·lar-nos per dur a terme una profunda reflexió. Utopia messiànica per a alguns i distòpia escatològica per a uns altres, el transhumanisme posa en qüestió l’estatut ètic i ontològic d’un ésser humà subjecte a […]

Sobre el bilingüisme individual, la diglòssia catalana i el futur de les llengües

Els meus primers records d’infant no són lingüístics, sinó musicals. Em veig assegut al terra de la galeria, sentint la meva mare al piano tocant Papillons, de Schumann, o el Concert per a piano, de Grieg. Els meus pares i la meva àvia parlen català entre ells i amb mi, […]

Normalització lingüística i control social: una història de la llengua materna i la seva gramàtica

Per què hem d’anar a l’escola per aprendre a llegir, escriure i parlar el nostre propi idioma? Per què tots els estats d’Europa (i juntament amb ells, tots els pobles europeus que aspiren a formar un estat) tendeixen al monolingüisme? Per què es considera que un idioma sense una gramàtica […]

Formes de desaparició / La mort de les llengües

L’Amadeo García García viu al cor de l’Amazones, al Perú. És l’última persona en el món que parla el taushiro. La seva tribu va ser perseguida durant segles a la selva. Sense armes ni medicines, es van anar morint. Quan ell es mori, aquesta llengua desapareixerà. Només al Perú, han […]

Els quatre nivells de comunicació científica i el català

Tot és comunicació Quan vaig començar a treballar a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, ara fa poc més d’una dècada, ens van enviar a tots els novells a un curs d’aprenentatge. Malgrat que la majoria érem investigadors ben preparats, gent de ciència amb ganes de posar en marxa […]

La història oculta dels ateneus

El 2 de gener de 1902 sortia publicat el primer número de la revista satírica Cu-cut. Com bé saben, aquesta publicació es va fer famosa uns anys després per ser víctima d’uns incidents (la crema de la seva redacció que compartia amb La Veu de Catalunya) arran d’una vinyeta satírica […]

Llegir escrivint

Fa uns mesos, la meva estimada Maria de Vallibana m’escrivia per demanar-me un article per celebrar els quaranta anys del Quadern de les idees, les arts i les lletres. El tema de l’article era el del títol del número: «Llegir i escriure en català, 1978-2018». Davant d’un tema tan amplíssim, […]

Per què no escrius en espanyol, podent fer-ho? (o “L’abraçada de la boa constrictor” )

Miraré de respondre a la pregunta, com si em plantegessin una qüestió normal. I començaré dient que no crec aquella famosa frase que deia que “la pàtria de l’escriptor és la seva llengua”. No, jo no tinc aquesta pàtria. La meva pàtria és la literatura, tot allò que m’arriba a […]

Fer un bon article

Pla té un Calendario sin fechas de 1965, titulat Para hacer un buen artículo, on explica la tragèdia del columnista. Un bon article —hi diu— no s’improvisa. Un bon article és el resultat d’un procés lent de maceració d’una intuïció. Si el procés es fa correctament, la intuïció surt formulada […]

Literatura catalana al Midwest dels Estats Units

Sí, a Chicago, als Estats Units, literatura en català: en versió original i traduïda a l’anglès, les dues! Ho devorem tot: Marina Espasa, Vicent Andrés Estellés, Gemma Gorga, Maria Mercè Marçal, Quim Monzó, Jesús Moncada, Francesc Parcerisas, Josep Pla, Pere Quart, Llucia Ramis, Carme Riera, Mercè Rodoreda, Marta Rojals, Toni […]

Escriure i llegir en català, tan fàcil i tan agosarat

Deia Montserrat Roig que «escriure en català és un afirmació de supervivència i no solament literària». És sorprenent que ara que s’ha desenterrat el manifest Koiné arran que la flamant consellera de Cultura, la doctora Laura Borràs, n’és una de les signants, haguem de seguir justificant per què fem servir […]

La lengua literaria que nos damos

No es extraño que aún hoy alguien se descuelgue con aquello de ¿el artista [léase ahora «poeta»] nace o se hace? No me atrevo a decir que sea esta una pregunta falta de sentido pero, sin duda, las respuestas sí suelen carecer de él. A veces las preguntas en el […]

Dues llengües, un sol món

Si consultem qualsevol enciclopèdia literària, hi trobarem noms canònics i algunes dades incontestables: l’escriptor txec Franz Kafka, el filòsof romanès Emil Cioran, el dramaturg irlandès Samuel Beckett. Tots tres són figures cabdals de la literatura i del món de la cultura del segle XX i la seva influència a l’actualitat […]

La memòria de la llengua

Todo sería más fácil si mamá no fuera mamá. Així començava la meva darrera novel·la, la qual havia decidit escriure en català, malgrat la primera frase, que al meu cap, de feia dies, ressonava en castellà. El primer entrebanc que vaig trobar amb aquell començament era el mamá, que volia […]

Editorial

Venim d’una època en la qual el lector i l’escriptor vivien separats per una barrera editorial, i la volem obrir. Com podríem arribar a pensar junts? Pensar no és opinar. Les opinions ja tenen prou espais on expressar-se: els fòrums, comentaris als diaris, grups de whatsapp (i un llarg etcètera), […]

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (1a part: Viure a la intempèrie)

De l’or al silici En el segle de la liquiditat i les xarxes socials, un lustre pot esdevenir una quantitat de temps astronòmica. Els canvis se succeeixen a velocitats impensables, i el que fa una estona era nou, o una notícia d’actualitat, o la pitjor de les calamitats, sempre és […]

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci)

Risc d’implosió No és una qüestió de noms o d’obres. Tampoc de manca de qualitat. Potser sí d’un excés d’autocomplaença. Però, sobretot, la necessitat d’un context més idoni. En l’article anterior parlàvem d’una situació de soledat del gènere. Aquesta vegada parlarem del que provoca aquest soledat, del buit i del […]

Montserrat Rodés. La paraula veritable​

Si hi ha un tret característic en la personalitat de Montserrat Rodés, és el de la discreció. Després d’una estona de conversa, s’encomana i genera un ambient procliu a l’afabilitat i el diàleg. Intervé amb prudència alhora que et mira, fent-te lloc, i et convida. Reservada, però no inaccessible, és […]

Acció de gràcies. La iniciativa dels júniors poètics

ACCIÓ DE GRÀCIES1 Quan vaig sentir, pre-pubescent, que eren sagrats els erms i els boscos, la gent semblava molt profana. Per tant, en començar a fer versos, ben aviat vaig seure als peus de Hardy, de Thomas i de Frost. L’Amor va alterar tot això: Algú, almenys, va esdevenir important: […]

Francesc Garriga Barata (1a part): Cosmonauta. Sèniors Poètics de Sabadell (I)

Ja podem dir, finalment, que Francesc Garriga Barata s’ha transformat en els qui l’admiraven. La tela de Penèlope ha deixat de fer-se i desfer-se, per arribar a una configuració definitiva, la dels quinze llibres, més una secció miscel·lània, que integren Cosmonauta, el volum de poesia completa preparat per Marc Masdéu […]

Francesc Garriga Barata (2a part): Els budells dels vius. Sèniors Poètics de Sabadell (I)

Després de setembre hi ha una altra pausa, vuit anys de silenci fins que arriba el 2000 i apareix ombres, que s’obre amb aquesta «divisa»: va cap a casa d’esma, no s’adona que el temps l’ha despullat de la disfressa. comença a ser carn viva i el feriran les ombres. […]

Els vells dilemes de Feliu Formosa

Vet aquí algunes notes imprecises —notes de relectura— de la poesia de Feliu Formosa (Sabadell, 1934). 1 La millor poesia amorosa contemporània que he llegit (vull dir, poesia escrita mentre he viscut i estimat) és la de Feliu Formosa. No parlo, és clar, del que Formosa ha explicat als seus […]

La possibilitat abans de la possibilitat

  Dins Setge a la cel·la (La Garua, 2018) de Rafael Mammos, cada poema és una cel·la on reinventar-se, reflexionar i també protegir-se. Cel·les on sobreviure als remordiments, on fragmentar-se fins a sentir-se ben bé ningú. Compartiments hexagonals on guardar l’essència poètica. Espais carregats d’emoció. Espais tancats, i una pinzellada […]

Totes les dents treuen versos. Antoni Clapés, home vers

  Antoni generador d’esperit i editor Antoni Clapés (Sabadell, 1948), activista, pensador de revelacions, generador de moviment, embut o canalitzador de paraules per als altres, que escriu per als altres: «Perquè el poema / tan sols viu / quan la mirada de l’altre / el travessa i en furta / […]

Josep-Ramon Bach. Alteritats

  “L’INSTINT DEL POETA”, per David Madueño Anys enrere, el poeta i traductor Miquel Desclot proposava d’atorgar a Josep-Ramon Bach el títol “d’investigador en poesia”, un terme definit per J.V. Foix, ja que “a la seva obra (…) es percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l’explorador que no es […]

Anant a cada pas dient adéu

Podem acceptar, i trobar-ho fins i tot indiscutible intel·lectualment, que de bellesa, contràriament a mare, sí que n’hi ha més d’una. O en definitiva mai cap de definitiva. No cal argumentar-ho gaire; només mirant-nos la història de l’art, de la literatura i dels ideals humans, comprovem que els ideals estètics […]

Homenatge, amb Hac

Dilapidar fronteres, capgirar preceptes, transgredir el llenguatge, són alguns dels principis que caracteritzen un dels poetes més trencadors del nostre panorama literari. L’editora Margalida Pons ha reunit a Lletres de Carles Hac Mor, imatges d’un iconoclasta «meteorits d’una eufòria», un seguit de textos d’escriptors i poetes que conegueren de prop […]

La fertilitat poètica de Tanit

Divinitat lunar i deessa púnica de la fertilitat, Tanit inspira amb el seu nom i la seva protecció el projecte editorial que Joan de la Vega va iniciar el 2014. No era cap debutant, ja que amb La Garúa feia anys que editava poesia en castellà, un projecte del qual […]

A propòsit del «sentir poètic»

  Hi ha molta berganteria ara pel món, i n’hi ha tanta en la poesia com en qualsevol altra ocupació. H. Heine, «Els banys de Lucca»,  Quadres de viatges, 1828 És un fenomen bastant comú, i de vegades saludable, que les joves generacions de creadors necessitin afirmar-se sobre el cadàver […]

Crida

L’any 2013, la “Cartografia de noves poètiques” de Quadern posava damunt la taula de disseccions l’esclat de veus joves, de segells editorials i de projectes multidisciplinars que revitalitzava la poesia catalana. Tanmateix, cinc anys després hi tornem per qüestionar-nos què en queda, d’aquell fenomen, quina dimensió li ha donat a […]

Editorial

El setembre de 2012, Fina Miralles va manifestar la seva voluntat de fer donació a la Fundació Ars de tots els textos que havia redactat a partir de l’any 1976. Aquesta donació es va materialitzar durant l’any 2013, va ser catalogada i arxivada i ocupa actualment 45 dossiers. El gener […]

La Fundació Bernat Metge: dels Epicuris a les Erínies

  A l’assaig Els fundadors, Raül Garrigasait no només repassa la història de la Fundació Bernat Metge, sinó que tracta de respondre el dubte de la seva necessitat, indefectiblement lligat a la idiosincràsia de les humanitats, de les quals la Fundació seria una sinècdoque: «L’humanisme de la Bernat Metge va […]

Editorial

  Mentre que les humanitats reculen als instituts i a les universitats, cada cop estan més presents en altres àmbits de la societat. Aquesta paradoxa ens ha semblat un motiu suficient per a destinar un temps a una reflexió pausada i profunda sobre el moment que estan travessant. Un moment […]

Artistes mèdiums i visionàries. L’art obert de la creativitat mística

  El pensament i l’obra de l’artista Fina Miralles[1] m’han conduït a esferes de coneixements d’una gran lluminositat, entre els quals, un determinat corrent d’estudis feministes centrat en la relació entre l’art i el sagrat.[2] Des d’aquesta perspectiva presento i poso en relació l’escriptura i l’obra de dues grans artistes […]

Proemi

  Esperit, inspiració i respiració comparteixen la mateixa arrel, tant en llatí com en grec i en hebreu: hi hagué una vegada un parentesc entre el vent, l’alè, i la ment. Aquest parentesc formà la primera representació del que seria una ànima, allò que diferencia els éssers animats dels inanimats: […]

Editorial

  Els textos que composen aquest número 208 són reimpressions d’articles publicats a Quadern entre 1978 i 2012, amb excepció de l’editorial i de l’article introductiu de Bernat Lladó Mas, que són originals. Hem optat per reproduïr no només els continguts sinó també la semblança que tenien a l’època en […]

Zona Zero. Com una mica d’aigua al palmell de la mà (un projecte sobre l’Amor i Sèrbia)

Kao malo vode na dlanu. Com una mica d’aigua al palmell de la mà (un projecte sobre l’Amor i Sèrbia) – Mireia Sallarès «Kao malo vode na dlanu / Com una mica d’aigua al palmell de la mà (un projecte sobre l’Amor i Sèrbia)» és una investigació que s’inscriu en […]

Editorial

El següent monogràfic de la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres està dedicat a un dels aspectes més rellevants del saber, la seva organització. Si fins ara tothom tenia més o menys clar què feia un artista, quins temes eren de l’interès d’un filòsof o quin era l’objecte […]

Zona Zero. XASOMO C/ CIUDAD REAL, 3 BARCELONA – 08012 TELEF: 932105703 27-06-2016

L’altre dia vaig anar a dinar a un petit restaurant familiar i em vaig trobar aquest cartell en una de les portes: «És aquí» serveix com a resposta ràpida, de la Sonia i el Javier, a la reiterada pregunta dels nous clients. És també una manera d’assenyalar on es troba […]

Editorial

  Amb aquest nou número de la revista QUADERN obrim les portes a la reflexió sobre una vella i controvertida qüestió: l’educació. Ho fem, però, des d’una perspectiva concreta, la de l’emancipació, a pesar de reconèixer les limitacions, dificultats o ambigüitats que acompanyen aquesta paraula. Fins a un cert punt, qualsevol forma […]

Zona Zero. Un pintor muy famoso, Jan Monclús

Desenvolupa el seu treball dins l’àmbit pictòric. Té especial interès en aspectes com l’atzar, l’error i l’accident dins el procés creatiu, i a aprofundir en jocs referencials amb l’obra d’altres artistes i la seva pròpia.   Jan Monclús, viu i treballa a Barcelona.   Formació 2012-2014. Màster en Producció i […]

Editorial

  Des que la cultura va perdre el mecenatge de les classes dominants i la revolució industrial va crear aquest territori arbitrari i abstracte anomenat «el Mercat», aparentment democratitzador i brutalment banalitzant, l’art ha buscat sense massa fortuna el seu lloc. Intervenció de l’estat o indústries culturals ha esdevingut la […]

Zona Zero. Almost There

Almost There presenta una constel·lació complexa d’imatges explorant allò que està més aprop i allò més llunyà. En darrera instància comunica la frustració de no poder trobar-nos mai suficientment a prop ni suficientment lluny, únicament gairebé ser-hi. Almost There fotografia la fotografia. La fotografia com a viatge de retorn imaginari […]

Editorial

  El punt de partida de la fotografia del segle XXI segueix sent la realitat, allò que el fotògraf situa davant dels seus ulls, però el resultat va molt més enllà. I aquest més enllà ha obert nombroses i inesperades portes al llenguatge fotogràfic i, a l’observador, noves interpretacions i […]

Editorial

  Durant un any, des del mes d’abril del 2012, he exercit la tasca de director d’aquesta publicació en la seva novíssima etapa i he intentat, juntament amb els companys del consell de redacció, donar forma a les idees contingudes en el manifest Quadern, un espai de trobada, que publicàvem […]

Zona Zero. Abismos

    Edició dissímil de la novel·la Abismos, un títol que correspon a la traducció castellana de l’original Tàntal, de Miquel Llor. L’escriptor català (1894-1966) relata en aquest llibre la tortuosa vacil·lació del protagonista, en el qual el sentiment d’incomprensió i d’aïllament prevalen fins al punt de portar-lo més enllà […]

Editorial

Teníem destinat el número 203 de Quadern que tanca l’any 2015 a una reflexió panoràmica entorn del pop, un fenomen estètic de dimensions polítiques que, indiscutiblement, ha determinat l’imaginari col·lectiu de les darreres dècades del segle XX i que es projecta encara fins avui. La pregunta que Quadern planteja és […]

Zona Zero

  N Pep Vidal Estiguis on estiguis, és possible que ara mateix la fletxa de les pàgines següents estigui senyalant exactament on és el nord, com si d’una brúixola de paper es tractés.  Pep Vidal, Rubí, 1980. Viu i treballa a Barcelona. Llicenciat en matemàtiques a la UAB (2008). Especial […]

Editorial

  La globalització engendra molts processos. Els uns, per oposar-hi reflexió i resistència amb propostes ultralocals, emen la recerca de nous continguts universals. Altres, acceptant-la com a signe inevitable del nostre temps, propugnen que la cultura en un món global permet, més que mai, la producció de localitat de les […]