La revolució digital ens va prometre de tot. En l’àmbit d’Administració pública i ciutadania, les promeses tampoc no es van quedar curtes. Per una banda, una Administració moderna, que parlava entre si per facilitar-li la vida a la ciutadania, que tenia sistemes que a efectes pràctics funcionaven com un […]
Quando i fili sono tanti che non ci si può più passare in mezzo, gli abitanti vanno via: le case vengono smontante; restano solo i fili e i sostegni dei fili. «La città e gli scambi», Italo Calvino El lector del sorramoll és el títol que falta a les […]
«De tots els poetes romàntics que han existit, probablement en Bartrina és el més bèstia.» Josep Pla, Vida de Manolo A començaments d’any, abans que el món —que també comprèn la vila orgullosa de Reus— s’esllavissés, vaig mantenir una conversa cordial amb el marmessor de les regnes culturals de la […]
La treballadora social de l’ajuntament que atén el cas de l’Adela, una mare soltera amb dos fills a càrrec, després de l’entrevista amb ella a l’oficina de Serveis Socials del districte, transcriu a l’ordinador les seves anotacions sobre el més important de la conversa enregistrada. Tot i escriure-ho amb […]
Internet és una autopista per viatjar pel món i formar-ne part. És la manera d’expandir el concepte, la llengua i la cultura catalana, i donar-les a conèixer globalment. El segle XXI ens ha portat l’expansió d’Internet i tot el que això suposa i suposarà. Fins i tot marca […]
Les tecnologies digitals fa temps que han entrat als centres educatius. Aquest procés, que té ja un recorregut de quaranta anys, fins ara havia estat pausat i progressiu, però sobtadament ha esdevingut accelerat i intensiu durant els quatre mesos de confinament del curs 2019-2020, forçat per l’emergència sanitària de […]
Al pròleg del volum El cicle de Bearn (2014), de Llorenç Villalonga, l’escriptor José Carlos Llop afirma que, fins a la doble aparició de l’autor de Mort de dama i de Mercè Rodoreda, «la novel·la catalana és escassa i [que] no deim cap barbaritat pour épater ningú si afirmam que […]
L’escriptora novaiorquesa Janet Malcolm va descriure el «surrealisme que hi ha al cor del periodisme» com el moment en què algú s’obre en canal a un periodista desconegut, durant una entrevista rutinària, ja sigui per vanitat o esperant una improbable redempció. La gent explica les seves històries als periodistes […]
Sovint atribuïm a les ciutats les propietats d’un organisme viu, d’algú amb existència pròpia que naix i s’expandeix, pateix avatars i moments de glòria més o menys efímera, talment com els humans. Assumim que l’agrupació d’habitatges i infraestructures habitat per un col·lectiu humà —el que és en realitat una ciutat— […]
En les últimes dècades hem estudiat la relació entre ciutat i literatura dins el paradigma de la geoliteratura. Aquest paradigma s’inscriu dins l’anomenat «gir espacial» de la postmodernitat. Si durant la modernitat la qüestió del temps va ser clau per entendre els decalatges i les sobreimposicions entre el món […]
En l’era digital pròpia del segle XXI, l’àmbit públic de la comunicació és ara un espai compartit per tots els actors de la comunicació: governs, administracions, entitats, empreses, partits, intermediaris socials, mitjans de comunicació, ciutadania. I hi tenen lloc canvis de rols rellevants amb una nova capacitat d’influència. Per exemple, […]
«La intel·ligència artificial conté un potencial dramàtic de creixement, tant per a l’economia com per als éssers humans.» Diversos estudis projecten un futur proper on la productivitat laboral s’incrementarà un 40% gràcies a l’impacte de la intel·ligència artificial en el món dels negocis. Posant-ho encara amb més perspectiva, la […]
Hi ha ciutats que es somien a si mateixes. Els que hi viuen les transiten del tot aliens al revers llegendari dels seus carrers. En gaudeixen l’efervescència quotidiana i en pateixen els fums i els vagons de metro atapeïts, sense parar atenció a aquest eco fantasmal, com si fos […]
Hi ha certa sensualitat en el fet de conèixer una nova ciutat. Com davant d’un cos, tot comença amb la mirada. A través dels nostres ulls descobrim una ciutat que existeix al marge de nosaltres, però que fem nostra i única a través de la pròpia experiència. A vegades, molt […]
De l’absència d’una novel·la o més aviat d’una novel·lística estable i consolidada sobre Barcelona s’han dit unes quantes coses. Una cosa que potser no s’ha dit, o com a mínim jo no he llegit, és que una novel·la sobre Barcelona, o més concretament una novel·la centrada en Barcelona, només pot […]
Si parlar de música escrita avui és parlar dels marges, fer-ho de música actual al nostre país és situar-se al marge dels marges. I afegir-hi l’extravagant figura del crític i relacionar-la amb la música actual és anar a petar als marges dels marges de la marginalitat. Si amb prou feines […]
L’editorial de música és un engranatge comercial que acompanyarà l’evolució de l’obra del compositor en les diverses facetes des de publicar l’obra, promocionar-la, protegir la seva integritat artística, comercialitzar-la, difondre-la i defensar els seus drets davant possibles irregularitats; en definitiva, col·laborar amb el compositor i fins i tot arribar […]
En els darrers anys s’ha parlat, potser massa insistentment i de forma gairebé tediosa, en el camp de les polítiques culturals, així com també de les estratègies que se’n deriven en àmbits com la gestió, la promoció i la difusió musicals, de qüestions i conceptes com ara la «creació […]
Més enllà de la singularitat de la música com a llenguatge artístic i la seva pròpia condició, empesa a redefinir-se constantment, al debat sobre la creació musical actual esdevé en un context marcat pel pluralisme estètic i la crisi dels relats i les definicions després de les avantguardes. D’altra […]
Des de Quadern em pregunten: com és això de traduir Le Guin? Doncs és moltes coses; és apassionant, complicat, divertit, exigent, revelador… A vegades avanço ràpid, em menjo el text; d’altres, em passo un parell d’hores en una pàgina i em sembla que no tornaré a veure mai més un guió […]
En una entrevista recent, l’escriptor Marc Pastor, autor de La mala dona o L’any de la plaga, i un gran seguidor del gènere fantàstic, comentava el moment que viu el gènere als Estats Units, on «està arrasant, la fantasia envaeix el mainstream i està dalt les llistes, a la qual cosa […]
S’ha dit sempre: el català és una llengua minoritària, el català és un idioma de segona divisió, el català no pot permetre’s el luxe de voler ser una llengua a l’alçada de les altres i que a sobre es pugui plantejar dedicar esforços a un gènere com el fantàstic, perquè […]
«El meravellós és una flor el perfum de la qual es dona molt rarament. De vegades aquesta flor està premsada entre els fulls esgrogueïts d’un llibre, en les notícies estranyes i en els fets desvetllats i llegits per primera vegada.» (Joan Perucho) Tot i no tractar-se d’un autor vàlid […]
Catalunya és bressol de molts esdeveniments culturals, també vinculats al gènere fantàstic. Són ben conegudes cites multitudinàries com el Saló del Manga i el del Còmic de Barcelona, així com el Festival de Sitges, autodenominat Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Però més enllà d’aquests grans noms, i encara […]
A finals del segle XIX, la nietzscheana proclama de la mort de Déu va fer que els humans, alhora que espectadors, es sentissin més orfes que mai. La llum de gas, i posteriorment elèctrica, no només va fer que s’il·luminessin els menjadors de les nostres llars, sinó també dels […]
L’univers del cineasta ens fa qüestionar si allò que percebem com a «normal» no és la veritable anomalia. La vida de Jeffrey Beaumont transcorre en una relativa normalitat fins que l’aparició d’una orella humana li obre la porta a un submón de pertorbadores causalitats. Laura Palmer és la perfecta pubilla […]
La resposta més habitual que Ray Bradbury donava quan li preguntaven per què escrivia ciència-ficció era normalment aquesta: «Jo no escric ciència-ficció. Només he fet un llibre de ciència-ficció i és Fahrenheit 451, que està basat en la realitat.» Això, per a un lector no avesat al gènere, d’entrada, […]
Els darrers anys, el gènere fantàstic ha transcendit tots els límits imposats per l’alta cultura durant el segle XX i la seva irrupció en l’imaginari col·lectiu ha produït un doble efecte contradictori: d’una banda, s’ha convertit en un llenguatge permeable a les interpretacions d’un món que demana noves metàfores […]
Fa més de cent anys que aquest país aspira a ser un país normal. Per un atzar bondadós, aquesta ciutat -la de La Colla, la de La Mirada- en alguns moments també ha aspirat, a ser una ciutat normal. I aclariré de seguida que per a un servidor, normal […]
Un museu situat és un espai cultural que es pensa a si mateix posicionat respecte al context històric, cultural i social des d’on treballa i projecta la seva activitat en cada present. És a dir, activament compromès a revisar i actualitzar, críticament, el seu relat museològic i museogràfic obrint […]
Què és un museu i per a què el volem? Sembla una pregunta retòrica, però no ho ha de ser. Vivim al segle XXI amb un seguit de conceptes que provenen del XVIII: art, crítica, creació, alta cultura, museu… La Il·lustració és un projecte cultural (en el sentit més […]
L’Alice Barker va ser corista durant l’anomenat Harlem Renaissance. Una explosió intel.lectual, social i artística centrada a Harlem (Nova York) que va tenir lloc a la dècada dels anys vint i trenta i que va fomentar una nova identitat cultural negra. Conegut aleshores com el «New Negro Movement», va esdevenir […]
Aquests darrers anys, tant des de l’àmbit de la gestió cultural en general com des del món dels museus en particular, s’han generat moltes reflexions i propostes sobre com obrir-se als anomenats «nous públics», entenent com a tals aquelles persones o col·lectius que per un o altre motiu no se […]
La celebració del centenari de la Colla de Sabadell ha posat de nou damunt la taula la vella pregunta sobre el potencial polític de l’art, és a dir, la seva capacitat de produir conceptes i actituds crítiques; resistir i qüestionar. El repte llançat en aquest número 218 de la revista […]
El 19 de desembre del 2018 vaig participar en la inauguració d’una videoinstal·lació de l’artista i cineasta Claudio Zulian en el Museu d’Art de Sabadell. L’obra, titulada «Imatges a l’ombra del temps: la fàbrica», formava part d’un projecte més ampli titulat «Vallès: fabricar passats, fabricar futurs», un conjunt de […]
Si realment acordem que vivim un «estat d’excepció» (Giorgio Agamben, 2003) i no utilitzem aquest concepte només per a relats filosoficoretòrics allunyats de les reflexions socials o culturals, aleshores els resultats d’aquesta situació d’excepcionalitat fa temps que ja estan a la vista. La violència d’estat ha instrumentalitzat valors de […]
Des de fa vint-i-un anys se celebra a Granollers un torneig internacional d’handbol base impulsat amb l’objectiu de fomentar l’esportivitat, el respecte i el joc net entre els joves esportistes. Durant els quatre o cinc dies de juny que dura aquest esdeveniment, conegut com la Granollers Cup, la ciutat […]
Des de l’explosió de les noves museologies, les museologies crítiques i les noves tendències de museus participatius, hi ha hagut tota una discussió sobre el paper del museu i la seva relació amb la societat del segle XXI. Una de les demandes actuals a tots els museus és que tinguin […]
El Museo Ebraico de Ferrara (Itàlia) mostra, en un dels punts d’inici del recorregut museístic permanent, una làpida preciosa, amb una inscripció igualment preciosa i important, datada al segle I de l’era comuna. La làpida és en llatí, i està dedicada a la memòria d’una noia jueva, a qui s’anomena […]
El museu s’ha instituït des del seu origen com a autoritat, una autoritat que durant els darrers segles s’ha anat exercint en diversos àmbits: en el polític, contribuint a la construcció dels estats-nació a través de l’establiment d’un imaginari col·lectiu i d’una identitat cultural nacional per legitimar-ne l’existència, l’ordre […]
La producció de coneixement sostinguda per les tesis del capitalisme financer s’expandeix geomètricament, sent el mercat de l’art i la indústria farmacèutica paradigmes de la rendibilitat dels actius intangibles en aquestes tecnologies del saber. Curiosa coincidència, oportuna aquí, ja que l’experiència que genera les nostres preguntes posa en contacte […]
El món està en constant ebullició i canvi i els museus del futur no poden ser aliens a les transformacions i crisis que pateix la societat. Existeix un consens generalitzat entre les diferents professionals en pensar els museus com a institucions del passat que necessiten amb urgència una revisió per […]
El text d’aquesta aportació bascula entre quatre nocions, principalment, com són les d’història, memòria col·lectiva, patrimoni i oblit. Manlleva de Barry Schwartz[1] el contrast i la tensió entre història i memòria col·lectiva: mentre que la història és una disciplina antiga, la memòria col·lectiva, com a especialitat acadèmica, és comparativament […]
El museu hauria de transformar-se al mateix ritme que ho fa el seu entorn social. El debat sobre com mantenir les tasques tradicionals dels museus i com sumar les noves, derivades de les transformacions col·lectives i tecnològiques, que a més, apareixen a molta més velocitat que les possibilitats d’entomar-les, genera […]
El post «Del museu social al museu zombi. Reflexions sobre el futur dels museus», publicat per Jordi Sans al Quadern de les idees, les arts i les lletres, em va fer qüestionar la percepció que sempre havia tingut que el «museu social» havia sigut una derivació del «museu temple». […]
El museu, des dels seus orígens, arrossega el llast de ser una estructura de poder, i per tant, un instrument polític amagat darrere les pantalles del relat històric i del gaudi estètic. Aquesta opacitat avui s’esfondra gràcies a un debat obert i participatiu on es qüestiona tant el concepte […]
La certesa del poeta L’empremta de la producció poètica depèn, en gran mesura, de la personalitat que la gesta: n’hi ha que, incontinents, necessiten vessar-la i publicar-la en grans quantitats, un riu cabalós que, si la brillantor acompanya, ens oferirà grans moments en forma de revolts i meandres on recrear-se. […]
