Marta Pons

El testament vital de Fina Miralles

Manuel Costa, Maia Creus, Dolors Guixà i Joan Serra

Esteve Valls i Baqué

Esteve Valls i Baqué

La transició cultural: Sala Tres, Sabadell 1972-1979

Pilar Bonet

Ramon Noè. L’home que plantava el cavallet al carrer

Anna Cabeza

Joan Vilacasas

Joan Vilacasas

Lluís Molins de Mur: pintor de la cort burgesa de Sabadell

Jordi Roca i Tubau

Vilacasas, Topotesies o Cartografies fictícies

Ana Fernández Álvarez

Exposició Antològica de Gabriel Morvay

  Mila Torres

Homenatge a Durancamps

Manel Camps

Ricard Marlet: un centenari que ha valgut la pena

Ana Fernández

Ramon Folch, un mestratge

Ana Fernández

Esteve Valls Baqué, el mite

Jordi Roca i Tubau

Agustí Puig i Pinyol

Agustí Puig i Pinyol

Joaquim Montserrat

Joaquim Montserrat

David Graells, un gran pintor

Jordi Roca i Tubau

Ramon Noé i Hierro

Ramon Noé i Hierro

Agustí Puig

Milagros Torres

Antoni Angle i Roca

Antoni Angle i Roca

El taller del meu pare

Antoni Vila i Arrufat

Andreu Castells i Peig

Andreu Castells i Peig

Aproximació a l’Andreu Castells

Pere Roca i Garriga

Les Belles Arts

Joan David

David Graells i Montull

David Graells i Montull

Pere Elias

Pere Elias

Semblança de Manuel Duque

Joan Cuscó i Aymami

Josep Plans, remarcable pintor

Josep Plans, remarcable pintor

Lluís Molins de Mur

Lluís Molins de Mur

Maria Rosa Nin

Maria Rosa Nin

Pere Elíes i Sindreu

Pere Elíes i Sindreu

Grup Gallot

Grup Gallot

Fidel Trias i Pagès

Mn. Geis

Manuel Duque i Dominguez

Manuel Duque i Dominguez

Semblança de Maria Teresa Bedos Garcia-Ciaño

Joan Cusco i Aymami

Ricard Marlet

Ricard Marlet

Entorn de l’obra d’Antoni Estruch “Els Segadors”

  Joan David

Antoni Vila i Arrufat

Antoni Vila i Arrufat

Joan Figueras i Soler

  Joan Figueras i Soler

Josep Plans i Solà

Josep Plans i Solà

La revista Quadern i els pintors

La revista Quadern va sortir per primera vegada a l’abril de 1978, fundada per Joan Cuscó i Aymamí. Estem doncs davant del 40è aniversari d’una iniciativa que buscava reflectir a les seves pàgines una visió general de l’ambient artístic i cultural de la ciutat. Hi ha hagut bones èpoques, temps […]

Editorial

Com l’any passat, dediquem l’última sortida de 2017 de Quadern a repassar alguns dels textos publicats en la nostra revista, que està a punt de complir els quaranta anys. En aquest número doble, ho fem reproduint alguns articles sobre els autors d’origen sabadellenc que han destacat més dins les arts […]

Hi ha algun motiu racional per no voler ser déus, és a dir, transhumans?

  Suposo que no desitges estar malalt, haver de patir per resoldre qualsevol imprevist ni, finalment, morir havent patit el deteriorament global i inexorable del teu cos i dels seus sentits. Per aquest motiu prens medicines, et vacunes, prens mesures d’higiene, estudies o mesures tant com t’és possible la dieta […]

D’esperança a superstició

  La tecnologia ha estat durant segles una gran esperança. Ara s’està convertint en una superstició. Posem-ne un exemple. L’anomenada «intel·ligència artificial» és intel·ligència com una flor artificial és una flor. Una flor de plàstic pot semblar una flor de debò des de lluny —quan t’hi acostes, però, veus que […]

Transhumanismos

  Los humanos aceptamos alterar nuestro cuerpo. Si tenemos un accidente, podemos reparar nuestro tullido esqueleto con placas, tornillos y prótesis; si falla el corazón, empleamos un marcapasos; si estamos enfermos, consumimos fármacos que cambian nuestra química. Somos humanos que se reparan y, en consecuencia, somos humanos aumentados artificialmente. La […]

El repte de transformar l’ésser humà

La natural aspiració de l’ésser humà a «millorar» mitjançant la utilització de la ciència i la tecnologia, però també amb l’educació i la cultura, sembla que no és suficient per alguns. De fet, ja des del naixement de la genètica, hi ha hagut postures eugenistes, que volen «seleccionar» els individus […]

Transhumanisme vs. Humanisme avançat. Iniciativa 2045 o Agenda 2030?

Singularitat tecnològica i millorament humà La Iniciativa 2045 (1)(també anomenada Projecte Avatar) impulsada pel multimilionari rus Dmitry Itskov proposa l’evolució espiritual i corporal com una nova estratègia de desenvolupament global per a aquest segle XXI. La realització amb èxit d’aquesta estratègia requereix, segons els postulats de la ideologia transhumanista, una […]

Humans: una espècie en fuga?

Les paraules transhumanisme i posthumanisme, avui sovint emprades, són prou genèriques perquè es puguin «carregar» amb el pes semàntic que hom els vulgui atribuir. Si el que es pretén dir és que l’espècie humana s’allunyarà de la seva condició d’espècie animal i membre de la biosfera, la meva reacció és de […]

Una corda estesa sobre l’abisme

  «El transhumanisme posa en qüestió l’estatut ètic i ontològic d’un ésser humà subjecte a ésser modificat genèticament i tecnològicament fins a límits insospitats»(1). Hi ha dues maneres d’entendre aquesta definició: o bé considerem que ens parla del futur de la humanitat (demà, l’ésser humà serà tecnològicament modificat fins al […]

H+ en clau feminista: ¿Transformar per deconstruir o deconstruir per transformar?

  Hi ha qui concep el transhumanisme com una fantasia de ciència-ficció; molts consideren que és una profanació del cos i la naturalesa humana; sovint se sosté que és la continuació lògica d’un liberalisme que ja no diferencia entre el tenir i el ser; mentre que alguns defensen aferrissadament que […]

Sobre la millora i el suport mutu com a “killjoy”

  Nick Bostrom, filòsof suec establert a la Universitat d’Oxford, és una de les figures més reconegudes en el debat contemporani sobre els anomenats transhumanismes. De fet, conjuntament amb David Pearce, va fundar Humanity +, World Transhumanist Association. L’associació es presenta com a organització sense finalitats de lucre que advoca […]

La distracció d’una intel·ligència artificial sobrehumana

Bones preguntes fan bona recerca. Aprendre comença amb fer-se preguntes, i una pregunta de recerca, la manera en què la formulem, fixa la nostra atenció, destaca uns aspectes i n’amaga uns altres. Una de les expectatives sobre la qual es basa el moviment transhumanista és que en un futur no […]